El febrer s’ha caracteritzat per una marcada circulació zonal que ha provocat una temperatura per sobre dels valors normals per l’època de l’any en evitar les intrusions més fredes procedents d’altes latituds. D’aquesta manera ha estat un mes excepcionalment càlid a molts sectors, però en general no tant com el de 2020. En canvi, el contacte de la massa d’aire temperada amb la Mediterrània ha provocat, d’altra banda, l’aparició de núvols baixos al llarg del litoral, fet que ha comportat una frenada de la temperatura màxima en aquests indrets i per tant anomalies tèrmiques positives no tan destacades com a la resta del país.

A més, la circulació zonal ha afavorit el pas de diversos fronts atlàntics amb unes quantitats de precipitació més importants a l’extrem nord i més modestes a mesura que ens apropem a llevant del país, a excepció del Tarragonès.

Precipitació, temperatura suau i vent l’1 de febrer

El primer dia del mes es va caracteritzar per una situació de vent de mestral que va provocar precipitació al Pirineu i prelitoral Central, una important mestralada afectant les parts més ventades del país, i una temperatura suau que es va fer notar especialment durant la nit al litoral i al prelitoral

• Les quantitats de precipitació més importants registrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser les següents: al Lac Redon (2.247 m, Val d’Aran) es van registrar 34,9 mm; a Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà) es van mesurar 25,6 mm; i 20,0 mm a Vielha (la Val d’Aran).
• A 19 estacions de les 148 que conformen la XEMA amb més de 10 anys de dades es va superar la temperatura mínima més alta en un mes de febrer ubicades al litoral i prelitoral Central i Sud.
• El vent de mestral va bufar amb força al sud del país, prelitoral i parts més elevades del Pirineu i Prepirineu, on a 13 estacions de la XEMA amb sensor de velocitat de vent a 6 i 10 metres van superar el llindar de 90 km/h.

Precipitació del 5 al 10 de febrer

Un parell de fronts atlàntics va creuar el país entre els dies 5 i 10 de febrer. Va comportar precipitació a gran part del país, però va ser més important durant el dia 7 al litoral i prelitoral Central i Nord on es van superar els 20 mm.

• Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: els 33,4 mm a la Roca del Vallès – ETAP Cardedeu (el Vallès Oriental); 29,9 mm a Cassà de la Selva (el Gironès); i els 28,3 mm a Vilanova del Vallès (el Vallès Oriental).

Front atlàntic entre els dies 12 al 14 de febrer

Un nou front d’origen a l’Atlàntic va creuar Catalunya entre els dies 12 i 14 de febrer afectant el Pirineu i el sud del país

• Les quantitats registrades que van superar els 20 mm a les estacions gestionades per l’SMC van ser: els 27,3 mm a PN dels Ports (el Baix Ebre); els 23,8 mm al Lac Redon (la Val d’Aran); o els 21,6 mm que es van mesurar al Perelló (el Baix Ebre).

Precipitació abundant al Prepirineu del dia 21 al 23 de febrer

Una borrasca atlàntica es va desenganxar del corrent general i es va ubicar al sud-est de la península Ibèrica entre els dies 21 al 23. Aquesta configuració va provocar un potent flux del sud que va comportar l’advecció d’una massa d’aire d’origen saharià amb molta pols en suspensió i precipitació general al país, gairebé sempre acompanyada de fang. Les quantitats més importants es van registrar al Pirineu oriental, al vessant sud de la serrada i al Prepirineu.

• Les quantitats registrades que van superar els 80 mm a les estacions gestionades per l’SMC van ser: els 117,4 mm a Ulldeter (2.410 m, Ripollès); els 99,9 mm a Ulldeter (1.999 m) o els 84,2 mm a Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà).
• A part d’aquests màxims cal remarcar que es van superar els 40 mm a la Conca de Barberà i a punts de l’Alt Camp.

Febrer càlid a Catalunya

El mes s’ha de qualificar de càlid a Catalunya, i de molt càlid a la depressió Central, parts elevades del Prelitoral i Pirineu.

Figura 1:

Mapes de temperatura mitjana del mes de febrer del 2021 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Si bé el febrer d’enguany ha estat excepcionalment càlid a molts sectors, no ha estat tan càlid com el del 2020. Només a les comarques de Ponent el febrer d’enguany ha estat clarament més càlid que el de l’any passat i en aquest sector cal remuntar-se fins al 1990 per trobar un febrer amb una temperatura mitjana més alta. És el cas de Raimat (Segrià), amb 33 anys de dades, que enguany ha mesurat 9,7 °C de temperatura mitjana, l’any passat 9,1 °C i el febrer de 1990, el més càlid, 10,8 °C

Les diverses adveccions de sud (amb notables arribades de pols sahariana) han implicat l’arribada de masses d’aire molt temperat, però no excepcionalment. En canvi, els núvols han provocat algunes nits molt suaus per l’època, amb nous rècords de temperatura mínima diària més alta en un mes de febrer a 38 de les 148 estacions de la XEMA al llarg del mes, destacant els valors superiors als 15 °C del dia 1 a punts de la Costa Daurada.

La taula següent mostra els valors d’anomalia (diferències de la temperatura mitjana mensual de febrer respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de febrer pel període de referència 1961-1990) que han estat iguals o superiors a +4 °C a les estacions de la XEMA.

Precipitació repartida molt irregularment

Febrer plujós o molt plujós a àmplies zones de la conca del Gaià, altiplà Central, parts més elevades del Ripollès i de la serra del Cadí, plujós al nord de la plana de Lleida, a la serra dels Ports i a punts del Maresme i Osona. A la resta del país el mes ha estat sec (figura 2).

Les anomalies de precipitació han estat marcades per la circulació zonal als nivells mitjans de la troposfera que ha caracteritzat el mes de febrer, fet que ha afavorit els pas de sistemes frontals amb un origen atlàntic més actius a l’extrem el país nord del país.

La taula següent mostra les estacions gestionades per l’SMC que durant el mes de febrer van superar els 100 mm de precipitació:

Figura 2:

Mapes de precipitació acumulada durant el mes de febrer del 2021 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA i la XOM, gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació

Radiació solar per sota de la mitjana mensual

Ha estat un febrer ennuvolat, semblant al de l’any 2018. La irradiació solar global diària ha estat clarament per sota de la mitjana a gairebé arreu (a excepció de la Val d’Aran), sobretot prop del litoral i especialment a les Terres de l’Ebre, on cal remuntar-se fins als febrers de 2008 o 2003 per trobar-ne algun de tan poc assolellat.

Figura 3:

Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de febrer del 2021 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2011-2020).

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat

1 de març del 2021