Territori

imatge del conseller durant l'atenció als mitjans telemàtica.

VALORA EL POSICIONAMENT DEL TC SOBRE EL DL 17/2019

Calvet: "El Tribunal Constitucional obliga Catalunya a fer un pas enrere en la lluita contra l'emergència habitacional"

query_builder   29 gener 2021 13:31

event_note Nota de premsa

VALORA EL POSICIONAMENT DEL TC SOBRE EL DL 17/2019

Calvet: "El Tribunal Constitucional obliga Catalunya a fer un pas enrere en la lluita contra l'emergència habitacional"

  • El conseller denuncia que l’anul·lació de diversos articles del Decret llei “destrueix l’escut social que hem anat construint des del Govern i el Parlament a favor del dret d’accés i manteniment de l’habitatge”
  • Denuncia que “l’Estat no ha assumit que la Generalitat té competències exclusives en matèria d’habitatge, segons la Constitució i l’Estatut d’Autonomia”
  • L’anul·lació parcial del Decret llei “deixa sense possible protecció entre 3.000 i 4.000 famílies que estan pendents d’un desnonament”, el que “agreujarà la crisi social, sanitària i econòmica” actual
Imatge del conseller durant l'atenció als mitjans telemàtica

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha valorat avui el recent pronunciament del Tribunal Constitucional (TC), que estima parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat per diputats del PP contra el Decret llei 17/2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Segons Calvet, el TC “obliga Catalunya a fer un pas enrere en la lluita contra l’emergència habitacional, destruint part de l’escut social que hem anat construint des del Govern i des del Parlament a favor del dret d’accés i manteniment de l’habitatge”.

L’anul·lació de diversos articles del Decret llei català es deu, segons Calvet, al fet que “l’Estat no ha assumit que la Generalitat té competències exclusives en matèria d’habitatge, segons la Constitució i l’Estatut d’Autonomia”, i el pronunciament “traspua un profund menyspreu patològic sobre la capacitat d’autogovern del nostre país”. La conseqüència més directa d’aquesta anul·lació, ha volgut emfasitzar, és que “deixa en una gran incertesa entre 3.000 i 4.000 famílies que en aquests moments estan pendents d’un desnonament” i que esperaven l’oferiment d’un lloguer social per part del gran tenidor propietari del seu pis. Calvet ha insistit que “els tribunals han de ponderar les conseqüències socials de les seves decisions, especialment en un context de pandèmia i de crisis econòmica”.

Tot i que el tribunal encara ha de fer pública la sentència, l’avançament donat a conèixer fonamenta l’anul·lació parcial del text en l’argumentació que la figura jurídica del Decret llei no era l’adequada, i que la regulació havia d’haver-se dut a terme mitjançant una llei. El titular de TES ha denunciat que el TC “ataca el contingut de la norma amb l’excusa de la forma” i ha denunciat que “la fórmula del Decret llei està justificada pel context d’emergència social; calen respostes urgents a situacions urgents”. A més, ha recordat, “els decrets llei els aprova el Govern però els convalida el Parlament”, en aquest cas, amb “el suport majoritari” de la cambra. Per tant, ofereixen “totes les garanties democràtiques”. “El TC ataca no només les competències del Govern sinó també la sobirania del Parlament de Catalunya”, ha reblat.

Corresponsabilitat dels grans tenidors

Calvet ha explicat que el Decret llei volia impulsar “la corresponsabilitat dels grans tenidors en finançar un lloguer social obligatori per a les famílies amb vulnerabilitat acreditada”, i ha detallat la repercussió dels articles anul·lats:

  • Desapareix la quantificació de les multes coercitives que es podien imposar en el cas dels habitatges buits, de 1.000 euros mensuals, amb un màxim del 50% del preu de l’habitatge. “Era un element de regulació del parc buit que no compleix la seva funció social, obligant els grans tenidors a mobilitzar-lo”, ha recordat Calvet.
  • “Tomba el reforç del lloguer social obligatori per reduir els casos de risc d’exclusió residencial”, ha explicat el conseller. Així, s’anul·la:
    • L’ampliació a 7 anys del lloguer social obligatori, tal com recull l’actual Llei d’arrendaments urbans (LAU), tornant als 3 anys que es preveien anteriorment. “Ataca la capacitat de les famílies de disposar d’uns anys per assolir determinada situació econòmica”, ha denunciat Calvet.
    • L’obligació d’oferir un lloguer social quan s’extingeix un contracte, en cas de vulnerabilitat de la família, i l’obligació de prorrogar aquest lloguer social un segon cop si la vulnerabilitat es manté.
    • L’obligació d’oferir un lloguer social en determinats casos d’ocupacions de pisos sense títol habilitant quan les famílies complissin certs requisits, “molt acotats pel Decret llei”, ha recordat el conseller.

En conseqüència, el lloguer social obligatori quedarà reduït al que contemplava la Llei 24/2015: una durada de 3 anys i només en casos de desnonaments per impagament de la renda de lloguer. “El TC vol destruir l’escut que havíem construït per ampliar el concepte de lloguer social obligatori”, ha lamentat el titular de TES.

  • La capacitat d’expropiar el domini dels habitatges buits; només es podrà expropiar el seu ús temporal. “Era una manera d’incrementar la pressió sobre els grans tenidors per habitatges que no estaven complint la seva funció social”, ha recordat Calvet.

  • L’equiparació com a habitatge buit d’aquelles estructures d’edificis inacabats amb menys del 80% de les obres acabades, que amb el Decret llei es podien expropiar.
  • La possibilitat que les famílies a punt de ser desnonades d’un habitatge d’un gran tenidor es poguessin reallotjar, en última instància, en un pis d’aquell mateix tenidor. Una possibilitat, ha recordat el conseller, “pensada per a resoldre casos de risc d’exclusió residencial greu”.

Impacte real en les meses d’emergència

Atès que el TC “anul·la la base que regulava el lloguer social obligatori”, la “inseguretat jurídica” que això comporta pot repercutir, ha advertit Calvet, en les famílies, entre 3.000 i 4.000, pendents de desnonament que esperaven l’oferiment d’un possible lloguer social.

S’haurà de veure cas per cas”, ha assegurat, però “la decisió del tribunal pot fer que molts casos pendents de lloguer social obligatori passin a ser casos que hagin de resoldre les meses d’emergència”. Aquestes meses ja tenen, a hores d’ara, 1.900 famílies amb informe favorable pendents d’allotjar. La “irracionalitat” de la decisió del tribunal, ha denunciat el conseller de TES, “és enorme en  un context de pandèmia i de crisi social i econòmica que fa preveure que les situacions de vulnerabilitat residencial creixeran”.

Davant d’aquesta situació, “el Govern continuarà seguint el mandat del Parlament i de la gent de Catalunya per garantir el dret d’accés i manteniment de l’habitatge” i la “retallada” del Decret llei 17/2019 “tindrà una resposta encaminada a garantir” l’escut social que s’havia construït. El conseller Calvet s'ha mostrat convençut que "el Govern actual, amb un altre calendari polític, o les forces polítiques que donen suport al Govern actual, segur que impulsarà una proposició de llei al Parlament per recuperar l'escut social".

1  

Imatges

Imatge

Imatge 241

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 309

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia