El Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha impulsat la producció d’un documental sobre ‘El Cant de la Sibil·la’, realitzat per la productora Akerblom Studio, amb Marc Castañé al capdavant, i amb el suport del Cor Francesc Valls i la Catedral de Barcelona.

El  ‘Cant de la Sibil·la’ és un drama religiós i cant gregorià de gran difusió a l’edat mitjana al sud d’Europa. L’interès pel ‘Cant de la Sibil·la’ a Catalunya va renéixer al segle XIX, de la mà d’alguns folkloristes, que van començar a impulsar la seva recuperació, i des de llavors any rere any ha anat trobant de nou un lloc en algunes esglésies. L'any 2010, la UNESCO va declarar la representació Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

A Barcelona hi ha quatre temples on es pot escoltar aquest cant medieval. Des del 1948 s'interpreta a l'estil tradicional i amb acompanyament de coral a la basílica de Santa Maria del Mar. A la parròquia de Sant Gervasi i Protasi del barri de la Bonanova, s'hi representa des de l'any 1998, habitualment amb la veu de la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. Des del 2008 també es pot sentir a la parròquia de Santa Maria de Gràcia, on s'interpreta amb l'acompanyament de l'Orfeó Gracienc. I, finalment, la Catedral de Barcelona el va recuperar l'any 2009, i guarda la versió més antiga musicada (s. XV) de la Sibil·la a la Península Ibèrica.

La Sibil·la és un personatge femení vestit a l'antiga amb riques vestidures i que amb una espasa a la mà, anuncia l’Apocalipsi. El Cor Francesc Valls el va recuperar l’any 2009 i, des d’aleshores, el representa de manera ininterrompuda. El 2020 es va programar una nova representació del ‘Cant de la Sibil.la’ a la Catedral de Barcelona. Es tracta d’una representació que té una característica excepcional i singular, atès que conjuga el text clàssic amb revisions contemporànies i més actualitzades que, al llarg dels darrers deu anys, s’han fet a autors i músics de prestigi. Per tal de preservar la singularitat del “Cant de la Sibil.la” i complir amb el mandat UNESCO, el Departament de Cultura va impulsar la producció d’aquest documental, enregistrat l’any 2020.

El documental recull les diferents versions que s’han encarregats a diversos compositors contemporanis perquè creïn amb melodies actuals ‘El Cant de la Sibil·la’. Es recullen diverses versions com les de:

• Liber Generationis, Mariona Vila (2018)
• Al jorn del judici, Jordi Cervelló (2010)
• Al jorn del judici, Josep Vila i Casañas (2011)
• El jorn del judici, Bernat Vivancos (2016)
• Al jorn del judici, Joan Magrané (2017)
• Al jorn del judici, Marc Timón (2020) *Estrena

 

Demà divendres, 19 de febrer, a les 11.30 hores, es farà una preestrena del documental a la Filmoteca de Catalunya, amb el director del Cor Francesc Valls, Pere Lluís Biosca; i alguns compositors que han participat en el documental com Marc Timón o Mariona Vila. Adjuntem el teaser del documental: https://youtu.be/ekJTuh7wyLc

 

Si voleu assistir a la presentació, per temes de protocols COVID cal confirmar prèviament l’assistència a l’adreça de correu electrònic vguarch@gencat.cat

 

Sobre el Cor Francesc Valls

 

El Cor Francesc Valls va ser fundat el novembre del 2003 per tal de participar,  durant tot l’any, a les misses conventuals de la Catedral de Barcelona, oferint setmanalment un variat repertori de motets i cants polifònics en funció dels textos propis de cada dia litúrgic.

 

Constituït per un grup estable de vuit a dotze cantants professionals, alguns dels seus membres també actuen com a xantres i animadors del cant del poble en laudes, vespres, viacrucis i misses dominicals i festives, garantint la seva presència en més de 350 oficis anuals.

 

El treball del Cor Francesc Valls, combina tant la interpretació de la polifonia religiosa de tots els temps, així com de les obres inèdites dels antics mestres de capella de la Catedral de Barcelona, que son introduïdes novament dins la litúrgia. L’exemple més rellevant d’aquest procés de recuperació el trobaríem en el Cant de la Sibil·la, on s’ha reconstituït la litúrgia i el vestuari del segle XVI, s’utilitza la partitura original del s. XV, conservada als arxius capitulars, alhora que anualment s’encarrega un cant final a cura de compositors de prestigi.

 

El Cor ha adoptat el nom de Francesc Valls (1671-1747), en homenatge a qui fou mestre de capella de la Catedral barcelonina, i un dels màxims exponents de la música barroca peninsular, tot i que part de la seva obra, d’enorme qualitat i interès, resta encara inèdita.

 

Els seus directors titulars han estat, per aquest ordre: Rafael Murillo, Jorge Coré, Pere Lluís Biosca i David Malet.  Des del gener de 2015 n’assumeix novament la direcció Pere Lluís Biosca.

 

El Cor Francesc Valls participa setmanalment a les misses internacionals de la Basílica de la Sagrada Família, fet que li ha permès desenvolupar setmanalment un repertori específic de música sacra per a cor i orgue, del barroc a l’actualitat.

D’entre la seva activitat en concerts i actes públics destaquen, la interpretació de l’Òpera “Hangman, Hangman” al Gran Teatre del Liceu 2007, la participació anual a la missa de Sant Jordi al Palau de la Generalitat, el concert de Quaresma 2013 a Montserrat, al Festival de Pasqua de Cervera 2014, la interpretació escenificada del Cant de la Sibil·la al Duomo de Milà i el Messies de Handel a la Sagrada família, el 2015. La interpretació del Llibre Vermell de Montserrat, conjuntament amb l’Esbart Dansaire de Rubí, en diversos festivals, destacant el de Rudolstadt 2018 (Turíngia), l’Opera Dido i Aeneas de Purcell, al Teatre Principal de Maó el 2017, i el Requiem de Mozart conjuntament amb l’Orquestra Camera Musicae, el 2018, amb qui també va interpretar el Requiem de Duruflé, el 2019 a la Sagrada Família.

Darrerament ha realitzat una gira amb motets de Victoria i Bach (estiu 2019) a Mallorca, Menorca i Femap, participant també, aquest gener de 2020, a la projecció del film Space Odissey de Kubrick, interpretant-ne la banda sonora amb l’OBC, a l’Auditori de Barcelona.

 

Ha enregistrat diversos discs entre els quals :
“Misses i motets” de Joan Cererols, 2007 (la Ma de Guido), “Mestres de Capella de la Catedral de Barcelona al segle XVII” 2012 (la Ma de Guido), “El cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona” 2014 (Columna Música). Aquest darrer treball ha rebut el “Premi Enderrock 2015 de la crítica” al Millor disc de Música Antiga, “Rudosltadt Festival 2018” Recopilatori del certamen, on s’interpreta una Cantiga d’Alfons X

 

 

 

Sobre Pere Lluís Biosca, director

 

Considerat com un dels directors catalans de música vocal amb més projecció, Pere Lluís Biosca manté una intensa activitat com a director i pedagog de la direcció coral. Es formà a Barcelona amb Mireia Barrera, Josep vila i Pierre Cao i a Hèlsinki amb Matti Hyökki.

 

La seva discografia, es centra en compositors catalans del barroc; Mir i Llussà i Tomàs Milans amb l’ensemble vocal La Xantria i Joan Cererols amb el Cor de Cambra Francesc Valls.

 

Participa regularment en diversos festivals i cicles de concerts, dirigint repertori que comprèn des del renaixement fins a la música actual.

 

Fins el 2016 ha estat titular del Cor de Cambra ARSinNOVA de Barcelona, -Premio Nacional de Canto Coral (Gijón 2013)-. Com a director convidat (2015) al Cor de Noies de l’Orfeó Català va oferir diversos concerts dedicats a la música d’Arvo Pärt, rebent consells del mateix compositor. També ha treballat en produccions del Gran Teatre del Liceu preparant les parts corals de diverses òperes.

 

Actualment és director titular del Cor de Cambra Francesc Valls de la Catedral de Barcelona i professor de direcció coral als cursos de la Fcec i de l’Escola Superior del Taller de Músics.

 

A partir del setembre del 2019 ha assumit la direcció del Cor Madrigal de Barcelona.