Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència

Diversos manifestants es protegeixen amb paraigües i altres objectes durant les protestes a Hong Kong, el 18 de novembre de 2019

La COVID-19 agreuja la repressió política i les vulneracions de drets humans al món

El Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, l'Oficina de Drets Civils i Polítics i l'Institut de Drets Humans de Catalunya presenten sis informes regionals

query_builder   10 març 2021 16:00

event_note Nota de premsa

La COVID-19 agreuja la repressió política i les vulneracions de drets humans al món

El Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, l'Oficina de Drets Civils i Polítics i l'Institut de Drets Humans de Catalunya presenten sis informes regionals

Sis informes regionals impulsats pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, l’Oficina de Drets Civils i Polítics i l’Institut de Drets Humans de Catalunya posen de manifest com les mesures per fer front a la pandèmia han accentuat una tendència que ja s’entreveia en els últims anys. Els informes, elaborats per persones expertes d’institucions com Amnistia Internacional, el grup d’Estudis Africans o l’Escola de Cultura de Pau, analitzen l’estat dels drets humans a Europa, Amèrica Llatina, Àsia, Magrib i Màixriq, Àfrica subsahariana, Estats Units, Xina i Rússia.

Diversos manifestants es protegeixen amb paraigües i altres objectes durant les protestes a Hong Kong, el 18 de novembre de 2019
Diversos manifestants es protegeixen amb paraigües i altres objectes durant les protestes a Hong Kong, el 18 de novembre de 2019

Les mesures adoptades pels governs per fer front a la crisi sanitària de la COVID-19 han accentuat, arreu del món, la repressió política i les vulneracions de drets fonamentals: una tendència que ja estava en augment abans de la pandèmia. Aquesta és la conclusió que es desprèn dels sis informes regionals impulsats pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, l’Oficina de Drets Civils i Polítics i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, en el marc del monogràfic En defensa de la democràcia’, publicat a la revista IDEES.

Els informes, elaborats per persones expertes de diverses institucions de referència en l’àmbit dels drets humans –Amnistia Internacional, ECOSUR, l’Escola de Cultura de Pau, la Federació Internacional pels Drets Humans (FIDH), l’IDHC, el grup d’Estudis Africans (GEA) i Africaye– identifiquen les principals tendències i formes en què s’expressa la repressió política a Europa, Amèrica Llatina, Àsia, Magrib i Màixriq, Àfrica subsahariana, Estats Units, Xina i Rússia, fent una relació dels drets i llibertats vulnerats i dels col·lectius afectats en cada regió, amb especial èmfasi en l’impacte de la COVID-19 en matèria de drets fonamentals. L’anàlisi se centra en els últims cinc anys, del 2015 al 2020.

En l’àmbit d’Europa, l’informe d’Amnistia Internacional Catalunya destaca les preocupants tendències d’alguns països membres de la Unió Europea, especialment Hongria i Polònia, que posen en qüestió l’Estat de Dret i la independència del poder judicial per evitar la rendició de comptes sobre les accions dels respectius governs. En l’àmbit europeu, també preocupa l’externalització del control de fronteres i migracions, fet que genera greus riscos pels drets humans; milers de persones segueixen exposades a conflictes, violència i un futur incert en condicions de misèria i vulnerabilitat a les portes d’Europa. L’informe també adverteix, a més, que hi ha un nombre creixent de defensors i defensores dels drets humans, activistes i mitjans de comunicació independents que estan patint repressió, assetjament i processaments. Pel que fa al context espanyol i català, la vaguetat de la definició del delicte de sedició al Codi Penal i la seva interpretació pel Tribunal Suprem ha comportat la criminalització d’uns actes de protesta legítims i la imposició de penes no ajustades al tipus delictiu cap a líders de la societat civil i membres del Govern català.

A l’Amèrica Llatina, l’informe d’ECOSUR destaca que les principals vulneracions de drets humans tenen a veure amb la crisi ambiental i la disputa pel territori; també amb la crisi política i econòmica de la mà de la corrupció regional, les múltiples violències i el feminicidi, la vulneració de la llibertat d’expressió i la persecució de líders socials. A l’Àsia, Anna Ballesteros, investigadora del CIDOB, detecta com els drets humans s’estan utilitzant com a eina política; la seva instrumentalització genera una atmosfera nociva que perjudica la funcionalitat dels pocs organismes regionals de cooperació que existeixen. En aquest sentit, la repressió i les violacions dels drets humans a l’Àsia afecten a un conjunt ampli de col·lectius: minories religioses i ètniques i col·lectius indígenes; dones i infants; persones LGTBI; activistes dels drets humans, periodistes i acadèmics.

A les regions del Magrib i al Màixriq, Eduard Ariza de l’IDHC afirma que els drets humans són amenaçats per factors endògens, com la corrupció interna generalitzada i la perpetuació de sistemes econòmics i socials que garanteixen els interessos d’una o diverses elits. Totes dues regions, a més, arrosseguen més de sis anys de conflictes bèl·lics al Iemen, Iraq, Síria i Líbia. Com a tendència general, els règims polítics del Magrib i el Màixriq inclouen un conjunt relativament homogeni de governs dictatorials o democràcies de baixa intensitat, que acostumen a recolzar-se en tradicions regressives per atreure el suport popular. Preocupa especialment la qüestió de la mutilació genital femenina: segons dades de l’OMS, les dones víctimes d’aquesta pràctica superen el 60% al Sudan, Eritrea o Etiòpia, i molts països no han vist minvar el nombre de casos després de la seva prohibició formal. Una vulneració que també es produeix en molts països de l’Àfrica subsahariana, on les llibertats polítiques i socials han estat condicionades pels escenaris de conflictivitat armada, així com pels processos de transició generats al continent. En aquesta regió, l’informe elaborat per investigadors del Grup d’Estudis Africans (GEA) i Africaye subratlla que les mesures sanitàries destinades a controlar la pandèmia de la COVID-19 s’han utilitzat contra col·lectius LGTBIQ i persones desplaçades.

Finalment, l’informe comparatiu que analitza els casos de la Xina, Estats Units i Rússia, elaborat per investigadors de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH), destaca que la repressió política duta a terme sota l'excusa de l’antiseparatisme o l’antiterrorisme segueix sent particularment dura al Tibet, Xinjiang i ara a Hong Kong. A Rússia, les autoritats han anat endurint la repressió contra la llibertat d'expressió i reunió per sufocar qualsevol tipus d'oposició a l’autoritarisme del règim i a les polítiques internes impopulars. Als Estats Units, persisteix la discriminació estructural i la violència policial contra la població afroamericana.

L’acte de presentació dels informes es farà aquest dijous 11 de març a les 12h del migdia, i comptarà amb la presència de Jimena Reyes, directora de l’Oficina de les Amèriques de la Federació Internacional pels Drets Humans (FIDH); Josep Maria Royo Aspa, investigador del Programa de Conflictes i Construcció de Pau a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB i membre del Grup d’Estudis Africans (GEA); Ramon Abraham Mena Farrera, investigador i responsable del Grup Acadèmic Estudis de Gènere del Colegio de la Frontera Sur mexicà (ECOSUR); Ana Ballesteros, investigadora sènior associada del CIDOB, i David Bondia, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. La conversa, que es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube del Departament d’Acció Exterior, estarà moderada per la periodista i sociòloga Laura Aznar. La cloenda de l'acte la farà el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé.


Si teniu interès en entrevistar algun dels autors o autores dels informes o parlar amb algun dels coordinadors/es de la iniciativa, contacteu amb el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis al correu electrònic cetc.exteriors@gencat.cat o al telèfon 667 66 08 62 (Maria Oliva).