La pandèmia de la Covid-19 ha definit nous contextos híbrids on les competències digitals “són la clau per desbloquejar les oportunitats presents i futures”, donat que sense aquestes capacitats “hi ha tota una sèrie d’oportunitats professionals, personals, laborals, associatives i de molts tipus que no es poden gaudir”, de manera que “no només és una escletxa, sinó que seran fonamentals per poder gaudir d’una ciutadania de ple dret”. 

Així ho ha exposat avui la doctora en Sociologia i investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, Liliana Arroyo, en la segona edició del Congrés de Competències Digitals celebrada en format virtual, sota el títol “Ciutadania digital en temps de pandèmia”.

D’acord amb Arroyo, “les competències digitals no van d’habilitats instrumentals, sinó que és qüestió de poder entendre com funciona l’entorn digital per tal de poder-lo posar al servei dels propis propòsits individuals o col·lectius”.

Gràcies a les eines digitals, la ciutadania “pot situar-se en el centre de la innovació, del desenvolupament, en el centre de les preses de decisions, de l’elaboració de polítiques públiques i, tot això, pot fer que uns entorns digitals basats en disseny universal siguin molt més inclusius i li ofereixin un rol molt més actiu, molt més proactiu i molt més protagonista del que ha tingut fins ara”.

La segona edició del Congrés de Competències Digitals ha reunit experts per abordar les habilitats i competències digitals necessàries en el context actual marcat per la Covid-19, que ha fet que múltiples activitats i interaccions s’hagin traslladat a entorns online.

L’esdeveniment, organitzat pel Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, Barcelona Activa, agència econòmica i local de l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Blanquerna-Universitat Ramon Llull, amb la col·laboració del centre tecnològic Eurecat i de Mobile World Capital Barcelona, ha debatut sobre els marcs de referència de les competències digitals; la bretxa digital i les desigualtats, i el benestar i la seguretat digital.

En aquest sentit, la directora general de Societat Digital del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, Joana Barbany, ha incidit en què “la pandèmia ha evidenciat que formar part de la societat digital no és una opció: qui avui en queda exclòs, queda al marge de la societat”.

Per això, ha destacat, “la capacitació en competències digitals, amb eines com l’acreditació ACTIC impulsada per la Generalitat des de ja fa 11 anys, s’ha de posar al centre, per assolir una ciutadania digital apoderada, compromesa i competent que contribueixi en la construcció d’una nova societat digital molt més justa i equilibrada en benefici del benestar de totes i tots”. 

En aquest sentit, Barbany ha posat l’èmfasi en el decret aprovat fa uns dies pel Govern pel qual es regula l’acreditació ACTIC i el procediment per obtenir-la, que potencia el model descentralitzat de l'acreditació i consolida el rol que ha de tenir la ciutadania per afrontar els reptes de la nova Societat Digital.

“La pandèmia ha evidenciat la importància creixent de la digitalització en tots els àmbits de la nostre vida, i de fet hem aprofitat el seu potencial però alhora ha evidenciat, amb més força, la bretxa digital. Serà feina de tothom, i ho liderarem des de l'ajuntament, assolir la inclusió digital i no deixar ningú enrere. La capacitació digital és un dels instruments més importants per facilitar que, el bon ús de la tecnologia i de l'internet, faciliti la transformació i empoderament personal”, ha remarcat el Comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona, Michael Donaldson.

Des de la perspectiva de FPCEE Blanquerna-Llull, les universitats “han de ser exemple i model d'un bon ús de les tecnologies digitals i de les seves competències associades”, en un context com l’actual en què “s'ha fet molt evident la necessitat de tractar seriosament aquesta temàtica”, donat que “la pandèmia ha fet emergir els dèficits que tenim al voltant dels coneixements i les destreses tecnològiques". En aquest sentit, FPCEE Blanquerna-Llull destaca la importància d'haver incorporat l'acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació ACTIC dins de les pròpies titulacions universitàries.

Per la seva part, el director general de Barcelona Activa, Félix Ortega, ha recordat que des del Cibernàrium es porta més de 20 anys fomentant l’adquisició de competències digitals i promovent la formació tecnològica per a tothom: “El nostre propòsit ha estat i és dotar una gran part de la ciutadania de Barcelona d’habilitats digitals suficients per afrontar el repte de la ràpida transformació social, econòmica i digital. Tenim la convicció que contribuïm de forma activa a la construcció d’una societat més pròspera i competitiva. En un exemple, 160.000 persones han fet ús del servei del Cibernàrium en el segle XXI per estar al dia de la tecnologia, tan important avui tant per la vida professional com per a la vida quotidiana”. Des de Barcelona Activa, s’ha volgut transmetre el missatge que “ser digitalment competent és un mecanisme d’inclusió social, però també és una de les palanques impulsores cap a la innovació de qualsevol àmbit”. Per això, Félix Ortega ha recordat que “l’existència de polítiques públiques com promoure la participació de la ciutadania a la societat digital permeten que la ciutat tingui eines i el talent necessari per consolidar el hub i l’ecosistema tecnològic que és avui dia Barcelona”.  

Des de la UOC, la vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat, Àngels Fitó, ha exposat que, des dels inicis de la creació d’aquesta universitat digital, ara fa 25 anys, “ja vam posar el focus en el rol capacitador pel que fa a l’ús de les tecnologies incorporant una assignatura de Competències TIC en els graus i en la qual, des del 2014, es certifica mitjançant l’equivalència amb el nivell mig de l’ACTIC”. Fitó ha afegit que “una part significativa de la nostra recerca i transferència ha estat aprofundir en l’abast d’aquest procés capacitador treballant en el context català, europeu i internacional (re)definint d’una banda, els marcs de referència de les competències digitals i de l’altra, en els moments d’excepcionalitat com els que hem patit i estem patint ajudar a d’altres institucions educatives a adaptar el millor possible els seus processos docents”.

La investigadora sènior del Centre Comú d'Investigació, Unitat de Capital Humà i Ocupació de la Comissió Europea, Clara Centeno; el cap del Servei d'Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat de Catalunya, Ricard Faura; la professora associada dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i investigadora del grup de recerca Edul@b, sobre Educació i TIC, Teresa Romeu, i el professor titular de Blanquerna-URL i investigador responsable de la línia eduTIC del grup de recerca PSITIC de Blanquerna-URL, Miquel Àngel Prats, han abordat els marcs de referència de les competències digitals.

Per la seva banda, la tècnica de recerca de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Sandra Gómez; el comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern, de l’Ajuntament de Barcelona, Michael Donaldson, i la sènior Manager de Consultoria a KPMG, Marta Bricall, han tractat sobre la bretxa digital i les desigualtats.

En l’àmbit del benestar i la seguretat digital, han intervingut la impulsora de Learn to Check, Nereida Carrillo; l’especialista en contingut educatiu de Common Sense Education, Daniel Vargas, i la tècnica de l’Àrea d’Estudis i Recerca del Consell de l'Audiovisual de Catalunya Davínia Ligero.