Territori

Mapa de les glaceres del Parc Natural de l'Alt Pirineu

El Parc Natural de l'Alt Pirineu reivindica el seu passat glacial

query_builder   8 febrer 2021 10:12

event_note Nota de premsa

El Parc Natural de l'Alt Pirineu reivindica el seu passat glacial

  • Ha editat material divulgatiu per donar a conèixer la glacera del Noguera Pallaresa, que va arribar a ser la més extensa del sud dels Pirineus fa 40.000 anys, amb 63 km de longitud i 600 m de gruix
Mapa

 

  • El pòster es distribuirà en centres educatius, i entre el col·lectiu de guies, i es podrà adquirir gratuïtament en els punts d’informació del Parc
  • Formarà part de la documentació gràfica que el Parc prepara per al futur Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra, a Rubió (municipi de Soriguera), en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i que es podrà visitar el proper estiu


El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha editat material divulgatiu per apropar a la ciutadania el passat glacial que ha marcat per sempre la seva geomorfologia. L’objectiu és promoure la descoberta del patrimoni natural amagat en el modelat de les valls, els circs, i els estanys d’alta muntanya, i explicar el seu origen i com ha influït en el paisatge actual l’evolució de les glaceres ara fa milers d’anys.

 

El material consisteix en un pòster de 70 x 100 cm que reprodueix l’extensió de la glacera més important del sud dels Pirineus, la del Noguera Pallaresa, que va arribar al seu màxim fa més de 40.000 anys, amb 63 km de longitud i 600 m de  gruix, des del Pla de Beret fins a gairebé Sort. La glacera del Noguera Pallaresa havia arribat a tenir un gruix màxim de 730 m a Bonabé, 600 m a Esterri d'Àneu i 365 m a Llavorsí.

 

El pòster permet descobrir altres curiositats, com ara la formació de l’estany de la cubeta d’Esterri d’Àneu en l’indret que ara es coneix com la Mollera d’Escalarre, una de les zones humides més emblemàtiques del Parc. Així, aquest estany va arribar a ser el més gran del sud dels Pirineus, amb 6,5 km de longitud i 400 m de profunditat (l’estany de Certascan és ara el més gran de l’Alt Pirineu i té 90 m de profunditat).

 

Aquest material s’ha elaborat a partir d’estudis recents incloent també dades procedents de treballs previs realitzats per  diversos grups investigadors, i l’ha coordinat Josep Ventura, expert de referència en geomorfologia glacial del Parc Natural. Es nodreix també de l’Inventari de llocs d’interès geomorfològic del Parc Natural de l’Alt Pirineu, publicat el 2010.

 

De moment, s’han imprès 250 exemplars, que es distribuiran gratuïtament a centres educatius i el col·lectiu de guies. Els particulars o establiments turístics que el vulguin, el podran aconseguir gratuïtament en algun dels punts informatius del Parc Natural.

 

Un nou Centre per descobrir la geologia del Parc

 

El pòster que ara s’ha editat també formarà part de la documentació gràfica sobre el patrimoni geològic del Parc Natural que s’està organitzant en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i que s’ubicarà al futur Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra, a Rubió (Municipi de Soriguera). Aquet Centre funcionarà com a punt d’informació especialitzat, amb itineraris i lIocs d’interès geològics (LIGs)  durant la temporada d’estiu, de juny a setembre, a partir d’aquest estiu.

 

El nou Centre s’ubicarà al costat del “Jardí de Roques”, el primer museu a l’aire lliure de Catalunya per posar en valor la geologia del Parc, inaugurat el 2018, en aquest indret emblemàtic, Rubió, a 1.687 metres d’alçada.

 

2  

Imatges

Imatge del Jardí de Roques de Rubió

Imatge del Jardí de Roques de Rubió 372

Mapa de les glaceres del parc

Mapa de les glaceres del parc 512

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 691