Després d’un any de treball intens de tots els agents de la cadena de valor alimentària, des de la producció primària fins a les persones consumidores, passant per les indústries d'elaboració, transformació i distribució, el comerç i la restauració, es pot dir que el procés d’elaboració ha finalitzat i que Catalunya ja disposa d’un Pla estratègic de l’alimentació que s’iniciarà l’any 2021 i arribarà fins a l’any 2026.

El seu disseny ha estat el resultat de la integració dels treballs dels diversos grups d’experts i especialistes i d’un procés participatiu obert al sector i a la ciutadania endegat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació davant la necessitat de disposar d’una política alimentària de país única i compartida amb tota la societat i construïda per tots els agents que hi intervenen.

“Gràcies, per tant, a tots els que hi heu participat. En total hem recollit prop de 600 propostes que s’han incorporat totalment o parcialment al pla”. “És així com fem país, com fem territori, com fem més gran un sector cabdal per l’economia de Catalunya”, ha manifestat la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, a la roda de premsa de presentació del Pla celebrada aquest matí a la seu del Departament d’Agricultura.

El Pla Estratègic de l’alimentació de Catalunya apunta les bases per articular el Pacte nacional per a l’alimentació de Catalunya, instrument clau per orientar les futures polítiques públiques en l’àmbit alimentari. Aquest Pacte ha de permetre dur a terme una política agrària, pesquera, forestal i alimentària pròpia, amb una visió àmplia i transversal que doni protagonisme a la producció local d’aliments i a la nostra cultura gastronòmica.

En aquest sentit, Teresa Jordà ha explicat que el Pla estratègic de l’alimentació es completa amb “tres potes fonamentals”, referint-se a l’Estratègia Marítima de Catalunya i l’Agenda Forestal, pel que fa a gestió dels sectors forestals i marítims, i a l’ Agenda Rural per Catalunya,  que ha de  permetre implementar una estratègia de desenvolupament territorial sostenible per a que les zones rurals siguin font de riquesa i ocupació estable. I s’ha mostrat satisfeta del fet que “per primera vegada a Catalunya tenim un full de ruta global de transformació i adaptació del sectors agroalimentari, forestal i marítim cap el futur que ens espera".

El futur de l’alimentació de Catalunya

Amb l’objectiu d’elaborar el full de ruta del futur de l’alimentació de Catalunya, s’ha canalitzat el Pla mitjançant un treball participatiu i transparent i d’un debat profund i de consens amb tots els agents de la cadena de valor alimentària. En el procés d’elaboració del Pla, han participat més de 350 persones expertes en l’àmbit alimentari, més de 200 entitats i associacions del sector i més de 450 ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera, s’ha garantit la multisectorialitat i transversalitat d’aquest instrument i l’encaix amb les necessitats del sector, del territori i de la nostra societat.

“D’altra banda, no podem oblidar que, a escala internacional, tenim el repte d’assolir els Objectius de  Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. El PEAC és l’instrument per vehicular la consecució dels ODS en l’àmbit alimentari a Catalunya, ja que s’hi han inclòs accions que donen resposta directa a 15 dels 17 ODS”, ha remarcat Jordà.

Al mateix temps, que s’estava elaborant el Pla estratègic per a l’alimentació de Catalunya, a Europa s’estaven redactant les principals polítiques alimentaries,  agràries, econòmiques i d’innovació: el Farm to Fork, el Green Deal, la nova PAC, l’InvestEU Programme 2021-2027 i la Next Generation. “Aquesta sincronia en l’elaboració de polítiques europees ha tingut una influència importantíssima en el PEAC, atès que ha permès l’alineació de l’emergent estratègia alimentaria del país amb les noves polítiques alimentàries europees”, ha explicat la consellera.

El resultat

El Pla es concreta en: un primer nivell amb 4 dimensions, és a dir, els grans àmbits que defineixen el sistema alimentari que volem com a país: sostenible, transformador i basat en la bioeconomia circular, propi i arrelat al territori, just, equitatiu i cohesionat i finalment saludable i de confiança. El segon nivell són 10 objectius estratègics, reptes que es deriven de les quatre dimensions i els elements principals als quals es dona resposta. Per poder fer operatius aquests objectius, el tercer nivell té previstes 20 línies estratègiques, que es despleguen en 55 iniciatives (quart nivell) orientades a assolir els objectius marcats, i que, per tant, constitueixen el nucli del full de ruta.

La implementació efectiva d’aquest quart nivell, el de les iniciatives, implica activar 301 actuacions, que garanteixen el seu abordatge sistèmic. Entre aquestes actuacions, cal destacar-ne 12 de transformadores, adreçades a canviar les lògiques del sistema actual i que tenen un impacte transversal en múltiples iniciatives.

S’ha de remarcar l’alt impacte de les propostes recollides durant el procés participatiu obert a tot el sector i a la ciutadania en la formulació de les iniciatives del PEAC. Del total d’aportacions recollides, el 15% (88 propostes) es van incorporar al document com a noves propostes. La resta, el 68,8% (406 aportacions), ja estaven parcialment o totalment previstes al document de partida, i en tot cas van servir per introduir modificacions i matisos sobre les actuacions proposades. Únicament el 16,2% (96 propostes) no es van incorporar al document perquè tractaven d’un tema no relacionat amb l’alimentació, no estaven alineades amb els objectius del Pla o tractaven sobre una qüestió fora de l’àmbit competencial que aborda el PEAC (en aquest cas, les propostes es van traslladar a l’Administració competent).

En aquest enllaç us podreu descarregar la roda de premsa i el material lliurat: https://youtu.be/jhLbEAy0Sws