Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

Embarcació pesquera

Es publica el primer balanç d'execució de l'Estratègia Marítima de Catalunya 2030

query_builder   10 febrer 2021 11:56

event_note Nota de premsa

Es publica el primer balanç d'execució de l'Estratègia Marítima de Catalunya 2030

  • L’Estratègia s’executa mitjançant Plans estratègics quadriennals i té com a horitzó l’any 2030
  • S'han iniciat més del 88% de les 89 línies que marca aquest primer Pla
Embarcació pesquera
L'Estratègia Marítima de Catalunya s'executa mitjançant Plans quadriennals i té com a horitzó l'any 2030

L’aplicació de l’Estratègia marítima de Catalunya 2030 es desenvolupa amb una elevada efectivitat, amb gran part de les actuacions previstes en el seu primer Pla estratègic plenament acomplertes, segons s’extreu de l’informe elaborat per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura (DARP) que té com a objectiu avaluar el grau d’aplicació de l’Estratègia marítima de Catalunya 2030 durant la primera meitat del seu primer Pla estratègic (2018-2021) i les principals fites assolides durant el període comprès entre el juny de 2018 i el desembre de 2019.

Segons aquest treball, a finals de l’any 2019, més del 88% del total de les 89 Línies Estratègiques incloses en el primer Pla de l’Estratègia ja estaven iniciades, i, de les 277 accions que integren aquests línies, el 60% ja s’havien acomplert i el 30% s’estaven executant.

L’Estratègia té com a horitzó l’any 2030, s’executa mitjançant Plans estratègics quadriennals i s’organitza en quatre àmbits d’actuació que se centren en el desenvolupament sostenible, integrat i harmònic de l’Economia Blava; el manteniment d’uns ecosistemes marins resilients i plenament funcionals; la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, i un marc de governança innovador que doni impuls a l’Estratègia i en garanteixi l’operativitat.

Principals assoliments fins a l’actualitat

Des de la seva aprovació, el juny de 2018, la posada en marxa de l’Estratègia ha suposat aconseguir, entre altres resultats, l’avenç en el coneixement i la caracterització dels sectors que integren l’Economia Blava a Catalunya mitjançant la identificació dels actors i agents implicats en el territori i un estudi preliminar per poder dimensionar l’Economia Blava catalana. Els resultats d’aquest estudi revelen que els sectors de l’Economia Blava van generar una ocupació directa de 214.496 persones (el 5,8% del total d’ocupació de Catalunya), 35.500 milions d’euros de facturació i 7.300 milions d’euros en valor afegit brut (el 3,4% del VAB de Catalunya). Amb aquests valors, Catalunya se situa al capdavant dels estats europeus amb un major pes de l’economia marítima en la seva economia nacional al costat de Portugal, Estònia, Grècia, Malta i Xipre.

En aquest sentit, s’ha treballat conjuntament amb l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) per establir una estadística oficial de l’Economia Blava a Catalunya, iniciativa que engegarà l’any 2021. Aquesta estadística permetrà disposar d’informació actualitzada sobre el pes econòmic i social d’aquest àmbit i així poder analitzar la seva evolució en el temps i poder-lo comparar amb el d’altres territoris i països del nostre entorn.

En el marc de l’Estratègia, també s’està treballant en la pròxima publicació del Decret que desenvolupa el Consell Català de Cogestió Marítima (en procés avançat de tramitació). Aquest Consell consolidarà el model participatiu de cogestió en l’àmbit marítim i facilitarà la gestió integrada en aquest àmbit. La primera tasca d’aquest Consell serà el disseny des de baix del Pla pluriennal d’aquesta Estratègia marítima per al període 2022-2025 i el seu posterior seguiment i ajustament adaptatiu.

Per impulsar el desenvolupament sostenible dels diferents sectors de l’Economia Blava, és essencial disposar d’una plataforma científica d’excel·lència. En aquest sentit, la creació de la Xarxa d’R+D+I Marítima de Catalunya (BlueNetCat), integrada per 591 investigadors pertanyents a 64 grups de recerca de 7 institucions de renom a Catalunya, és un altre dels grans objectius assolits en aquest primer període.

Un altre element imprescindible per consolidar el sector marítim de Catalunya és estructurar la comunitat d’actors dels sectors econòmics del nostre territori per dinamitzar de manera conjunta el seu desenvolupament i formar una comunitat on compartir el coneixement i generar sinergies. Aquesta comunitat d’actors, creada provisionalment com a Grup ad hoc d’Economia Blava i constituïda per representants dels diferents agents econòmics i professionals, s’integrarà pròximament en la Comissió d’Economia Blava i Bioeconomia del Consell Català de Cogestió Marítima.

Amb la publicació del Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional, Catalunya ha esdevingut el primer territori a Europa a establir un marc legal que empari i promogui la cogestió pesquera. Només a Catalunya, els pescadors, els científics i les organitzacions mediambientalistes, en pla d’igualtat amb l’Administració en el marc de comitès de cogestió territorialitzats, prenen decisions efectives sobre gestió pesquera. Des de l’aprovació del Decret, s’han constituït  7 comitès de cogestió pesquera, repartits al llarg del litoral del país, i un setè és en procés de constitució. En conjunt, la producció pesquera que gestionen ja supera el 10% dels desembarcaments de Catalunya. S’ha creat també el logo “Peix de Cogestió” perquè els consumidors puguin premiar amb la seva tria aquest esforç de gestió sostenible. Aquest model innovador de gestió pesquera ha tingut també la seva translació a la gestió del conjunt dels usos i les activitats en els territoris marítims amb l’establiment de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, una iniciativa inèdita, duta a terme conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, que aplega 76 entitats del territori.

A més del model de gestió, les línies estratègiques dirigides a donar resposta als reptes de la pesca professional i a assegurar-ne la viabilitat econòmica inclouen la realització de diagnosis socioeconòmiques, l’avaluació de noves estratègies de transformació i comercialització, millores logístiques, promoció del producte local i de cogestió i iniciatives de diversificació amb la finalitat de proporcionar ingressos econòmics alternatius a l’activitat extractiva. L’informe reporta nombroses accions en aquest àmbit empreses durant els primers dos anys de funcionament de l’Estratègia. Cal destacar el desenvolupament de programes socioeconòmics específics per a cadascuna de les pesqueres subjectes a plans de cogestió pesquera en el marc del nou model de governança de la pesca professional a Catalunya.

La pesca recreativa té una gran rellevància a Catalunya. L’any 2019, es va iniciar un estudi pilot del seguiment d’aquesta activitat mitjançant l’obtenció d’informació a partir d’enquestes dels practicants. La recollida de dades com ara el volum de les captures, les espècies objectiu, la tipologia dels pescadors i la inversió econòmica ha permès obtenir per primera vegada una estimació precisa de l’impacte social, econòmic i ambiental de l’activitat a Catalunya com a punt de partida per a l’establiment d’un sistema de recollida de dades continu que ha tingut continuïtat ja durant l’any 2020.

El sector de la biotecnologia marina a Catalunya és encara incipient. No obstant això, des de l’any 2018, per exemple, s’està començant a implantar el cultiu de la microalga espirulina amb suport econòmic del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) i del DARP. Les aplicacions potencials passen pel consum directe i també pel seu ús en nutricèutica i cosmètica.

L’increment de la brossa marina també amenaça la preservació dels ecosistemes marins. Les accions desenvolupades per combatre aquesta problemàtica s’han centrat a compensar els pescadors per la recollida de residus al mar (projecte PescaNeta) i promoure la retirada d’arts de pesca perduts.

En el marc de la lluita contra el canvi climàtic, s’han adoptat mesures per reduir les emissions de diòxid de carboni i promoure les energies renovables. S’està fomentant el seu ús en tots els nivells del sector marítim mitjançant inversions tant en instal·lacions en terra com en embarcacions pesqueres per promoure la propulsió elèctrica i modificacions estructurals per fer-les més eficients, objectius que actualment recull el FEMP. Un exemple d’aquestes actuacions ha estat la instal·lació de panells solars fotovoltaics a la llotja pesquera de Tarragona.

En l’àmbit social de l’Estratègia, s’han desenvolupat accions que cobreixen fonamentalment les àrees següents: donar a conèixer a la ciutadania el nostre medi natural marí; transmetre la importància de protegir-lo, i fomentar la implicació conscient de la ciutadania en la cura del medi, o bé altres accions amb impacte positiu sobre el mar, els ecosistemes i els seus recursos. Cal destacar el desenvolupament d’iniciatives sobre la salut i el benestar de la ciutadania (“salut blava”) en col·laboració amb metges i institucions de renom com ara l’Institut Català d’Oncologia impulsades per la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona.

Sempre en l’àmbit social i d’imbricació en el territori, cal destacar el paper clau aportat pels Grups d’Acció Local Pesquers i Marítims (GALP), cofinançats pel FEMP i el DARP, que han demostrat ser el millor vehicle d’implementació territorial de l’Estratègia mitjançant les seves estratègies de desenvolupament local participatiu. Els GALP dinamitzen l’economia local, tot desenvolupant projectes de manera coordinada i conjunta entre els diferents sectors econòmics en els territoris marítims i pesquers. Des de l’any 2018, s’han finançat un total de 141 projectes als territoris marítims per un valor de 3,3 M€ destinats al foment de noves oportunitats de negoci, la inclusió social i la protecció i creació de llocs de treball en l’àmbit de l’Economia Blava.

En el marc de l’Estratègia, s’han dut a terme també diverses accions destinades a reforçar i donar suport als dos GALP actualment operatius (Mar de l’Ebre i Costa Brava) i preparar les condicions per constituir-ne de nous en aquells territoris que encara no en tenen.

Un altre àmbit en què s’ha posat molt d’èmfasi és el de la formació i la facilitació d’accés al mercat laboral en l’àmbit marítim. Aquest és un element clau perquè els joves tinguin accés a una formació de qualitat en àrees amb demanda laboral i assegurar-ne així la inserció al món professional. En aquest sentit, s’ha signat un Memoràndum d’Entesa amb el Departament d’Educació per impulsar l’Estratègia marítima de Catalunya 2030, la qual cosa s’ha traduït en noves ofertes formatives.

El reconeixement social del paper de la dona en l’àmbit marítim i el foment de la seva implicació en aquests sectors ha estat també una prioritat. S’ha treballat en l’empoderament de les dones del mar mitjançant la creació d’associacions, la formació específica, projectes empresarials i el foment de la seva participació en activitats relacionades amb els sectors marítims.

La creació i posada en marxa de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar - ICATMAR com a organisme assessor de l’Administració en l’àmbit marítim es un altre dels grans assoliments d’aquest primer període de l’Estratègia. Cal destacar la feina feta durant el període de desenvolupament d’aquest Pla pluriennal respecte de la recollida de dades científiques, que ha permès iniciar el seguiment de les pesqueries comercials i d’esbarjo i una primera aproximació a la realitat socioeconòmica d’aquests sectors.

Finalment, cal posar en valor que en el marc d’aquesta Estratègia el DARP ja ha signat dos acords claus a escala interdepartamental per a implantar-la eficientment. A més de l’anteriorment esmentat amb el Departament d’Educació, s’ha impulsat un acord de coordinació amb el Departament de Territori i Sostenibilitat amb la finalitat de desenvolupar la primera cartografia bionòmica exhaustiva dels fons marins de Catalunya, amb una batimetria d’alta resolució i una caracterització geogràfica dels diferents tipus de fons i hàbitats. Aquesta acció mobilitzarà prop de 3,3 M€, incloent una substancial aportació del FEMP (al voltant de 2 M€).

Pel que fa a la gestió del recursos s’ha alineat el 100% de la mateixa (50,3 M€ del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) per al període 2014-2020), amb el cofinançament en un 24% del Govern de la Generalitat, amb els objectius estratègics de l’Estratègia marítima de Catalunya 2030. Aquests fons no han estat els únics, però, a finançar el desplegament de l’Estratègia. Segons les accions a impulsar, s’han utilitzat també fons propis dels diferents departaments i altres fons europeus com ara el FEDER en el cas concret de la xarxa BlueNetCat esmentada anteriorment.

Podreu trobar l’informe sencer en el següent enllaç: https://bit.ly/3tN8Kge

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.

1  

Imatges

Es publica el primer balanç d'execució de l'Estratègia Marítima de Cataluna 2030

Es publica el primer balanç d'execució de l'Estratègia Marítima de Cataluna 2030 85