El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presidit avui en el marc d’una jornada telemàtica, la presentació de l’Informe econòmic del sector de residus de Catalunya. L’objectiu de l’Informe és conèixer quina contribució tenen les activitats de gestió i tractament dels residus a l’economia catalana, així com quin pes tenen sobre la generació de valor afegit, quanta ocupació generen i quin volum de negoci mouen, entre altres variables. 

L’Informe, que ha estat elaborat per la Fundació Fòrum Ambiental per encàrrec del Departament i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), dimensiona el volum econòmic del conjunt d’activitats relacionades amb la gestió de residus, ja siguin públiques o privades, i com activitat econòmica principal o secundària, dins del territori català. Aquest informe de desembre 2020 actualitza l’anterior que es va fer ara fa 20 anys per part de la Càtedra de Medi Ambient d’ESADE.

El conseller Calvet ha destacat durant la seva intervenció la importància del sector de residus “que conforma un sector econòmic clau i estratègic, que aporta beneficis econòmics, ambientals i socials a la societat catalana amb més de 1.000 empreses gestores implicades”. “És un sector amb una gran responsabilitat mediambiental i econòmica d’una gran transversalitat, perquè es relaciona amb tots els altres sectors productius i de serveis”, ha dit Damià Calvet.

Damià Calvet ha afirmat que “es tracta d’un sector en creixement, en termes absoluts i relatius, a mesura que es regula l’activitat, i s’amplien les seves capacitats i abast per abraçar els principis de l’economia circular”. El conseller ha explicat que la seva xifra de negocis “supera els 5.500M€, el que ens dona una idea de la seva magnitud a l’economia del nostre país, i més tenint en compte que 4 de cada 5€ corresponen a organitzacions que tenen seu social a Catalunya”.

El conseller ha encoratjat al sector de residus a continuar avançant en el repte de l’economia circular perquè “és clau i estratègic que el sector es modernitzi i prepari per als reptes que tenim de futur: més circularitat dels residus com a recursos”.

En aquet sentit, el conseller ha destacat iniciatives com la línia d’ajudes de cinc milions d’euros per fomentar projectes que comportin una millora en processos de prevenció, de preparació per a la reutilització, de reciclatge o d'incorporació de materials reciclats i projectes de recerca i desenvolupament experimental aplicats en plantes de tractament de residus de tercers, o la recent creació del clúster de residus “per seguir caminant cap a una economia circular i un canvi de model de negoci que ens beneficiarà tots i totes”.

1.178 empreses com a gestors de residus

Segons es desprèn de l’Informe, a Catalunya operen un total de 1.178 empreses (públiques i privades) i altres fores d'organització com a gestors de residus industrials, municipals i de la construcció:

• 1.013 gestors industrials
• 586 gestors municipals
• 154 gestors de la construcció

També hi ha 6.121 transportistes amb 37.293 camions, que mouen els residus des dels establiments dels productors, fins als dels gestors, i 324 agents i 489 negociants. Els agents i negociants són figures que, sense entrar mai en contacte físic amb el residu , fan una intervenció administrativa. És a dir, entren en possessió legal del residu, tenen la seva responsabilitat i decideixen la seva gestió.

Un valor afegit brut de més de 1.200 milions

El conjunt de l’activitat relacionada amb la gestió de residus té una important contribució a la creació de riquesa econòmica a Catalunya. El valor afegit brut (VAB) del sector de la gestió de residus ascendeix a 1.268M€. Això suposa un 2,9% del VAB industrial de Catalunya.

L’estudi constata que és un sector en creixement, en termes absoluts i relatius. A mesura que es regula l’activitat, es consolida com a motor de riquesa territorial i s’amplien les seves capacitats i abast per abraçar els principis de l’economia circular. En els darrers 20 anys ha tingut un increment relatiu d’un 37%.

La xifra de negoci del sector ascendeix a 5.602M€ (any 2018) i el  23% d’aquest import es transforma en valor afegit brut, és a dir, és la riquesa generada després de pagar les despeses externes d’operació.

Així mateix, la seva rendibilitat econòmica es situa al voltant del 5%, en una posició comparable a altres indústries del país.

Com són les empreses del sector?

L’estructura empresarial del sector reflexa la realitat econòmica del país amb :un ampli predomini de les pimes, que representen el 97% del total d’empreses en nombre. No obstant, són les grans empreses les que concentren el major volum d’activitat. Un 78% de la xifra de negoci de la gestió de residus a Catalunya correspon a organitzacions que tenen la seu social a Catalunya.

Així, les petites empreses (fins a 50 treballadors) representen el 19% del total i un volum d’activitat del 13%. Les mitjanes suposen un 78% i un volum d’activitat del 41%. Les grans empreses són un 3% del total i tenen un volum d’activitat del 46%. Una de cada quatre empreses (24%) tenen activitat a l’exterior.

L’ocupació generada pel sector ascendeix a 36.163 treballadors directes que equival a un 6% de l’ocupació industrial de Catalunya. D’aquests llocs de treball, un 19% està ocupat per dones. A mesura que s’augmentin les activitats basades en la prevenció, la preparació per la reutilització i la valorització, en detriment de les d’eliminació, s’espera un augment de la generació d’ocupació.

Consideracions finals

En les seves consideracions finals, l’Estudi conclou que el sector de residus és un sector amb un ecosistema sòlid, divers i amb futur que mostra una tendència creixent i es posiciona com a motor i peça clau en la transformació del model econòmic cap a la circularitat.

També s’observa una creixent diversificació d’activitats i es considera essencial l’impuls de projectes col·laboratius, com el clúster de residus, per impulsar la competitivitat del sector. Sempre i quan el sector segueixi la seva transformació cap a la circularitat, seguirà augmentant la seva contribució a la generació de valor econòmic, social i ambiental.

Per realitzar l’estudi s’han emprat les dades d’activitat registrades per l’Agència de Residus de Catalunya, principalment a través de les Declaracions Anuals de Residus Industrials dels Gestors (DARIG) de l’any 2018 i el Registre General de Persones Gestores de Residus de Catalunya (RGPGRC), complementades amb altres bases de dades. També s’han utilitzant per les dades econòmiques la informació financera publicada per les organitzacions, dades facilitades per les mateixes empreses del sector i altres bases de dades.