El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, retornarà a la família les restes del maqui aragonès Francisco Serrano Iranzo, conegut amb el sobrenom d’el Rubio. Es tracta de l’home que va ser recuperat en l’excavació d’una fossa al cementiri dels Reguers, a Tortosa (Baix Ebre), a finals de 2020.

La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, farà el lliurament de les restes a la família aquest dijous a les onze del matí al mateix cementiri. La filla i la neta del maqui, Lidia Serrano i Angeles Castel, s’emportaran les restes i les enterraran al cementiri de Castellote, a Terol, d’on el maqui era originari.

Una placa a la fossa

Aprofitant el retorn de les restes, Memòria Democràtica ha instal·lat una placa al lloc on hi havia la fossa, amb un text que recorda que el maqui va ser recuperat al cementiri dels Reguers i que posteriorment va ser identificat.

Coincidència genètica i evidències prèvies

Els encreuaments genètics han fet possible la identificació. L’ADN dels ossos coincideix amb el perfil genètic de la filla.
Els arqueòlegs van trobar el cos amb un tret de bala, com ja indicava l’autòpsia. Les restes es van trobar al punt que determinava l’estudi previ i que també assegurava el relat d’un testimoni. El cos va aparèixer de boca terrosa i sense taüt.

Mort una nit d’estiu

Francisco Serrano, el Rubio, era un guerriller antifranquista que actuava a la zona del Maestrat, els Ports i la Terra Alta juntament amb el maqui Florenci Pla, àlies Durruti, però conegut popularment com la Pastora.

Els dos maquis van assaltar una masia dels Reguers la nit del 3 d’agost de 1954. Van entrar a la casa a l’hora de sopar i van intentar segrestar la filla de la família per poder obtenir diners i menjar. Un dels fills, oficial de milícies, tenia una pistola amagada i va aprofitar un moment de distracció per disparar a Francisco Serrano.
Els guerrillers van aconseguir fugir de la casa. Florenci Pla va marxar a Andorra, però Francisco Serrano va acabar morint a causa de les ferides. El seu cos va ser trobat l’endemà al matí al barranc de Vallcervera, prop de la masia. L’agutzil i el sereno van carregar el cadàver dalt d’un carro i se’l van emportar al cementiri, on va ser enterrat a terra.

Novè identificat

Francisco Serrano és la novena persona identificada amb el Programa d’identificació genètica de la Generalitat, un sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

De les altres vuit persones identificades, n’hi ha set que van ser recuperades de la fossa del Soleràs (les Garrigues): Leandro Preixens, Tomàs Verdaguer, Ramon Jové, Maria Teresa Mir, Josep Moles, Modesto Sualdea i un dels dos germans Sabatés que van desaparèixer durant la Guerra Civil.

L’altra persona identificada és Elio Ziglioli, un maqui italià recuperat de la fossa de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).

A banda d’aquestes nou persones, el Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca, Ramon Haro, recuperat d’una fossa de Pamplona oberta pel govern navarrès. La col·laboració va ser possible arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat disposava d’una mostra genètica d’ell.

Mostres d’ADN

El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car.

En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.

Al Cens de persones desaparegudes hi ha uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones naturals de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya, com és el cas del maqui Francisco Serrano.

Pla de fosses

El Pla de fosses és el programa del Govern que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha obert 34 fosses i ha facilitat la recuperació de les restes mortals de 393 persones.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica, òrgan integrat al Departament de Justícia, té documentades 527 fosses.