L’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG), de l’Institut Català de les Dones (ICD), ha donat a conèixer avui el dossier estadístic L’impacte de gènere de la COVID-19 en dades amb l’objectiu d’incrementar el reconeixement social al treball que fan les dones, tant en el mercat del treball remunerat com en el treball no remunerat, i donar visibilitat a les desigualtats, discriminacions i dificultats a les que s’enfronten per raó de gènere.

La presidenta de l’ICD, Laura Martínez, ha explicat en el marc del 7è Plenari de l’Observatori de la Igualtat de Gènere on s’han donat a conèixer les dades, que “hem de garantir el compliment de la llei d’igualtat i per tant l’assoliment de la igualtat efectiva de dones i homes i quan detectem alguna situació pot posar en perill aquest objectiu hem d’evidenciar-ho. En aquesta segona onada de la pandèmia volem posar de manifest quins han estat els aspectes que es poden millorar i què s’ha fet per pal·liar el desigual efecte que aquesta crisi i les mesures adoptades han tingut sobre les dones”.

El recull mesura la incidència diferencial de la COVID-19 per a les dones i els homes des d’una perspectiva de gènere per poder articular respostes, polítiques publiques i actuacions dels poders públics que ens permetin avançar cap a una societat més justa i igualitària i sobretot per no retrocedir ni un pas en les fites que ja s’han assolit. Aquest recull serà periòdic per poder mesurar l’impacte a llarg termini de la pandèmia en termes de desigualtats de gènere. La crisi sobrevinguda de la COVID-19, no ha estat únicament una crisi sanitària, sinó que també ha tingut greus conseqüències en tots els altres àmbits de la societat per això el dossier aborda la salut, l’ús del temps i la corresponsabilitat en les tasques de la llar i la família, l’ àmbit laboral i econòmic i les violències masclistes.

Resum de dades

Salut

La distribució per sexe de les defuncions ha estat bastant equitatiu, un 51,2% de dones i un 48,8% d’homes, però en quant als casos positius i sospitosos es distribueixen per sexe de forma més desigual, un 54,4% de dones i un 45,6% d’homes, el que representa una diferència de 8,8 punts percentuals.

Segons l’Enquesta sobre els usos del temps i el confinament del Centre d'Estudis d'Opinió a Catalunya, feta el maig de 2020, la qualitat del son en les dones durant el confinament ha estat pitjor o molt pitjor que abans en un 40,13% dels casos i en els homes en un 30,3%. Quasi 10 punts més en el cas de les dones.

Segons l’Enquesta sobre l'impacte de la COVID-19 del Centre d'Estudis d'Opinió a Catalunya, feta l’abril de 2020, el 65,4% de les persones enquestades que han manifestat que l’angoixa ha estat un sentiment molt recurrent durant el període de confinament són dones. I el sentiment de “molta angoixa” manifestat per les dones estrangeres enquestades és superior amb una diferència de 6 punts respecte el total de dones enquestades.

Ús del temps i corresponsabilitat

La desigual dedicació i repartició de les feines domèstiques i de cures s’ha vist agreujada per la pandèmia i la crisi sanitària degut a diversos factors com ara el tancament de les escoles i el teletreball, provocant una major desatenció pública de les cures i l’educació, que s’han traduït en una sobrecàrrega de feina no remunerada per les dones.

Les dificultats per conciliar que tenim les dones provocades per aquest context extraordinari, comporten una de les discriminacions més patents en l'àmbit laboral que obliguen les dones a reduir jornades laborals per a l’atenció de familiars i a ocupar hores no remunerades per a realitzar les feines domèstiques i de cura generant segones i terceres jornades laborals no retribuïdes amb el corresponent estrès associat.

Les dades de l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19   i la dels Usos dels temps i el confinament del CEO mostren aquesta realitat. Destaquem algunes dades:

• Durant el confinament , les dones s'han ocupat en un 14,2% més que els homes de les tasques de la llar i en un 9,9% més a la cura de filles i fills. Per contra, els homes han dedicat més temps a anar a comprar que les dones (11,7%).
• Els homes indiquen haver realitzat majoritàriament les tasques domèstiques en la franja de “5 hores per setmana o menys” en un 36,5%, 7,2% més que les dones.
• Respecte a qui fa les feines de la llar les dones indiquen en un 20% més que els homes (dones 21,2% - homes1,2%) que les fan “elles soles” i en un 19,6% més (dones 23,8% - homes 4,2%) que les reslitzen “elles amb l'ajuda de la seva parella”.

 

Treball i economia

La crisi ha tingut conseqüències molt perjudicials per a les dones provocant en molts casos la pèrdua de la feina i creant situacions de desprotecció social en major mesura que en els homes. Com mostren les dades moltes dones s’han vist obligades a recórrer a l’ajut familiar, han vist reduïts els seus ingressos, han perdut la feina o no n’han trobat en cas de què n’estiguessin buscant. 

• La taxa d’atur és la taxa que més ha variat dins de l’any 2020 en les dones passant de l’11,4% a primer trimestre de 2020 al 14,3% al tercer i l’ocupació ha baixat de 50,2% a 47,8%.
• En quant a la variació interanual 2019-2020 de la taxa d’activitat en les dones augmenta en un 0,9% el primer trimestre, disminueix un 5% el segon trimestre i un 1,8% el tercer trimestre.
• La variació interanual 2019-2020 de la taxa d’ocupació en les dones augmenta en un 1,8% el primer trimestre, disminueix un 6,7% el segon trimestre i un 5% el tercer trimestre.
• La variació interanual més destacada és la de la taxa d’atur que en les dones disminueix en un 5,5% el primer trimestre, augmenta un 7,8% el segon trimestre i un 22,6% a tercer trimestre.

Els efectes de la crisi han estat més greus en els col·lectius de dones socialment vulnerabilitzats i que han de fer front, a més de les desigualtats de gènere, a altres tipus de discriminació, com són les dones migrades i amb discapacitat.

• La taxa d’atur de les dones estrangeres es de 28,7% a tercer trimestre de 2020, és el doble que la taxa d’atur del total de dones 14,3% en el mateix període.
• L'atur registrat de les persones amb discapacitat era de 9.137 persones, de les quals el 53% eren dones (4.880).

Pel que fa a la categoria professional de les dones ocupades segons la EPA,

• A segon trimestre de 2020 es van perdre 14.000 llocs de treball de dones professionals científiques i intel·lectuals front a 2.300 homes de la mateixa categoria professional, i 48.300 dones treballadores de la restauració, personals i venedores que a tercer trimestre van recuperar la feina parcialment.

En quant a l’activitat econòmica de les dones ocupades, destaca el fet que més de 18.000 dones s'han incorporat al món del treball a segon trimestre de 2020 en el sector de la sanitat i els serveis socials, 30.000 dones han perdut la feina en el món de la cultura i els esports i 23.000 dones l’han perdut en el sector de l’hosteleria. A tercer trimestre l’ocupació del sector de la sanitat i serveis socials segueix augmentant entre les dones i el comerç al detall es recupera de la devallada.

Pel que fa a les desigualtats de gènere en la situació econòmica derivada dels efectes de les mesures adoptades, segons l’Enquesta sobre l’impacte de la COVID-19 del Centre d’estudis d’opinió, veiem que:

• El 54,4% de les persones que manifesten que han hagut de demanar ajuda econòmica familiar són dones, mentre que el 44,5% són homes, amb una diferència de gairebé 10 punts.
• El 45,2% de les dones han vist reduir-se els ingressos a la seva llar i el 37% dels homes.
• Gairebé un 30% de les dones diuen que amb els ingressos mensuals amb els que compten en l'actualitat tindran més dificultats o moltes dificultats per poder arribar a finals de mes.
• Quasi un 40% de les dones diuen que la seva situació econòmica ha empitjorat o ha empitjorat molt el darrer mes.

Les condicions laborals en temps de pandèmia també han canviat i afecten a la vida de les persones de forma diferencial segons gènere:

• Si bé a les dones se'ls ha proporcionat més eines per a la connexió remota per a treballar a distància (68,8% de dones enfront el 31,2% d'homes), se’ls ha proporcionat menys recursos materials:
  
  
  • Del total de persones que se'ls ha proporcionat un mòbil per la feina el 39,5% són dones i el 60,3% són homes.
  • Del total de dones que fan teletreball al 37,1% se’ls ha proporcionat ordinador, front al 46,5% dels homes.

Violències masclistes

En termes globals, durant el temps de pandèmia de la COVID-19 s’ha observat un increment de les violències masclistes i gran part dels fets s’estan cometent per persones properes i conegudes de les dones en els espais més íntims en els quals les dones han estat confinades.

Algunes dades mostren aquest augment, tot i que com és conegut, aquestes dades només reflecteixen una part del que realment està passant, ja que la recollida d’aquesta informació tant sensible planteja molts inconvenient per respecte a les dones que estan en aquestes situacions, això fa que a vegades els indicadors siguin indirectes o que provinguin de registres administratius dels serveis.

• Les trucades setmanals al telèfon 900 900 120 d’atenció permanent a dones en situació de violències masclistes han experimentat un creixement del 70% a partir de la setmana de l'11 al 17 de març, coincidint amb l'inici del confinament i assolint al maig el màxim de trucades. A data d’avui s’està tornant als valors d’abans de la crisi.
• Durant l’any 2020 i fins al mes d'octubre, el 92,8% de les trucades per motiu de violència masclista s’han produït en l’àmbit de la parella, el 4,1% en l’àmbit familiar, el 2,7% en l’àmbit sociocomunitari i el 0,4% en l’àmbit laboral.
• El 95% de les trucades realitzades per dones estrangeres han estat per motiu de violència masclista en l'àmbit de la parella, seguit del 3% en l'àmbit sociocomunitari i del 2% en l'àmbit familiar.
• El 51% de les dones que han trucat per motiu d’una situació de violència masclista en l'àmbit de la parella i familiar, tenen filles i fills a càrrec que conviuen en el nucli familiar. Aquest percentatge s’eleva al 60% en el cas de les dones estrangeres.
• La Direcció General de Policia (Mossos d’Esquadra) ha rebut en el primer trimestre de 2020, 2.871 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella i 2.993 en el segon trimestre, el que representa una disminució respecte l'any anterior del 5% i un 10% respectivament. Aquest descens, probablement ha estat degut al confinament obligatori durant la primera onada de la COVID-19, fet que ha pogut dificultar l’accés de les dones a interposar denúncia.
• A tercer trimestre, en el moment que ja han pogut accedir a les comissaries, les denúncies han augmentat un 2% respecte l’any passat.
• L’edat més freqüent de les víctimes de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals ha estat, en els tres trimestres registrats, les menors de 18 anys, amb una mitjana del 34,6% dels casos. S’observa diferència respecte el primer trimestre en que la proporció de menors era del 40%, va davallar fins al 30% al segon trimestre i al tercer trimestre torna a augmentar.

Resposta

Les dades demostren que moltes de les mesures preses contra la COVID-19, entre d’elles la del confinament com a mesura més restrictiva, tot i haver estat molt beneficioses en termes sanitaris no contemplen l’alt impacte que poden tenir en el cas de les dones que es troben en situació de violència masclista a casa seva. És per això essencial que la perspectiva de gènere estigui present en totes les mesures, accions i polítiques públiques que s’implementin.

En aquesta línia i responent a aquesta necessitat el dossier recull en el darrer capítol la resposta que l’administració ha donat en la millora dels serveis d’atenció a les dones.

Les dades, juntament amb les experiències de les professionals, van servir durant la pandèmia per identificar les necessitats dels diferents recursos d’atenció a les dones en situació de violències masclistes i poder dur a terme actuacions adaptades a les necessitats que la pandèmia havia posat de manifest.

En aquesta sentit l’augment significatiu de les trucades al telèfon 900 900 120 va respondre a un reforç a tots nivells d’aquest servei. L’augment de les necessitats d’atenció als SIAD es va abordar amb l’ampliació dels serveis d’assessorament jurídic i psicològic als SIAD i oficines i amb l’ampliació de les subvencions als ens locals per mitjà del contracte programa.També es van incrementar les subvencions a les entitats especialitzades.

Es va consolidar el desplegament territorial dels SIES i es van incrementar les places residencials i dels serveis d’emergència. També es van activar de forma immediata tots els mecanismes de coordinació dels agents implicats per donar la millor resposta a l’emergència comptant amb la col·laboració de les entitats.