La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha lliurat avui l’Informe de política lingüística 2019 al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. L’Informe de Política Lingüística exposa breument les actuacions més rellevants en matèria de política lingüística realitzades durant l’any i dades sobre la situació de la llengua catalana i de l'occità aranès en diversos àmbits de la societat. També ofereix informació sobre el marc legal i un apartat dedicat al pressupost del Departament de Cultura, que el 2019 ha executat 64.248.254 euros a actuacions de foment del català, l’aranès i la LSC. Per últim, s’hi descriuen els organismes i l’estructura institucional de la política lingüística.

Ensenyament del català

L’Informe destaca els bons resultats en la política d’ensenyament del català entre la població adulta de l’any 2019 amb 89.115 alumnes als 4.026 cursos organitzats pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que representen un 11% més que els organitzats el 2018. D’aquests, el 77,1% dels alumnes havien nascut a l’estranger. El curs en línia Parla.cat, amb 59.189 alumnes, ha superat la barrera dels 300.000 usuaris situant-se als 309.183. El 2019 també ha estat un any de rècord al programa Voluntariat per la llengua, clau per reforçar l’ús de la llengua amb la pràctica de conversa, que ha arribat a 11.425 parelles a tot el territori i ha superat les 10.000 parelles dels últims 4 anys.

 

En un context en què la població adulta nascuda fora de Catalunya és de 2.742.368, cal remarcar que, com revela la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població, una de cada quatre persones nascudes a l’estranger ha après català en cursos de català per a adults (18,6% de la població ha fet un curs per a adults), i que prop de 800.000 persones nascudes a l’estranger tenen interès a aprendre’l o a millorar-ne els coneixements. Més enllà de l’aprenentatge docent, l’Informe exposa programes i accions que creen vincles afectius i culturals dels aprenents amb la llengua d’acollida amb programes diversos, com els que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística amb activitats de llengua i cultura i de coneixement de l’entorn, que el 2019 han tingut 157.481 participants.

 

L’any 2019 s’integrava a l’oferta formativa de tots els centres de normalització el curs Ep! Escolta i parla, creat per la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci, el primer curs oral per facilitar l'aprenentatge oral de la llengua catalana a persones no alfabetitzades, un repte que ha suposat la creació d’innovadors materials didàctics i audiovisuals. En la creació de nous materials didàctics també hi ha els 207 Dictats en línia que han arribat a tenir 2 milions d’usos. És remarcable també que 33.165 persones s’han inscrit el 2019 als exàmens per a l’obtenció de certificats oficials de català.

 

El sistema educatiu ha continuat també essent un factor fonamental en l’aprenentatge del català amb més d’1,3 milions d’infants escolaritzats, que ha facilitat el reforç lingüístic a més de 400.000 d’alumnes amb 129 plans d’entorn en 1.347 centres educatius, i l’augment dels centres educatius amb aules d’acollida: 800 centres per a 14.161 alumnes. L’informe també mostra com la competència en llengua catalana, anglesa i francesa millora a primària.

 

6.180 estudiants universitaris també han seguit cursos de català a Catalunya i 139 universitats del món han ofert docència en català; 87 de les quals de 27 països ho han fet amb suport  de l’Institut Ramon Llull. Hi ha hagut 6.971 matrícules de llengua i cultura catalanes a les universitats estrangeres i 22 universitats han ofert especialitzacions en català. També 53 comunitats catalanes de l’exterior han organitzat 163 cursos i tallers de llengua catalana que s’han adreçat a 2.129 alumnes. El programa Katalonski, emès a Televisió de Catalunya amb el suport de Política Lingüística, ha donat a conèixer amb èxit d’audiència que moltes persones arreu del món han après català.

 

Acompanyament als ciutadans, les empreses i la cultura

El Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, ha continuat durant tot l’any contribuint a la qualitat en l’ús de la llengua per part de les empreses i professionals, i dels ciutadans, amb el desenvolupament i el servei prestat per mitjà de l’Optimot, que ha rebut 17.597.488 visites al cercador de dubtes lingüístics. Política Lingüística ha atès 17.829 consultes relacionades amb els usos de la llengua, majoritàriament relacionades amb l’aprenentatge del català i amb la certificació oficial. De les consultes rebudes, 4.681 de les quals han estat resoltes per mitjà de l’Oficina de Garanties Lingüístiques. Més d’11 milions de visites als webs de la DGPL, el CPNL i el TERMCAT, gairebé 2 milions més que l’any 2018, mostren l'interès dels serveis que s’hi ofereixen. S’ha reforçat encara més la implicació de les entitats que fomenten la llengua, amb un 13% de creixement d’entitats que integren el Cens d’entitats per al foment de la llengua catalana, que passa de 214 a 242.

 

En el marc de l’Agenda de política lingüística en l’àmbit empresarial, l’any 2019 s’ha promogut la presència i l’ús del català a més de 4.500 establiments comercials amb el programa Ofercat, i el Consorci per a la Normalització Lingüística ha signat 2.264 convenis amb empreses i comerços per treballar en cooperació amb aquest objectiu. Els comerciants tendeixen a adoptar majoritàriament el català quan els clients el parlen i el suport del Consorci permet reforçar aquestes actituds. Política Lingüística ha dut a terme la segona fase del programa Emmarca’t amb grans marques estenent-lo a l’àmbit territorial amb el Consorci. A les xarxes socials, gairebé totes les grans marques s’adapten a les llengües dels clients. Vins i caves, ous, aigües i cerveses són els productes en què l’etiquetatge en català és més present. Les marques també tenen impacte a la ràdio amb publicitat comercial majoritàriament en català.

 

En l’àmbit cultural, el Govern ha contribuït a ampliar l’oferta de cinema en català i ha intensificat l’adaptació de les polítiques de foment de l’audiovisual en català al nou panorama que suposen les plataformes digitals de distribució. Política Lingüística ha fet créixer l’oferta de cinema doblat o subtitulat en català, en coordinació amb distribuïdors i exhibidors de manera que el 2019 les sales de cinema han estrenat 73 pel·lícules en català de 20 distribuïdores, 45 de doblades i 28 de subtitulades, sobretot adreçades al públic infantil. La línia anual de subvencions al doblatge i la subtitulació en català de pel·lícules que s’estrenen en sales d’exhibició ha permès estrenar 460 pel·lícules doblades o subtitulades en català de 2013 a 2019. Amb la línia de subvencions per a explotació posterior (plataformes i format físic) i sèries s’han doblat o subtitulat en català 147 pel·lícules i capítols de sèries el 2019, 674 de 2013 a 2019. La Direcció General de Política Lingüística ha renovat els acords de col·laboració amb Movistar+ i amb Catalunya Film Festival per a la promoció de llargmetratges, sèries i festivals. Fruit d’aquests acords, l’any 2019 s’han subtitulat al català un total de 1.828 produccions, 470 de les quals, llargmetratges. Del 2013 al 2019, la xifra arriba a 8.428 produccions, de les quals 3.082 llargmetratges. 73 nous títols de cinema en català el 2019, 45 doblats i 28 subtitulats.

 

Un 90% dels consumidors voldrien poder parlar en català amb els assistents de veu. S’han aprovat dos acords de Govern al llarg de 2019 que promouen el català en aquest àmbit i s’ha constituït amb aquesta finalitat un Consell de Direcció específic de caràcter interdepartamental. El 2019 l’ús de català ha crescut en les interaccions en pàgines web, xarxes socials o missatgeria mòbil.

 

El 22% dels llibres publicats durant el 2019 han estat editats en català, amb una facturació del 33,7%. L’any 2019, per incrementar l’oferta i el consum de català en el sector editorial s’ha mantingut el pla de suport a la traducció al català d’obres no literàries, amb 60 nous llibres de 23 editorials i d’11 llengües de procedència: i  el programa “T’agradarà llegir en català”, que promou el consum de revistes en català, que el 2019 ha crescut 12 punts.

 

La Generalitat de Catalunya ha convocat línies de subvenció per a mitjans de comunicació en català o aranès, i a projectes de comunicació que incorporen aquestes llengües en algun dels seus programes o seccions: subvencions estructurals a l’edició de publicacions periòdiques en suport paper; per a l’edició de mitjans informatius digitals de titularitat privada; a emissores de ràdio en català o en aranès, de titularitat privada; a emissores de televisió en català o en aranès, de titularitat privada; subvencions a entitats sense ànim de lucre i organitzacions professionals del sector de la comunicació per al desenvolupament d’iniciatives que contribueixin al foment del periodisme i l’enfortiment de l’espai català de comunicació. Hi ha 400 mitjans de comunicació en català entre premsa en paper, digitals, ràdio, televisió i associacions.

 

El català no avança a la justícia

Com en els Informes precedents, el de 2019 indica que l’àmbit judicial és especialment deficitari: només un 11,4% dels documents electrònics que utilitzen als jutjats són en català. El nombre de sentències en català es manté en índexs extremadament baixos. Política Lingüística ha mantingut en aquest àmbit les accions de sensibilització “El català és de llei”, el suport al Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya i, amb el Departament de Justícia, els acords amb col·legis professionals per promoure el coneixement i l’ús del català entre els operadors jurídics.

 

Una situació demogràfica amb clares implicacions lingüístiques

L’informe reflecteix amb claredat la situació lingüística, marcada principalment per la composició demogràfica del país: el 35,7% de la població ha nascut fora de Catalunya. Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord i el Baix Llobregat Sud aquest índex se situa entre el 40 i el 50 %. No obstant això, el 94,4 % de la població de Catalunya entén el català, 81,2 % el sap parlar, el 85,5 % el sap llegir i el 65,3 % el sap escriure segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població. Des de 2013 creixen els percentatges de coneixement de català: el Vallès Oriental, el Maresme, el Baix Llobregat Nord se situen per sobre de la mitjana catalana de població que el sap parlar. Ara bé, gairebé un terç de la població adulta no el sap parlar al Baix Llobregat Sud, el Barcelonès Nord i l'Hospitalet de Llobregat.

 

Pel que fa a l’ús, l’Informe remarca que el 76,4% de la població major de 15 anys usa el català en algun moment del dia, en una franja que va del 72,6% a l’Àmbit Metropolità fins al 89,6% a les Terres de l’Ebre. Un percentatge que arriba al 94% entre la població nascuda a Catalunya; la població nascuda a la resta de l’Estat l’usa en un 52,8% i la nascuda a l’estranger, en un 48,6%. A l’Àmbit Metropolità, la forquilla d’ús del català va del 79% del Vallès Oriental i el Maresme al 55% a l’Hospitalet de Llobregat.

 

La transmissió intergeneracional del català és positiva a tot el territori i més alta al Penedès, l’Alt Pirineu i l’Aran, el Vallès Oriental, les Comarques Gironines i les Comarques Centrals. El 52,5% inicia sempre o sovint converses en català i el 18,2% ho fa alguna vegada.  Programes com el Voluntariat per la Llengua (VxL) les pràctiques de conversa a comerços o l'Ofercat tenen com a objectiu que aquests percentatges creixin.

 

 

Llengua de signes catalana i aranès

L’informe també exposa les principals polítiques de suport a la llengua de signes catalana: la segona edició de la línia específica de subvencions per al foment i difusió de la llengua de signes catalana (LSC), la compleció del vocabulari bàsic de LSC, amb 1.467 termes signats o la realització de la segona fase del Projecte de definició de nivells en LSC, d’acord amb el Marc europeu comú de referència (MECR), en què s’han definit els nivells A1 i A2 d’aprenentatge.

 

L’informe dedica un apartat específic a l’occità, aranès a l’Aran. L’anàlisi territorial específica de l’Enquesta d’usos lingüístics de l’Aran ha reflectit l’increment de tots els índexs de coneixement de l’aranès, tot i la gran presència de persones de fora de l’Aran. Ha augmentat el Cens d’entitats per al foment de l’ús i el coneixement de l’occità, creat al 2018. S’ha ampliat el portal «Dictades en linha» amb nous dictats interactius i autocorrectius en les modalitats aranesa i occitana referencial. Per primera vegada, el 2019 s’ha creat una exposició itinerant «Aranès, l’occità de Catalunya» per difondre’n la realitat lingüística. És destacable el 2019 les commemoracions del centenari de la mort de l’escriptor aranès Jusèp Condó, i dels deu anys de la de Robèrt Lafont, amb conferències, documentals, projeccions, trobades poètiques. També la realització íntegra de la versió en aranès del portal «La Meva Salut».

 

Marc legal

Durant l’any 2019 s’ha continuat aprovant, amb un criteri semblant al d’anys anteriors, un ventall de disposicions de foment, normalment de caràcter subvencional, de les llengües catalana i occitana en els diferents àmbits públics, com també de la llengua de signes catalana. Aquest foment inclou els mitjans de comunicació escrits i audiovisuals i, d’altra banda, en aquest cas mitjançant l’Institut Ramon Llull, la promoció exterior. L’informe també fa referència a les disposicions més rellevants dels territoris de llengua catalana, de manera que esmenta per exemple la referència a l’aprenentatge de les llengües pròpies d’Aragó de la llei aragonesa d'aprenentatge al llarg de la vida adulta i d’una ordre que la desplega. També recull les disposicions estatals, les europees i les decisions judicials que afecten o que poden afectar les llengües pròpies de Catalunya. En aquest sentit s’hi expressa la preocupació per la continuació de la deriva del Tribunal Suprem espanyol (i molts tribunals superiors de justícia) cap a posicions extremament regressives pel que fa al reconeixement del pluralisme lingüístic. Alhora, s’hi esmenta l’Informe del Comitè d’Experts i les Recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, adreçades a l’Estat espanyol en el marc de darrer cicle de control de compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.