El vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet aquest dimecres una crida a la responsabilitat en la gestió dels fons europeus Next Generation EU “per aconseguir la transformació econòmica i social que el país necessita”. Un instrument que la Comissió Europea va aprovar el passat mes de juliol amb un pressupost de 750.000 milions d’euros per al conjunt dels països de la Unió Europea, “el desembossament més important d’Europa des del Pla Marshall”, ha recordat Aragonès.

Aragonès ha fet aquestes declaracions davant la Diputació Permanent del Parlament durant la presentació del Decret llei 5/2021 pel qual s’aproven mesures urgents per a la implementació i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i del Fons REACT-UE (FR-UE) per a l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic. “Els fons europeus Next Generation EU són una oportunitat, l’administració ha d’estar preparada i aquest Decret llei treballa en aquest sentit”, ha afirmat. 

El Decret llei que ha convalidat avui el Parlament té com a principal objectiu adaptar la normativa per preparar i capacitar l’administració catalana i les entitats del seu sector públic, inclòs l’àmbit universitari, per garantir una gestió eficient i transparent dels fons europeus Next Generation EU, i dotar-la dels recursos i procediments necessaris per aconseguir-ho. “O, dit d’una altra manera: facilitar, simplificar i agilitar la tramitació administrativa per aconseguir que el màxim nombre de projectes es puguin beneficiar del finançament europeu a través d’aquests fons”, ha subratllat Aragonès.

Durant la seva intervenció, Aragonès també ha donat a conèixer avui que des de l’inici de la pandèmia el Govern ja ha destinat un total de 2.969 milions d’euros -entre avals, préstecs i exempcions fiscals- als sectors econòmics afectats pels efectes de la Covid-19. “Sota la prioritat absoluta de preservar la vida, hi ha la necessitat de preservar el teixit productiu”, ha destacat.

Mesures en quatre àmbits

El decret convalidat avui estableix mesures de simplificació i agilitació de procediments administratius en quatre àmbits: contractació pública; gestió pressupostària; subvencions i ajuts; i convenis i consorcis.

 Contractació pública

En matèria de contractació pública, al marge de les mesures de caràcter bàsic al Reial decret-llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració Pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el Decret inclou altres mesures en matèria de simplificació i agilització de tràmits i de reducció de terminis com per exemple:

-Promoure les consultes preliminars de mercat per facilitar la concurrència i la participació de petites i mitjanes empreses, i afavorir la presentació de solucions innovadores per part de les start-ups, establint un termini màxim de durada d’un mes.

- Tots aquests contractes es tramitaran de manera ordinària per urgència, el que permetrà aplicar a tots ells la reducció de terminis prevista a la Llei de Contractes del Sector Públic, i gaudiran de preferència en la seva tramitació.

- La Direcció General de Contractació Pública i les entitats locals dissenyaran i aprovaran plecs tipus de clàusules administratives i models o formularis de prescripcions tècniques per homogeneïtzar i agilitar els processos de contractació. Així, s’eliminaran tràmits com l’informe dels serveis jurídics.

-En el cas dels contractes que es licitin per lots, es procurarà establir una limitació de licitació o d’adjudicació pel que fa al nombre de lots amb la finalitat d’afavorir l’accés de les petites i mitjanes empreses.

-En els contractes que hagin de ser autoritzats pel Govern es substitueix “l’informe econòmic preceptiu” per una certificació on s’especifiqui que el contracte està finançat amb aquests fons.

Es crearà una Comissió mixta de Seguiment que tindrà com a funcions el seguiment de l’execució d’aquest tipus de contractes. Amb caràcter consultiu, farà recomanacions i informes en relació al seguiment dels contractes, les quals es publicaran al Portal de Contractació pública de la Generalitat.

Es vetllarà per incorporar en l’àmbit de la contractació criteris socials i mediambientals, de digitalització i d’innovació i de responsabilitat social corporativa. També es facilitarà l’accés a les pimes i a les empreses d’economia social, i de sectors emergents.

Els models de plecs hauran d’incorporar algun dels criteris d'adjudicació i/o condicions especials d’execució com ara millores salarials o de les condicions laborals, estabilitat laboral, incorporació de persones en risc d’exclusió (incloses les persones en atur de llarga durada), subcontractació amb algun centre especial de treball o empresa d’inserció, càlcul del cicle de vida, comerç just, productes de proximitat, criteris ambientals, de digitalització i d’innovació i coneixement, de foment de les pimes i les entitats del tercer sector, o igualtat de gènere.

 Gestió pressupostària

Entre les mesures que inclou el decret destaquen, per exemple: que els crèdits pressupostaris finançats amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons REACT-EU hauran d’estar identificats amb un codi de fons de finançament específic; també les depeses imputades als diferents projectes o iniciatives s’identificaran mitjançant  el codi de referència únic del projecte o iniciativa que hagi assignat l’Autoritat de gestió nacional del programa o mecanisme comunitari corresponent, així com el de la entitat a què corresponguin; també es podran adquirir compromisos de despesa de caràcter pluriennal en el cas d’expedients que es financin amb aquests fons europeus, però no més enllà del 2026 en el cas del MRR, i del 2023 en el del FR-EU.

Subvencions i ajuts

 El Decret llei estableix la possibilitat de publicar de manera simultània les bases reguladores i les convocatòries de les subvencions. Aquesta modificació permetrà escurçar terminis i agilitar les actuacions administratives intrínseques a aquests processos administratius. A més, es podrà substituir l’acreditació del compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social per una declaració responsable, quan l’import de la subvenció sigui inferior a 10.000 euros, i, en alguns casos, no caldrà aportar justificants de despesa i n’hi haurà prou amb presentar el compte justificatiu.

 Convenis i consorcis

L’execució dels fons provinents del MRR a nivell local o quan en siguin beneficiàries entitats privades es farà mitjançant la subscripció de convenis o bé la constitució de consorcis entre administracions. L’objectiu d’aquests mecanismes és facilitar la cooperació interadministrativa i amb el sector privat en la gestió dels fons europeus. També s’habilitaran espais de diàleg per garantir la participació del sector privat en la implementació de les actuacions derivades del MRR i del FR-EU.

El text determina que els convenis subscrits entre administracions o amb el sector privat que tinguin a veure amb la gestió dels fons procedents del MRR tindran caràcter preferent i es tramitaran de manera àgil i simplificada. Es podran formalitzar de forma anticipada, encara que no tinguin efectes fins a l’exercici pressupostari següent, i l’administració podrà avançar fins al 50% de l’import total a percebre, per tal que es puguin dur a terme les actuacions preparatòries prèvies a les que finalment seran finançades. Tots els convenis formalitzats amb l’administració catalana es publicaran al Registre de convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat de Catalunya.

Els consorcis de cooperació, per la seva banda, podran executar projectes conjunts entre administracions o amb el sector privat; atorgar línies d’ajuda a particulars, empreses o municipis; convocar licitacions públiques; promocionar l’R+D+I promocionar; entre altres. La durada màxima d’aquests consorcis serà de 6 anys des de la seva constitució, durada equivalent a la dels projectes  Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons REACT.

El Decret aprovat avui també estableix que les convocatòries de subvencions i ajuts, els expedients de contractació i la seva adjudicació i els convenis de col·laboració seran sotmesos a fiscalització prèvia per part de la Intervenció General. En canvi, la concessió de les subvencions i ajuts i l’execució dels contractes i els convenis seran objecte d’un control posterior.

 Funció Pública

Finalment, el decret també inclou algunes mesures que afecten l’àmbit de la Funció Pública amb la finalitat d’adoptar una gestió estratègica del personal que s’encarregarà de l’execució i control dels recursos procedents d’aquests fons europeus. En aquest sentit, es treballarà per programes i, com a regla general, les tasques seran desenvolupades pel personal que actualment treballa a l’administració, mitjançant mesures de mobilitat i flexibilitat. No obstant això, també s’habilitarà la possibilitat que es pugui comptar amb personal interí o laboral temporal amb nomenaments i contractacions de durada inferior als quatre anys. Com a novetat, s’instaura la figura de la direcció de programes amb l’objectiu d’avançar cap a la professionalització de l’administració incorporant personal altament qualificat, amb contractes per un període màxim de quatre anys.

27 projectes catalans, candidats als Fons Next Generation EU

Finalment, durant la seva intervenció el vicepresident ha recordat que la Generalitat ha seleccionat un total de 27 projectes emblemàtics catalans que seran candidats a optar als recursos del fons europeus Next Generation EU.

Els projectes han estat seleccionats per la Comissió per a l’elaboració del Pla per a la reactivació econòmica i protecció social (CORECO) d’entre les 542 iniciatives presentades per l’Administració (Generalitat i ens locals), empreses privades, consorcis i entitats del tercer sector.