Tot i l'impacte de la COVID-19 al sistema de trasplantaments, l’any 2020 els hospitals catalans han pogut fer prop de 1.000 trasplantaments, gràcies a la generositat dels donants i de les seves famílies i a la implicació dels professionals sanitaris. Així ho indiquen les dades de l’activitat de donació i trasplantaments de l’any 2020 a Catalunya, que la consellera de Salut, Alba Vergés, i el director l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort, han presentat avui en roda de premsa.

Alba Vergés ha remarcat que “el 2020 ha sigut un any molt complicat. No se n’han escapat ni les donacions ni els trasplantaments d’òrgans”, però malgrat la pandèmia, ha subratllat que “és el cinquè any amb més donacions i trasplantaments a Catalunya”.

En concret, el 2020 s’han dut a terme un total de 997 intervencions, un 23,1% menys de trasplantaments que el 2019, resultats que ens traslladen a les xifres de cinc anys enrere. La taxa de trasplantament ha retrocedit fins els 128 trasplantaments per milió de població (pmp), 41 punts per sota que l’any anterior (169 pmp).

Per tipus d’òrgan, el descens de trasplantaments el 2020 ha estat generalitzat però heterogeni. Els renals van baixar un 23,2%, els hepàtics un 4,6%, els cardíacs un 48,6%, els pulmonars un 39,2% i els pancreàtics ho van fer en un 14,8%.

Trasplantaments	2020	2019	Diferència (%)
Renal	677	882	-23,2%
Hepàtic	188	197	-4,6%
Cardíac	36	70	-48,6%
Pulmonar	73	120	-39,2%
Pancreàtic	23	27	-14,8%
Total	997	1296	-23,1%

 

Per centres, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha liderat, un any més i amb 265 intervencions, el rànquing de centres que ha fet més trasplantaments, seguit per l’Hospital Clínic (242) i per l’Hospital de Bellvitge (211). Vall d’Hebron és l’únic centre a Catalunya que compta amb programes de trasplantament d’adults (3) i d’infants (4).

Contràriament al que es podria pensar inicialment, el temps d’espera d’un òrgan s’ha anat reduint de forma progressiva durant aquests mesos, fins arribar als 1.073 pacients que actualment consten a l’espera. Aquest fet posa de manifest la baixa inclusió de nous pacients en llista, causada per la disminució de l’activitat de consultes externes i derivacions, especialment durant la fase crítica de la pandèmia. En concret, el 31 de desembre constaven 925 persones esperant un ronyó, 40 un fetge, 31 un cor, 53 un o dos pulmons i 23 un pàncrees. D’aquests 925, 14 són pediàtrics (3, 3, 6, 2 i 0, respectivament)

Les donacions baixen

Els 267 donants cadàver vàlids assolits suposen una dràstica caiguda del 29,2% respecte l’any 2019. Amb aquesta xifra, la taxa de donació a Catalunya se situa en 34,3 donants pmp, 15 punts inferior a la de l’any passat, i ens posiciona a nivells de fa 5 anys.

Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) baixen un 32,9% (141 vs. 210) mentre que els de mort en asistòlia (cardíaca) ho fan un 24,6% (126 vs. 167).

 

Donants cadàver	2020	2019	Diferència (%)
Mort encefàlica	141	210	-32,9%
Mort en asistòlia	126	167	-24,6%
Total	267	377	-29,2%

 

El percentatge de negatives familiars, del total d’entrevistes familiars realitzades, s’ha reduït fins al 16,5%. És a dir, el 84% de les famílies de potencials donants (8 de cada 10) ha estat d’acord amb la donació dels òrgans del seu familiar, hi ha donat el seu consentiment.

Pel que fa a la donació de viu, s’ha reduït en un 17,2%. El 2020, s’han fet 111 trasplantaments renals a partir d’una donació en vida. I, per primera vegada en molts anys, no s’ha fet cap trasplantament hepàtic de donant viu, degut, en part, al baix nombre de pacients pediàtrics en llista (3), principals candidats d’aquesta modalitat de trasplantament. Cal puntualitzar que la donació de viu es realitza, majoritàriament, entre mares/pares a filles/fills, entre germanes/germans o entre membres de la parella.

L’any 2020, a més, 8 d’aquests trasplantaments de donant viu es van poder fer gràcies al programa estatal de trasplantament renal de donant viu creuat, una alternativa creada per donar resposta a parelles donant-receptor incompatibles. I un altre més, gràcies al programa internacional.

Durant el mes de març, la Fundació Puigvert de Barcelona va fer el tercer trasplantament renal creuat internacional del sud d’Europa amb un òrgan intercanviat amb el Centro Hospitalar Universitário do Porto, el primer amb Portugal.

Donants vius	2020	2019	Diferència (%)
Ronyó	111	132	-15,9%
Fetge	0	2	-100,0%
Total	111	134	-17,2%

En total, 378 donants, entre cadàver i vius, gestionats als 23 centres autoritzats de Catalunya, que han generat 1.031 òrgans disponibles per a trasplantament. 

Per hospitals, l’Hospital de Bellvitge, amb 50 donants cadàver vàlids (centre amb més donants cadàver) i 24 donants vius, ha estat el centre amb més donants. L’han seguit l’Hospital Clínic, amb 28 i 34 (centre amb més donants vius), i l’Hospital de Vall d’Hebron, amb 42 i 14, respectivament.

Rècord de trasplantaments pediàtrics

54 pacients pediàtrics han rebut un trasplantament aquest 2020, 5 més que l’any 2019 i un més que el rècord anterior de l’any 2018. Concretament, s’han dut a terme 24 intervencions de ronyó, 19 de fetge, 6 de cor i 5 de pulmó.

L’Hospital Infantil Vall d’Hebron, amb quatre programes de trasplantament infantil (renal, hepàtic, cardíac i pulmonar), ha fet 47 trasplantaments, mentre que l’Hospital Sant Joan de Déu n’ha fet 7, tots de ronyó, únic programa autoritzat d’aquest centre.

Aquests 54 trasplantaments no haurien estat possibles sense els òrgans de 7 donants vius renals i els de 47 donants de cadàver –15 dels quals catalans, 27 de la resta de l’estat i 5 d’un altre país europeu.

“Durant la primera onada de la pandèmia, gràcies a la menor afectació de la COVID-19 en els infants, els programes de trasplantament pediàtrics van estar oberts, a diferència dels destinats a adults, cosa que va permetre mantenir o incrementar l’activitat durant els mesos més complicats”, ha assegurat Jaume Tort.

Primer trasplantament experimental d’úter

Al mes d’octubre, un equip de professionals de l’Hospital Clínic de Barcelona va aconseguir fer el primer trasplantament d’úter a Espanya. La donant i la receptora eren germanes i ambdues es van recuperar favorablement de les intervencions.

Aquest procediment s'emmarca en un projecte experimental que pretén validar la viabilitat d’aquesta cirurgia i les possibilitats reals de les receptores de ser mares. Les possibles intervencions de trasplantament d’úter estan destinades exclusivament a dones amb la síndrome de Rokitansky, caracteritzada per l’absència congènita d'úter i vagina.

El del Clínic va ser el primer trasplantament d’aquestes característiques fet al territori espanyol, però no al món, on ja s'han realitzat 70 trasplantaments d'úter a diferents països i, com a conseqüència, han pogut néixer més de 20 nadons.

Menys donació de teixits i de cèl·lules

Uns 13.000 pacients s’han beneficiat, l’any 2020, dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts prèviament gràcies a la donació. El BST va gestionar l’any passat 1.130 donants de Catalunya (32,9% menys respecte el 2019), dels quals es van aconseguir 1.761 teixits, un 34,0% menys. En total, es van obtenir 1.107 còrnies, 192 peces de teixit cardiovascular, i van haver 246 donants de teixit músculesquelètic i 216 de pell. “Al llarg de l’any 2020, desprès d’un inici amb força activitat, aquesta va caure en picat durant la primera onada de la COVID i, tot i recuperar-se posteriorment, no ho ha fet al mateix nivell que abans de la pandèmia”, apunta Tort. “Moltes vegades ens oblidem dels teixits i la donació de teixits és igualment important, ja que un sol donant pot millorar la vida de fins a 100 persones, motiu pel qual l’hem de reforçar”, afegeix.

Per la seva part, el president de la Societat Catalana Trasplantament i cap de la unitat de trasplantament renal de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Francesc Moreso, ha explicat que “la primera onada va ser la més traumàtica” i que “tot l’hospital es va convertir en hospital Covid si bé a partir de principi de maig, la pressió Covid va anar disminuint i els programes de trasplantaments d’òrgans es van poder reprendre, tot i que amb canvis substancials”. I finalment, Melania Rodríguez, ha explicat que fa 10 mesos es va haver de sotmetre a un trasplantament de cor i ha ressaltat que està viva ”gràcies a la generositat dels donants. No seríem aquí si no fos per ells".

Donants de medul·la òssia

A més, l’any 2020 s’han incorporat 5.930 nous donants de medul·la òssia al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), fet que suposa arribar als 61.536 inscrits, fins a 31 de desembre de 2020.

Pel que fa al trasplantament de progenitors hemopoètics, l’any 2020 s’han realitzat 566 intervencions, un 1,0% més que el 2019. D’aquests, 313 van ser autogènics (55%), 128 al·logènics familiars (23%) i 125, un 22%, al·logènics no-familiars.

Afectació del sistema per la COVID-19 i mesures preventives

La crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha afectat i segueix afectant de manera significativa, com en altres àmbits de la sanitat, al sistema de trasplantaments. En els pitjors moments de la crisi sanitària (març, abril i maig), els trasplantaments es van limitar als pacients pediàtrics, als casos urgents i als programes especials. 

Per evitar una nova afectació greu del sistema de trasplantaments, l’OCATT i els professionals sanitaris dels hospitals implicats, van dissenyar i adaptar, de forma consensuada, solucions segons el risc d’emergència de cada moment. Així, es van posar en marxa els plans de contingència del sector, tant pel que fa a la donació i el trasplantament d’òrgans i teixits com dels progenitors hemopoètics. Tot amb l’objectiu de mantenir aquestes activitats assistencials i urgents que cada any salven moltes vides.

“Agraïm, un cop més, l’esforç de tots i cada un dels professionals sanitaris i no sanitaris per minimitzar els efectes de la pandèmia i, molt especialment, als professionals de l’àmbit de la donació i el trasplantament, per mantenir l’activitat a un elevat nivell, inclús en aquesta difícil situació. Aprofitem, a més, per agrair el gest generós i solidari dels donants i de les famílies que tantes vides regalen”, conclou Jaume Tort.

Sobre l'OCATT

L'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) és l'entitat que depèn del Departament de Salut, responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l'extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l'intercanvi d'òrgans i teixits per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques a Catalunya. També li correspon a l’OCATT fer activitats informatives sobre la donació d'òrgans, teixits i cèl·lules, la coordinació d'intercanvi d'òrgans, el registre, seguiment i anàlisi dels casos detectats i dels  receptors d’un trasplantament, garantir la qualitat del procés de donació i l'assessorament al Departament de Salut en la presa de decisions sobre aquestes matèries.