• La norma incorpora més instruments per combatre la segregació, així com orientacions relacionades amb la programació de l’oferta educativa i la gestió del procés d’admissió

 

• El Decret és la principal mesura de les previstes en el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya

 

• Es regula la programació de l’oferta de llocs escolars per fer garantir la cohesió social i la reducció de la segregació escolar, amb la participació dels ens locals a través de les taules locals de planificació i de la comunitat educativa a través de les comissions de participació en la programació de l’oferta educativa

 

• S’estableixen mesures per l’equitat, com les limitacions a l’escolarització amb posterioritat a l’inici de curs en centres amb una alta proporció d’alumnat amb necessitats educatives específiques o  les reduccions de la ràtio màxima d’alumnes per grup

 

• Es fa una nova categorització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques, que incorpora la pobresa com principal situació determinant d’aquestes necessitats

 

• S’estableix l’accés equitatiu de l’alumat socioeconòmicament vulnerable a les activitats complementàries i als serveis escolars

 

El Govern ha aprovat el Decret de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya. Un decret que substitueix l’anterior norma de l’any 2007 i que és la principal mesura de les previstes en el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya.

 

El principal objectiu del Decret és millorar l’equitat entre tot l’alumnat i combatre la segregació escolar, així com establir els criteris per a la programació de l’oferta educativa i la gestió del procés d’admissió. El procediment d'admissió garanteix a tot l'alumnat l'accés en condicions d'igualtat a un lloc escolar, així com la llibertat d'elecció de centre en el marc de l'oferta de llocs escolars. És una de les mesures més importants en la política educativa de la legislatura.

 

Mesures de garantia de l’equitat

 

El Decret defineix l’escolarització equilibrada com la situació en què la composició social de l’alumnat dels centres d’una mateixa àrea reflecteix l’heterogeneïtat social de la seva àrea d’escolarització. És per això que s’inclouen un seguit de mesures específiques per garantir l’escolarització equilibrada, l’equitat escolar i la cohesió social als centres del Servei d’Educació de Catalunya. Per primera vegada, es regula el procediment d’admissió un cop iniciat el curs escolar i s’estableixen els supòsits d’acord amb els quals es pot fer l’escolarització fora del període.

 

Algunes de les mesures previstes són:

 

• Es defineixen les situacions d’escolarització equilibrada i de segregació escolar i s’estableix que el Departament d’Educació ha d’avaluar anualment els nivells de segregació de cada centre.
• Es creen les unitats de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques.
• Es preveu la reducció del nombre màxim d'alumnes per grup com a mesura per assolir una distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
• S’estableix la possibilitat de determinar la proporció màxima d'alumnat amb necessitats educatives específiques per centre.
• Es preveu la possibilitat de limitació de les ràtios d’alumnes per grup un cop iniciat el curs escolar.
• Es preveu la possibilitat de realitzar processos de preinscripció per zona educativa.
• S’estableixen ajuts per garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés de l’alumnat socioeconòmicament vulnerable a les activitats complementàries i als serveis escolars.

 

Corresponsabilitat del món local i participació de la comunitat educativa

 

La norma regula els aspectes bàsics de la programació de llocs escolars i reforça la corresponsabilitat entre el Departament d’Educació i els ajuntaments en matèria de planificació, escolarització i admissió d’alumnes. D’aquesta manera, es creen les taules locals de planificació educativa i s’amplien les competències de les comissions de garanties d’admissió, especialment en relació amb la matrícula viva, que és l’escolarització al llarg del curs escolar. 

 

Es creen les comissió de participació en la programació de l’oferta educativa, que es defineixen com els òrgans a través dels quals es garanteix la participació dels sectors de la comunitat educativa en la programació de l’oferta de llocs escolars.

 

Es regulen les zones educatives

 

Es regulen les zones educatives com a unitats de programació educativa i de gestió de l’admissió d’alumnat, que han de garantir l’equitat escolar entre els centres. És per això que els ajuntaments i els agents de la comunitat educativa participaran en la seva delimitació. En els propers 9 mesos s’hauran hagut de definir o redefinir les zones educatives d’acord amb els nous criteris i les adscripcions entre centres.

 

Nou barem de puntuació en l’admissió

 

Es modifica el barem dels criteris prioritaris i complementaris per decidir l’admissió en els casos d’insuficiència de vacants per atendre totes les sol·licituds, que s’aplicarà el curs 2022-2023:

 

• Criteris prioritaris:

1. a) L'existència de germans matriculats al centre: 50 punts. En l’anterior decret de 2007, que s’aplica actualment, suposa 40 punts.
2. b) La proximitat del domicili de l'alumne o alumna del centre o, si escau, la proximitat del lloc de treball del pare, mare, tutor o tutora, guardador o guardadora de fet, o de l'alumne o alumna que sigui major d'edat: entre 30 i 10 punts. Igual que en l’anterior Decret.
3. c) La renda per càpita de la unitat familiar, tenint en compte les especificitats que per al seu càlcul s'apliquin a les famílies que tinguin la condició de família nombrosa: 15 punts. Actualment, 10 punts.
4. d) L’expedient acadèmic, en el cas del batxillerat: fins a 10. Actualment se li assignen els punts corresponents a la nota mitjana.

• Criteris complementaris:

1. a) Que el pare, mare, tutor o tutora legal treballi en el centre: 10 punts. Ara és un criteri prioritari que atorga 40 punts.
2. b) La condició de família nombrosa: 10 punts. Actualment, 15 punts.
3. c) Que l’alumne hagi nascut de part múltiple: 10 punts. Es tracta d’un nou criteri.
4. d) La condició de família monoparental: 10 punts. A data d’avui atorga 15 punts.
5. e) La situació d’acolliment familiar de l’alumne o alumna: 10 punts. Es tracta d’un nou criteri no previst en l’anterior Decret.
6. f) La concurrència de discapacitat en l’alumne o alumna o en el seu pare, mare, germans i germanes: 15 punts. Actualment, 10 punts com a criteri prioritari.
7. g) La condició de víctima de violència de gènere o de terrorisme, acreditada d’acord amb el règim regulador: 10 punts. També és un nou criteri.

 

162 milions d’euros en 5 cursos

 

El Decret incorpora una memòria econòmica que preveu una inversió de 162 milions d’euros en els propers 5 cursos. Això permetrà millorar el finançament addicional dels centres per garantir la distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de condicions socioeconòmiques desafavorides.

 

Es preveuen aportacions econòmiques del Departament d’Educació als ajuntaments per a la creació i funcionament de les oficines municipals d’escolarització.

 

La memòria econòmica també fa una estimació d’un increment d’un 30% en la identificació d’alumnat socioeconòmicament vulnerable, en cinc cursos. Així es passaria de 66.000 a 215.000 alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de condicions socioeconòmiques desafavorides. 

 

La nova norma tindrà un calendari d’aplicació progressiu, i algunes de les principals mesures entraran en vigor a la preinscripció escolar del curs 2022-2023.

 

El nou Decret es desplegarà progressivament

 

El Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC. No obstant, s’anirà desplegant en els propers cursos. En aquest sentit, les principals novetats del nou decret que s’aplicaran en el procediment d’admissió per al curs 2021-2022 són les següents:

 

• Ampliació de les competències de les comissions de garanties d’admissió, especialment en relació amb l’escolarització amb posterioritat a l’inici del curs, és a dir, en la matrícula viva.
• Cofinançament a càrrec del Departament d’Educació de les oficines municipals d’escolarització.
• Increment del finançament addicional dels centres per l’escolarització d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques i socioculturals i concessió d’ajuts per garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a les activitats complementàries i els serveis escolars.
• Atribució al consell escolar dels centres públics la competència sobre la decisió en relació amb l’admissió de l’alumnat.
• Nous criteris d’escolarització de l’alumnat amb posterioritat a l’inici de curs.
• Oferta de formació en relació amb el desplegament de les mesures previstes en la nova norma per a combatre la segregació escolar en els municipis, adreçada als membres de les taules locals de planificació educativa, de les comissions de garanties d’admissió i de les oficines municipals d’escolarització, així com a les inspectores i inspectors d’educació.
• Possibilitat de reduir el nombre màxim d’alumnes per grup com a mesura per combatre la segregació escolar i millorar la distribució equilibrada de l’alumnat.
• Limitació de les ràtios d’alumnes per grup a l’inici del curs escolar en centres amb alta concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals.