Aquesta dinàmica dels diferents eixos implicarà canvis en l’estructura del marc pressupostari de les actuacions integrades de política industrial durant la propera dècada. Així, les partides d’innovació i d’internacionalització que actualment representen, de forma agregada, el 15,5% del total (14% i 1,5%, respectivament) el 2015, representaran el 20% (18 i 2%, respectivament) fins a arribar al 30% el 2020 (27% i 3%, respectivament).
Eixos prioritaris d’actuació
El Pla de Política Industrial 2010-2020 estableix 75 directrius d’actuació, agrupades en 5 eixos vertebradors que concreten l’estratègia integral de Política Industrial a Catalunya :
De les 75 directrius que conté el Pla n’hi ha 5 de prioritàries, una per cadascun dels eixos, i que són les següents:
EIX 1.- Innovació: Incentivació de nous projectes (i no la subvenció a projectes que es farien igualment) que tinguin gran massa crítica i impacte en l’entorn (creació de llocs de treball d’alta tecnologia i contractació o participació de PIMES i centres tecnològics). Només així es pot fer el salt qualitatiu que Catalunya necessita en aquest camp. Un grup selectiu de projectes nous i grans per any arrossegaria el conjunt del sector industrial a incrementar la innovació.
EIX 2.- Internacionalització: Increment del nombre de multinacionals catalanes i de la seva dimensió. Les inversions productives a l’estranger són la principal estratègia d’adaptació al canvi de model industrial internacional ja que permeten augmentar el nombre d’empreses autòctones amb capacitat de controlar una cadena de valor d’àmbit mundial.
EIX 3.- Estructura empresarial: Augment de la massa crítica empresarial quan sigui necessari, mitjançant la cooperació o per mitjà d’un increment de la dimensió, per tal d’assolir fites altes en els camps de la innovació i de la internacionalització. Aquest tipus d’iniciatives basades en finançament a l’empresa han de ser una prioritat si es vol competir eficaçment en el mercat global.
EIX 4.- Entorn, sostenibilitat i factors de producció: Proveïment d’un entorn adequat per a què les empreses siguin més productives, competitives i sostenibles. Per assolir això, els elements essencials són millorar la qualitat de l’estoc de capital humà, com a condició sine qua non per guiar la indústria, i l’economia, catalanes en la seva transició cap a l’economia del coneixement, reduir les externalitats negatives que l’activitat industrial generi sobre el medi ambient i al mateix temps la regulació administrativa i millorar la dotació de sòl industrial i el sostre per a activitats econòmiques el nivell d’infraestructures de transport de mercaderies i persones i els subministraments d’energia, d’aigua i de telecomunicacions.
EIX 5.- Política de clústers: Facilitació del canvi estratègic. El canvi de model industrial internacional fa que calgui donar suport a les empreses catalanes que vulguin sortir de models de negoci obsolets i penetrar en activitats amb capacitat de creixement, sigui en el sector en el qual operen o en altres.