Direcció General de Comunicació

franja

El Govern dona suport al Consorci del Museu de Lleida en la defensa de l'art i el patrimoni de la Franja

query_builder   9 març 2021 13:45

event_note Nota de premsa

El Govern dona suport al Consorci del Museu de Lleida en la defensa de l'art i el patrimoni de la Franja

El Govern dona suport al Consorci del Museu de Lleida en la defensa de l’art i el patrimoni de la Franja, amb un acord aprovat avui per manifestar el seu compromís en la defensa i protecció del patrimoni cultural. L’objectiu és revertir decisions que posen en perill totes aquelles accions de salvaguarda històrica que porten a terme els museus i rebutjar qualsevol intent de politització en relació amb la protecció i custòdia del patrimoni cultural.

 

La col·lecció del Museu de Lleida és un instrument bàsic per a la història i la identitat de tot el territori. La dispersió de qualsevol element de les col·leccions d’aquest museu perjudica el conjunt i disminueix el valor cultural de cadascun dels objectes que les integren. La integritat de la col·lecció formada al llarg de més de cent anys conforma el testimoni material de la memòria històrica d’un territori homogeni i unitari —Lleida i la Franja— des del punt de vista geogràfic, econòmic, social i cultural. La col·lecció diocesana, en la seva unitat i integritat, esdevé un instrument bàsic i imprescindible per poder explicar la història, l’art i la identitat del territori històric de l’antic bisbat de Lleida. La unitat de la col·lecció diocesana és, doncs, irrenunciable. 

 

La fragmentació de la col·lecció suposa la voluntat d’esborrar la unitat històrica del territori actual de Catalunya amb el territori conegut com a franja de ponent. que és fruit d’una història comuna i d’unes relacions culturals entre unes parròquies que fins fa ben poc conformaven el Bisbat de Lleida, d’acord amb una herència cultural i un flux de relacions que continuen perfectament vigents a dia d’avui.

 

La unitat de la col·lecció es deu al fet que està formada per un patrimoni capaç d’explicar els contextos històrics, socials i religiosos d’unes parròquies i comunitats amb forts vincles d’unió i entesa al llarg dels segles. No existeix cap raonament museològic que justifiqui la desmembració d’una part de la seva col·lecció, partint del principi de permanència i integritat de les col·leccions.

 

Seguint les recomanacions internacionals que es deriven del codi de deontologia del Consell Internacional de Museus (ICOM), es defensa la permanència i protecció de les col·leccions del museus i només s’accepta la devolució i restitució de la propietat cultural si l’ingrés de peces al museu s’hagués fet violant els principis sobre la importació, l’exportació i la transferència il·legals de propietats culturals i aquest no és el cas que ens ocupa.

 

És evident que els fets esdevinguts d’ençà el 2005, conseqüència del qüestionament de la legitimitat de titularitat i d’ubicació de la part de la col·lecció del Museu de Lleida procedent de la Franja feta per les institucions polítiques i religioses de l’Aragó, han constituït un greu oblit del valor de pont cultural i de concòrdia de la col·lecció diocesana lleidatana, i que precisament constitueix un dels seus valors culturals més importants. Tanmateix, les obres d’art, i per extensió els museus que l’acullen, no haurien mai de separar les persones i els pobles, ans tot el contrari.

 

Les reclamacions de devolució d’obres que ha efectuat el Bisbat de Barbastre-Monzó i el Govern d’Aragó són reclamacions que poc o gens tenen a veure amb l’art i la seva difusió o protecció. Sí que tenen, en canvi, un rerefons polític claríssim que s’evidencia en el fet que les seves demandes sempre es dirigeixen contra institucions catalanes, per recuperar obres en museus catalans, i no contra d’altres institucions museístiques de fora de Catalunya que també conserven peces i objectes provinents de l’Aragó.

 

Per tot això, es fa necessari declarar el compromís del Govern en la defensa i protecció del patrimoni cultural, amb l’objectiu de rebutjar qualsevol intent de politització en relació amb la protecció i custòdia del patrimoni cultural, i defensar i exercir les competències en matèria de patrimoni cultural que té atribuïdes la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de revertir decisions que posen en perill totes aquelles accions de salvaguarda històrica que porten a terme els museus.

 

Antecedents

 

La col·lecció de l’antic Museu Diocesà o Museu del Seminari de Lleida, actualment conservada al Museu de Lleida, diocesà i comarcal, i gestionada per un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida, va ser essencialment constituïda de manera legal i legítima pel bisbe de Lleida Josep Meseguer (1890-1905), amb el doble objectiu de protegir el patrimoni artístic de l’esmentada Diòcesi i, alhora, crear una eina docent en el Seminari Conciliar per tal d’educar als futurs rectors en el coneixement de l’Arqueologia Sagrada. Concretament, durant el seu pontificat, comptant, òbviament des de la fundació del museu, l’any 1893, aquest prelat va aplegar un total de 434 obres artístiques, que són en el seu conjunt les més destacades de la col·lecció, entre les que s’inclouen gairebé totes les 113 peces que el Decret del 8 de setembre de 2005 de la Congregació dels Bisbes va resoldre considerar-les propietat del Bisbat de Barbastre-Montsó.

 

Aquestes adquisicions varen ser fetes de manera legal i ètica, en concepte de compravenda, permuta o de donació. A més, com ho demostren diverses fonts documentals, en la seva tasca de formació de l’esmentada col·lecció, el Bisbe Meseguer va seguir les directrius proposades pel Papa Lleó XIII, i va aplicar rigorosament les normes, decrets, usos i costums propugnats per la santa Seu. D’altra banda, en una època en què, arreu d’Europa i Amèrica del Nord, començava a definir-se un mercat de l’art medieval, l’acció del Bisbe Meseguer va possibilitar segurament que peces de gran valor artístic i cultural no fossin venudes i dispersades cap a museus i col·leccions privades de fora de l’àmbit territorial de l’antic bisbat de Lleida, com va ocórrer en altres bisbats de Catalunya i arreu.

 

Sense la tasca incansable del bisbe Meseguer per protegir els béns de les parròquies de la seva diòcesi, els recursos que hi va esmerçar i la disposició i compromís amb el patrimoni cultural de totes les institucions catalanes, aquest obres no existirien, es trobarien en condicions deplorables o formarien part de col·leccions privades.

 

Sense tenir en compte les circumstàncies descrites anteriorment i per Decret publicat el 15 de juny de 1995, la Congregació per als Bisbes va adscriure les parròquies de la diòcesi de Lleida situades a la Comunitat Autònoma d’Aragó a la diòcesi de Barbastre, que va passar a denominar-se Barbastre-Monzó i que en data 29 de desembre de 1995 va demanar al de Lleida la devolució de 65 peces artístiques procedents de les parròquies segregades i que es trobaven al Museu Diocesà de Lleida fonamentant-se en el Decret del nunci apostòlic a Espanya de 29 de juny de 1998 que va  establir:El patrimonio artístico procedente de las parroquias desmembradas, y que se encuentra actualmente en Lleida, está a título de depósito y no de propiedad, mientras la Diócesis de Lleida no demuestre lo contrario en cada caso; por lo que, de ser reclamado por sus legítimos propietarios, debe devolverse.”

 

Per Acord del Govern de la Generalitat, de 18 de maig de 1999, es va crear el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, constituït per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida, el Bisbat de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià.

 

El Consorci tenia, i té, per objecte la creació i la gestió del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, com a centre de recollida, estudi, conservació i exposició de les col·leccions i dels fons que l’integren així com la realització d’exposicions temporals i qualsevol altra activitat encaminada a fomentar el coneixement dels fons.

 

Al Consorci es van adscriure tots els fons museístics del Museu Diocesà de Lleida, els quals havien de ser objecte d’un inventari detallat, tal com establia la disposició addicional primera, punt 1.c dels seus Estatuts de creació, i així i en compliment d’aquesta obligació, l’any 2004, l’Excm. i Rvdm. Francesc Ciuraneta, bisbe de Lleida, davant el notari Roca Ferrer, va escripturar tots els béns, indicant expressament al notari que aquests havien passat a ser gestionats pel Consorci.

 

Per Resolució del conseller de Cultura de 20 de maig de 1999, es va incloure en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català la col·lecció del Museu Diocesà de Lleida, integrada per 1.810 objectes que, a partir d’aquell moment, van passar a estar subjectes al règim jurídic establert per la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. A partir d’aquest moment, des del Bisbat de Barbastre-Monzó i des del Govern d’Aragó s’han anat fent successives peticions de retorn de les peces.

 

En data 17 de desembre de 2020, el jutjat de primera instància i instrucció núm. 1 de Barbastre va dictar interlocutòria que acordava l’execució provisional de la sentència dictada en data 10 de desembre de 2019, en les actuacions 42/2018, i que comminava el bisbe de Lleida i el Consorci del Museu de Lleida, Comarcal i Diocesà, a complir la decisió judicial tot fent entrega al Museu Diocesà de Barbastre-Monzó de les 111 obres del fons de la col·lecció del Museu de Lleida.

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia