Palau Robert

V.Rovira

Fins al 31 de març al Palau Robert

Exposició sobre la lluita peshmerga davant l'Estat Islàmic al Kurdistan iraquià

query_builder   3 febrer 2021 12:49

event_note Nota de premsa

Fins al 31 de març al Palau Robert

Exposició sobre la lluita peshmerga davant l'Estat Islàmic al Kurdistan iraquià

El Palau Robert presenta una exposició que explica la lluita i la resistència de les milícies peshmergas contra l’Estat Islàmic al Kurdistan iraquià, amb el relat de la fotoperiodista de Sabadell Victòria Rovira Casanovas. La mostra es pot visitar al Jardí del 2 de febrer al 31 de març.
V.Rovira
L’exposició “Davant l’Estat Islàmic. Lluita peshmerga i població civil”, de la fotoperiodista Victòria Rovira Casanovas, és fruit d’un reportatge al Kurdistan iraquià i a l’Iraq realitzat durant 6 mesos l’any 2017. Vol mostrar, d’una banda, la poc coneguda lluita i resistència de les milícies peshmergas i, de l’altra, els problemes i el dolor que ha generat la guerra de l’ISIS (sigles amb què es conegut en anglès el grup terrorista Estat Islàmic) a la població civil, tant kurda com iraquiana.
El 3 de gener del 2014, l’Estat Islàmic (EI) va ocupar la primera ciutat d’Iraq: Fallujah. Des d’aleshores, les milícies peshmergas han fet una feina imprescindible de control al front impedint que el grup terrorista ocupés el territori kurd.
Malgrat l’esforç d’aquestes milícies, l’Estat Islàmic ha generat greus problemes a la població civil. Grans ciutats, com Mossul, han estat destruïdes; milers de famílies han hagut d’abandonar casa seva per acabar en camps de desplaçats; milers de joves refugiats s’han vist obligats a sortir del país fins a Europa; milers de dones yazidites han estat violades, venudes i assassinades, i milers de persones segueixen en parador desconegut.
Àmbits
Peshmergas contra el Daesh
Camps d’entrenament
Els peshmergas es preparen en camps d’entrenament situats als afores de les ciutats. Cada camp d’entrenament, com cada organització peshmerga, pertany a un partit polític determinat. En aquests camps, tant d’homes com de dones, els peshmergas treballen diàriament realitzant diferents exercicis teòrics i pràctics.
Línia de front
La línia de front peshmerga és un punt de control de diversos kilòmetres de llargada compost per batallons. La distància entre els peshmergas i el grup terrorista és d’un kilòmetre aproximadament. Les milícies, només homes, fan torns de quinze dies de treball a les línies de front i a les bases militars i quinze de descans. Des d’aquestes línies es vigila les 24 hores del dia qualsevol moviment de l’Estat Islàmic.
Peshmergas afectats per la guerra
Durant els combats molts peshmergas queden ferits o mutilats, i d’altres, malauradament, perden la vida. Les persones mutilades tenen dificultats per tornar-se a incorporar a la vida laboral i problemes per cobrar un subsidi del govern.
Població civil
Desplaçats
Quan l’Estat Islàmic va ocupar el 2014 ciutats com Salahaldin, Mossul, Sinjar, Fallujah o Bagdad (Iraq), moltes famílies ho van perdre tot i van haver de fugir. Això va provocar que es construïssin camps de desplaçats. Després de l’alliberament dels territoris ocupats el 2017, moltes famílies no poden tornar a casa perquè són sunnites, com els membres de l’EI. Tenen por de les represàlies de l’ètnia xiïta, que pensa que tots els sunnites són terroristes. S’estima que només el camp de desplaçats Ashti va arribar a tenir 13.375 persones.
Refugiats
Arran de la guerra, el Kurdistan ha patit una davallada econòmica. Molts joves han hagut de marxar cap a Europa a buscar noves oportunitats laborals. A diferència de la població siriana, la població kurda iraquiana no s’ha refugiat a Europa per la guerra sinó per les seves conseqüències.
Dones yazidites
El 3 d’agost de 2014, l’Estat Islàmic va ocupar la població de Sinjar, al nord de l’Iraq, on residia la majoria de la població yazidita, una ètnia d’origen kurd i de religió preislàmica. Les dones són les que han patit més aquesta guerra. Milers han acabat segrestades, venudes i violades per membres de l’ISIS.
Epicentre: Mossul
El juny del 2014, l’Estat Islàmic va ocupar Mossul, una de les ciutats més importants de l’Iraq. Van entrar-hi entre 800 i 1.500 membres de l’EI i hi va arribar a haver fins a 5.000 combatents. A la gran mesquita de Mossul, el dirigent de l’EI Abu Bakr al-Baghdali va declarar el naixement del califat trencant la frontera entre l’Iraq i Síria.
L’ocupació va durar des del juny del 2014 fins al 9 de juliol de 2017, quan, després de 8 mesos de combats, la ciutat de Mossul va ser completament alliberada per les forces iraquianes amb l’ajuda de les forces peshmergas i de la coalició internacional. Es calcula que han mort més de 8.000 civils només a Mossul (armenis, yazidites, assiris, turcmans i xabaks) i que hi ha un total d’uns 6 milions de civils iraquians desplaçats.
D'ençà que Victòria Rovira va donar per finalitzat el reportatge el setembre del 2017, els peshmergas no han estat lluitant contra l'Estat Islàmic excepte en alguns atacs molt puntuals. Tanmateix, l'octubre del 2017, arran del referèndum Kurd, els peshmergas es van enfrontar a l'exèrcit iraquià al-Hasdeu al-Ša'biyyi i van perdre algunes àrees de la línia de front des d'on lluitaven i controlaven l'Estat Islàmic. Actualment l'any 2021, les milícies peshmergas controlen l'Estat Islàmic des de punts com Kirkuk, punt on van perdre l'octubre del 2017 però que van recuperar posteriorment. D'altra banda, el Kurdistan es veu en una situació econòmica molt dolenta arran de la Covid-19.

3  

Imatges

Famílies desplaçades de Mossul al camp de Hassan Sham

Famílies desplaçades de Mossul al camp de Hassan Sham 1130

Peshmerga davant el cos sense vida d'un membre d'Estat islàmic

Peshmerga davant el cos sense vida d'un membre d'Estat islàmic 909

Camp d'entrenament Cobra. Peshmergas fent exercicis

Camp d'entrenament Cobra. Peshmergas fent exercicis 674