Cultura

Oliveres

El fons personal d'Arcadi Oliveres ingressa a l'Arxiu Nacional de Catalunya

query_builder   1 març 2021 14:24

event_note Nota de premsa

El fons personal d'Arcadi Oliveres ingressa a l'Arxiu Nacional de Catalunya

  • La documentació és testimoni de la seva trajectòria com a economista i activista per la pau i la justícia social i esdevé clau per entendre la història del nostre país, des del tardo-franquisme fins a l’actualitat
Oliveres

La consellera de Cultura Àngels Ponsa, acompanyada de l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, i del director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Francesc Balada, ha participat aquest matí en l’acte de recepció a l’Arxiu del fons documental personal d’Arcadi Oliveres, format per 26 caixes de trasllat (10,4 metres).

La dimensió pública i l’estima popular per l’Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945) és indiscutible. Professionalment, després d’uns primers anys dedicat a l’empresa familiar, l’any 1980 va iniciar la seva tasca docent a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va exercir fins el 2016; als anys noranta, va formar part del Claustre, feina que va combinar amb la docència de diversos cursos d’economia crítica i valors en la pau.

Al llarg de més de 45 anys ha estat molt intensament vinculat a la xarxa de moviments socials catalans, desenvolupant diverses funcions en institucions, campanyes de conscienciació social i mobilitzacions en la recerca d’un món més just i el pacifisme. El fons d’Arcadi Oliveres conté, precisament per aquesta implicació, documentació de diverses entitats pioneres en el foment de la pau, l’antimilitarisme i la justícia social. Esdevé clau per entendre la història del nostre país, des del tardo-franquisme —va participar, per exemple, a la “Caputxinada”— fins a l’actualitat, amb un rol molt actiu al moviment del 15M i al denominat procés català. Tal és la simbiosi entre la seva activitat pròpia i la col·lectiva que el fons planteja la problemàtica de discernir el límit entre els documents personals i els de les associacions o moviments en què ha participat, algunes de les quals han desaparegut mentre d’altres continuen actives.

La consellera de Cultura ha destacat que “costaria trobar una persona al país que no hagi tingut l’impacte directe o indirecte de l’Arcadi Oliveres, ja sigui en la seva faceta personal, intel·lectual, d’activista o totes alhora”. En aquest sentit, Ponsa ha adreçat aquestes paraules a Oliveres: “La col·lectivització del teu fons fa perpetu aquest efecte. Gràcies una vegada més i enhorabona per la plenitud de la teva vida”.

Els grans eixos d’activitat del fons
Del contingut del fons cal destacar especialment els documents de quatre organitzacions que, per diverses vicissituds en la seva història arxivística, gaudeixen d’un valor únic en la història del nostre país. Es tracta d’entitats on Arcadi Oliveres ha tingut un paper clau al llarg dels anys, que ha deixat una fonda petjada documental. Aquesta documentació ha estat treballada com a prioritària en el conjunt del fons:

- “Pax Christi”: com a fundador i membre actiu d’aquesta entitat present a Catalunya fins el 1990. Es tracta d’una associació internacional que treballa per difondre l’esperit de pau evangèlica i formar els catòlics amb visió de cooperació internacional. Al nostre país va mantenir un compromís polític clar durant la transició: va organitzar la campanya contra la condemna a Salvador Puig Antich (1974) i contra l’execució de Joan Paredes Manot, Txiqui (1975); va impulsar la candidatura de Lluís Maria Xirinacs al Senat (1977) i com a premi Nobel, i va organitzar la Marxa de la Llibertat (1976), durant la qual assolí la seva màxima projecció, i el congrés internacional a Montserrat (1976). Justament, Arcadi Oliveres va participar a l’Assemblea de Catalunya —de la qual en va conservar l’arxiu durant uns mesos— en condició de representant de “Pax Christi”.

- L’Institut Víctor Seix de Polemologia: Oliveres en va ser director fins el 1978. Fundat onze anys abans, es tracta de la primera entitat que va treballar per la pau des d’un punt de vista científic i acadèmic a casa nostra. Creat per Frederic Roda, duu el nom de l’editor Víctor Seix, pioner en el Moviment Catòlic Internacional per la Pau. L’Institut va procurar estimular les iniciatives per a la recerca sobre la pau mitjançant beques d'estudi, cursos i conferències; també va distingir amb el Memorial Joan XXIII a persones o institucions destacades pel seu compromís a favor de la pau.

- Justícia i Pau: creada el 1968 i a l’empara de l’Església Catòlica des del 1982, va tenir un paper molt actiu en la denúncia de les tortures i els maltractaments, en l’aplicació de la pena de mort i en la defensa de l’amnistia per als presos polítics antifranquistes. Posteriorment, va centrar les seves tasques en els drets de la infància, l’educació per la pau, el desarmament i l’objecció de consciència a les armes, l’ajuda al desenvolupament i la denúncia de l’anomenat Quart Món. Arcadi Oliveres n’ha estat el seu president entre 2001 i 2014.

- La Universitat Internacional Catalana de la Pau: fundada el 1984, Oliveres n’és l’actual president del patronat. Des dels inicis va comptar amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, on hi té la seu. Ha comptat amb suports tan destacats com el del  Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel. Cada any, durant la segona quinzena del mes de juliol ha organitzat cursos, conferències, taules rodones, seminaris, exposicions, concerts i actes lúdics amb la pau com a eix central.

El fons documental és també testimoni de com l’Arcadi Oliveres ha participat de manera incansable a desenes d’entitats de la societat civil, a nivell nacional i internacional. Per citar-ne les més rellevants: l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat, ACSAR (1977) (de la qual l’Arxiu Nacional en conserva també l’arxiu), l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample/Amics de la Ciutat-Secció Esquerra de l‘Eixample (1972), el Casal d’Europa (1983), el Centre Delàs d’Estudi per la Pau, l’Associació per la Tributació de les Transaccions Internacionals i Ajut als Ciutadans, ATTAC (n’ha estat membre del seu consell científic), l’entitat de promoció de banca ètica Finançament Ètic i Solidari, FETS (1999), president de l’Associació Lectura Fàcil (AFL), president de la Federació Catalana d’ONGs per la Pau (2001-2007), membre del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona (2004), president del Consell Català de Foment de la Pau (2005), expert de l'Institut Català Internacional per la Pau, ICIP (2005), participant al Fòrum Social Regional Llatinoamericà de Cartagena de Indias (Colòmbia, 2003), participant a les convocatòries del Fòrum Social Mundial a Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), Belem (2009), Dakar (2011), al Fòrum Social de la Mediterrània (Barcelona, 2005) i al Fòrum Social Català (2008); president de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, FOCIR (2004-2008) i actiu participant des del primer dia al Moviment 15M (2011). La seva participació política ha anat de Cristians pel Socialisme (1971) a l’impuls de Procés Constituent (2013).

L’Arcadi Oliveres, distingit amb desenes de premis, ha produït també una obra de reflexió social notable, present a revistes com ara “Foc Nou”, com a col·laborador habitual, “Canigó”, “Serra d’Or” o “Diari de la Pau”. És autor d’una dotzena d’obres de considerable influència, que donen testimoni, en format teòric, de conversa o memorialístic, del seu ideal per un món més just. La seva acció l’ha posat en relació amb figures molt destacades de l’activisme social i per la pau a casa nostra, com ara Frederic Roda (a la Universitat per la Pau i l’Institut Victor Seix), Joan Gomis (“El Ciervo” i Justícia i Pau), Lluís Maria Xirinacs (mestre i activista per la pau), Francesc Botey (mestre, actiu en la cooperació amb els països del sud) i Àngel Colom (antimilitarista, membre també de “Pax Christi”). Pel que fa als personatges de relleu internacional, destaca la seva intensa relació amb figures com ara Jody Williams, Adolfo Pérez Esquivel i Federico Mayor Zaragoza.

Els primers tractaments realitzats al fons documental
Fins al seu ingrés a l’Arxiu Nacional, el fons documental d’Arcadi Oliveres ha estat conservat al seu domicili familiar, al nucli de Mira-sol, terme de Sant Cugat del Vallès, on de fet ha viscut al llarg dels darrers 40 anys. Al voltant de l’any 2010 va encomanar l’ordenació d’una petita part inicial del seu arxiu, els treballs de la qual van donar com a resultat, 50 carpetes amb documents endreçats. Plenament conscient del valor del fons documental produït i aplegat, i amb la intenció de poder-lo cedir el més aviat possible a un arxiu públic, va ser ja a la tardor de l’any 2019, quan va encomanar a un professional de confiança, en Jordi Algué, l’inici d’una tria i un primer tractament arxivístic més global, que permetés una ordenació i classificació bàsica.

Gaudint de la possibilitat d’intercanviar impressions amb el productor del fons i d’obtenir  de primera mà un coneixement biogràfic detallat de la seva activitat al llarg de tants anys, es va iniciar aleshores l’avaluació de la importància de la documentació i l’agrupació de la documentació triada a través d’un quadre de classificació específic, amb subfons relatius a la seva activitat dins les entitats esmentades amunt amb més detall. Malauradament, aquests treballs van restar interromputs el març de 2020, arran de la situació sanitària: es calcula que ha rebut aquest primer tractament, aproximadament, un 60% del conjunt de la documentació del fons, que és la que ha estat objecte d’ingrés a l’Arxiu Nacional.

Una visió provisional del contingut de l’arxiu d’Arcadi Oliveres
A hores d’ara, doncs, pel que fa a la documentació tractada en 2010 el fons presenta les següents agrupacions:  programes d’actes amb la participació com a divulgador i activista del productor organitzats per diverses entitats entre 1986 i 2009 (fulletons, impressions en color, cartells, 12 carpetes); correus electrònics impresos intercanviats amb entitats de l’àmbit social els anys 2008-2009 (4 carpetes); articles aplegats (11 carpetes) i reculls de premsa de temàtica social (2001-2009, 23 carpetes).

En segon terme, relatius a la intervenció duta a terme entre els anys 2019 i 2020, el fons inclou documentació de l’activitat docent a la UAB, no reglada i a la Universitat Internacional Catalana de la Pau (2 caixes); de l’Institut Seix de Polemologia, relacions internacionals i les Festes de Pau i Treva (1976) (1 caixa); documents textuals i gràfics singulars relatius al moviment estudiantil (Oliveres és sotmès a judici el juliol de 1968 acusat de formar del Sindicat Democràtic d’Estudiants), de “Pax Christi” (en part, deteriorada) i el Memorial Joan XXIII (2 caixes); de la candidatura de Lluís Maria Xirinacs al Premi Nobel,  de “Pax Christi Internacional” (1975-1978), el Congrés de Montserrat i la Marxa per la Llibertat (1976) (2 caixes); de relacions internacionals, Justícia i Pau (en especial, les seves campanyes d’ajuda al desenvolupament i antimilitaristes), el Fòrum Social Mundial, les Jornades d’Economia, esmenes al pressupostos generals de l’Estat, el Centro de Investigación para la Paz (Madrid), desarmament, l’Observatori del Deute i articles dels anys 1982-1983 i 1994-1995 (4 caixes); relativa a congressos, cursos i conferències dels anys 1985, 1991-1992 i 1994-1999; d’Escoltes Catalans, campanyes de desarmament i contra les mines i el comerç d’armes al món i a Espanya (1996-1997) (2 caixes).

L’Arxiu Nacional espera aplegar la resta de la documentació del fons properament, a fi de posar-la tota conjuntament, el més aviat possible, a l’abast de tothom. Un fet que enriquirà molt notablement les possibilitats de coneixement de la vida associativa i la lluita pels drets, la defensa de la pau i la justícia social al nostre país durant bona part de la segona meitat del segle XX i els primers anys de la nostra centúria.

5  

Imatges

Fotografia: Arcadi Oliveres, acompanyat de Jordi Algué, Mireia Ingla, la consellera Ponsa i Francesc Balada

Fotografia: Arcadi Oliveres, acompanyat de Jordi Algué, Mireia Ingla, la consellera Ponsa i Francesc Balada 218

Fotografia: Arcadi Oliveres abandona l'arxiu acompanyat de la consellera de Cultura i el director de l'Arxiu Nacional

Fotografia: Arcadi Oliveres abandona l'arxiu acompanyat de la consellera de Cultura i el director de l'Arxiu Nacional 384

Fotografia: Arcadi Oliveres signa la donació del seu fons documental personal a la Generalitat de Catalunya

Fotografia: Arcadi Oliveres signa la donació del seu fons documental personal a la Generalitat de Catalunya 118

Fotografia: El fons personal d'Arcadi Oliveres ingressa a l'Arxiu Nacional

Fotografia: El fons personal d'Arcadi Oliveres ingressa a l'Arxiu Nacional 158

Fotografia: Petita mostra de la documentació rebuda

Fotografia: Petita mostra de la documentació rebuda 240