L’exposició “HABITA ET LABORA. Habitatge i Colònies Industrials a Europa. 68 colònies catalanes” ha estat inaugurada aquesta tarda pel delegat del Govern català davant la UE, Albert Moreno, i el secretari de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Eduard Voltas.
L’acte també ha comptat amb la conferència “Le patrimoine industriel comme facteur de cohésion et identité européenne” a càrrec d’Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
Aquesta mostra inclou una seixantena d’imatges a partir de les quals el fotògraf Lluís Casals recorre les colònies industrials de Catalunya construïdes a principis del segle XX i situades a les conques dels rius Ter i LLobregat.
Un recorregut pel procés d’industrialització català i la forma de vida i treball a les colònies catalanes, promogut pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que es pot visitar fins el proper 29 de juliol de 2010 a l’Espai Catalunya Europa de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les.
Aquesta tarda s’ha inaugurat a Brussel·les l’exposició “HABITA ET LABORA. Habitatge i colònies industrials a Europa. 68 colònies catalanes”, un projecte dissenyat i realitzat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i que, en la seva itinerància a Brussel·les, ha comptat amb el suport de la Delegació del Govern davant la UE i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.
L’acte inaugural, presidit pel delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la UE, Albert Moreno, ha comptat amb la participació del secretari de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Eduard Voltas i del director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Eusebi Casanelles.
L’exposició pretén posar de relleu el valor patrimonial de les colònies industrials de Catalunya que van ser construïdes a principis del segle XX per a la fabricació, especialment, de teixits de cotó.
A través de 60 fotografies i alguns objectes d’ús industrial, Lluís Casals ens ofereix un recorregut per les conques dels rius Ter i Llobregat a partir de sis àmbits temàtics de deu fotografies cadascun: el paisatge, la torre de l’amo, l’energia, l’arquitectura industrial, l’habitatge obrer i la vida a la colònia.
Una mostra fotogràfica que mostra la situació actual d’aquests espais rehabilitats, alguns mitjançant l’ajuda de fons europeus, alhora que descriu els trets més significatius de l’època en què van ser construïts.
L’exposició “HABITA ET LABORA. Habitatge i Colònies industrials a Europa. 68 colònies catalanes” es pot visitar fins el proper 29 de juliol de 2010 a l’Espai Catalunya Europa (Rue de la Loi, 227 Wetstraat). Podeu consultar horaris en el web: www.gencat.cat/unio_europea
El passat industrial de Catalunya i el seu patrimoni
En la seva conferència Eusebi Casanelles ha destacat la importància, en primer lloc, del patrimoni i molt especialment del patrimoni europeu que “reflecteix una història molt llarga i molt diversa de la seva societat”. En aquest sentit, ha explicat que el concepte de patrimoni cultural s’ha ampliat a “tot allò que els ciutadans creuen que s’ha de conservar per a les futures generacions” i ha afegit que “un exemple d’aquesta nova situació és justament el patrimoni cultural”. En aquest sentit, ha concretat que “l’inici de la reivindicació del patrimoni industrial s’ha acordat que simbòlicament fou el 1964 quan uns ciutadans es van manifestar per la preservació del portal neoclàssic de l’estació de Euston dissenyada pel fill d‘Stephenson” que el govern volia destruir, i malgrat les protestes es va enderrocar”. Segons ha puntualitzat “l’historiador Buchanan va declarar que el patrimoni industrial va començar per un acte de vandalisme d’Estat“.
Després de recórrer la història d’Europa des de l’Edat Mitjana fins als inicis de la revolució industrial i el procés d’industrialització a Europa, Casanelles, en la seva intervenció, ha subratllat que “una conseqüència de la industrialització fou que les estructures socials foren cada vegada més similars” i ha afegit que “els industrials construïren centres productius, equipaments com les vies de comunicació i cases pels treballadors adoptant models similars gràcies a la difusió ràpida dels coneixements que es feien a través de les escoles d’enginyers, de viatges o dels llibres i revistes“. En aquest sentit, ha puntualitzat que “Europa inicià a modelar uns paisatges industrials estructurats similarment amb una estètica molt semblant, tot i que en cada zona hi hagués una cultura de material diferent” i ha afegit que “el concepte d’intercanviabilitat esdevé un dels conceptes bàsics en el disseny dels productes. La fabricació en sèrie i la intercanviabilitat dels seus components és la base de la fabricació industrial”.
Després de recórrer la història d’Europa des de l’Edat Mitjana fins als inicis de la revolució industrial i el procés d’industrialització a Europa, Casanelles, en la seva intervenció, ha subratllat que “una conseqüència de la industrialització fou que les estructures socials foren cada vegada més similars” i ha afegit que “els industrials construïren centres productius, equipaments com les vies de comunicació i cases pels treballadors adoptant models similars gràcies a la difusió ràpida dels coneixements que es feien a través de les escoles d’enginyers, de viatges o dels llibres i revistes“. En aquest sentit, ha puntualitzat que “Europa inicià a modelar uns paisatges industrials estructurats similarment amb una estètica molt semblant, tot i que en cada zona hi hagués una cultura de material diferent” i ha afegit que “el concepte d’intercanviabilitat esdevé un dels conceptes bàsics en el disseny dels productes. La fabricació en sèrie i la intercanviabilitat dels seus components és la base de la fabricació industrial”.
Quant a les colònies o poblats industrials, Casanelles ha destacat que constitueixen “una de les tipologies industrials que més han caracteritzat la industrialització, no tant pel seu nombre sinó per la seva organització social” i ha assenyalat que “a l’època de la industrialització, les colònies industrials foren una necessitat per allotjar els obrers en zones allunyades de les poblacions, però que moltes tingueren també una filosofia de millora social i higienista equipant els poblats amb establiments moderns, creant centres d’educació, esportius i d’esbarjo”. Eusebi Casanelles cita com un dels primers poblats ciutats obrers el de Grand Hormu, el 1816 a Bèlgica i ha assenyalat que “els poblats obrers es construiran per tot Europa, i duraran fins els anys seixanta dels s.XX, ja siguin poblats miners, de ferrocarrils, de centrals elèctriques, indústries siderúrgiques o d’indústries manufactureres, com és el cas de Catalunya”.
Finalment, i tancant la seva intervenció, Casanelles ha afirmat que “la industrialització a Europa fou un prolegomen de la globalització” per la qual cosa ha continuat dient que “és essencial conèixer-la per comprendre el món d’avui, ja que la deslocalització, la concentració empresarial, la divisió del treball a escala internacional i la mobilitat laboral naixeren amb la industrialització i el que passa avui és la seva continuació”.
Finalment, i tancant la seva intervenció, Casanelles ha afirmat que “la industrialització a Europa fou un prolegomen de la globalització” per la qual cosa ha continuat dient que “és essencial conèixer-la per comprendre el món d’avui, ja que la deslocalització, la concentració empresarial, la divisió del treball a escala internacional i la mobilitat laboral naixeren amb la industrialització i el que passa avui és la seva continuació”.
Eusebi Casanelles
Enginyer industrial de formació, ha estat president de l’Asociación Española del Patrimonio Industrial y de la Obra Pública (1988-1991) i president, entre altres càrrecs anteriors, de la TICCIH (The International Commitee for the Conservation of the Industrial Heritage) (1997-2009).
Actualment i des de 1983, Eusebi Casanelles és director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). També és membre de la Junta de Museus de Catalunya i forma part del grup de treball del Patrimoni Industrial del Consell d’Europa.
