L’Observatori Català de la Joventut (OCJ) ha presentat avui l’informe “Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19" que analitza l’afectació de la pandèmia sobre la vida de les persones joves en els àmbits socioeconòmic i de salut.
Entre les conclusions de l’estudi hi destaca el fet que les persones joves que a Catalunya ja eren vulnerables per la seva situació socioeconòmica, amb l'aparició de la pandèmia de la Covid19 han patit una major afectació i ha eixamplat la distància amb la resta del jovent. En concret, les dades revelen que el 68% del grup que abans de la pandèmia ja tenia dificultats econòmiques, ara afirma que la situació econòmica de la seva llar ha empitjorat. Aquest percentatge es redueix al 39% en el cas de les persones que vivien amb menys dificultats abans de la pandèmia. Per tant, l’enquesta dibuixa 29 punts percentuals de diferència en l’empitjorament entre aquests dos col·lectius juvenils.
“Aquest fet posa de manifest l’acumulació de desavantatges i l’eixamplament de les desigualtats socials en el marc d’aquesta crisi, així com la debilitat dels sistema, abocant la població jove en una situació de vulnerabilitat, d’inseguretat davant la contingència i de risc d’exclusió social”, s’apunta en les conclusions de l’estudi encarregat per l’OCJ i elaborat per la Universitat Pompeu Fabra en col·laboració amb d’altres centres de recerca.
Entre les causes que han dut a aquesta situació hi ha l’aprofundiment de les desigualtats en el mercat laboral en termes d’edat ja que, en el moment de l’enquesta (a mitjan 2020), fins al 43% de la població activa d’entre 16 i 29 anys es trobava a l’atur o en suspensió temporal de l’ocupació. En canvi, el percentatge era del 28% en la franja de les persones actives d’entre 30 i 64 anys. “Això ha tingut un clar impacte en la situació econòmica del col·lectiu juvenil, emfasitzant el seu risc de pobresa, inseguretat econòmica i dependència econòmica”, puntualitza l’estudi.
En aquest sentit, l’informe concreta que el 30% dels enquestats afirmaven que a la seva llar tindrien dificultats econòmiques; el 32% reportaven que sense cap ingrés a la seva llar podrien subsistir fins a només dos mesos, mentre que el 17% deien que tan sols podrien subsistir un mes; i, finalment, un 16% declarava haver hagut de recórrer a l’ajuda econòmica de familiars degut a la pandèmia.
Totes aquestes problemàtiques, prossegueix l’informe fet públic avui, “tenen clares implicacions per a la salut física i mental”. En aquesta línia, els resultats també mostren que el col·lectiu jove és el que ha viscut el confinament amb més dificultats i, alhora, el que menys capaç es veia en el moment de l’enquesta d’afrontar-lo satisfactòriament.
Concretament, les persones d’entre 16 i 29 anys obtenen una puntuació mitjana de 7,4 en una escala del 0 al 10 que avalua el grau de dificultat del confinament, on 0 significa molt difícil i 10 molt fàcil. Es tracta de la puntuació més baixa en comparació amb els altres grups d’edat, ja que les persones de 30 a 44 anys obtenen un 7,8 de puntuació, les de 45 a 64 anys un 8,1 i les de 65 anys o més també un 7,8.
La mateixa tendència es reprodueix en analitzar la “capacitat de manegar el confinament” on, en una escala del 0 al 10 en què 0 significa gens capaç i 10 molt capaç, la població més jove obté una puntuació mitjana de 5,7. Una puntuació que creix a mesura que l’edat augmenta (6,0; 6,5; 6,5 en les següents franges d’edat).
Afegit als elements anteriors, l’estudi assenyala d’altres factors que han agreujat els problemes a l’hora d’afrontar el confinament entre les persones joves com són: haver perdut la feina (5,4 de mitjana del grau de dificultat del confinament per un 5,7 entre els jovent ocupat i un 6,0 entre els estudiants); no tenir estudis universitaris (mitjana del 5,7 vers el 6,0 entre universitaris); tenir dificultats per arribar a final de mes durant la pandèmia (mitjana de 5,3 per un 5,5 entre els qui els ingressos els “arribaran per viure” i un 6,5 entre qui “viurà còmodament”); i ser dona i jove (mitjana de la capacitat de manegar el confinament del 7,3 vers el 7,5 entre els homes joves).
Aquestes dades conclouen que les persones que provenen de llars familiars més afavorides, amb major nivell d’estudis i que han pogut dur a terme la transició al mercat laboral més satisfactòriament són també les que han pogut afrontar el confinament en millors condicions.
L’OCJ ha presentat aquest matí l'informe davant d’investigadors i professionals durant un acte virtual presentat per la directora general de Joventut, Laia Girós, i que ha comptat amb la intervenció de la coordinadora de l’estudi, Mireia Bolívar (UAB).
El lleure, estratègic contra les desigualtats
L’estudi presentat avui s’afegeix a les conclusions de l’informe “Joventut, Covid-19 i desigualtats”, publicat també per l’OCJ en base a una enquesta feta durant l’estat d’alarma i els mesos següents. Entre les conclusions d'aquest estudi hi ha el fet que les persones joves han estat dels col·lectius més perjudicats per aspectes com són la interrupció de la presencialitat als centres educatius, la pèrdua de feina o d’ingressos i un major malestar durant el confinament. Aquesta angoixa més acusada en les franges joves queda demostrada amb pitjors puntuacions pel que fa a la percepció de l’estat d’ànim, tristesa, angoixa, ira, avorriment, incertesa, confiança o esperança.
Així mateix, la pandèmia també ha evidenciat i amplificat les desigualtats dins del col·lectiu jove. En aquest sentit, l’informe indica que els col·lectius que han estat més exposats al contagi han estat aquells amb menys opcions de teletreballar, els que més utilitzen el transport públic o els que pateixen amb més facilitat patologies prèvies de salut, tres elements més freqüents entre les classes populars. Relacionat amb això, el 85% de les pèrdues en l’afiliació al RGSS s’han produït entre els treballadors joves amb contractes temporals a causa de l’alta temporalitat que afecta el col·lectiu jove.
Tanmateix, com a contrapartida, els i les joves organitzades a través de les entitats, associacions i moviments han sigut protagonistes els darrers mesos en la lluita contra la COVID-19 amb múltiples iniciatives solidàries i de socialització, com per exemple a l’hora de redefinir les activitats de lleure educatiu durant el tancament escolar. A través d’iniciatives com ara “L’esplai des de casa” i l’ús de les noves tecnologies, les entitats s’han obert camí amb noves eines relacionals per mantenir vius espais d’acompanyament emocional d’infants i joves que participen en les activitats d’educació en lleure durant l’any.
Justament, els múltiples avantatges del lleure educatiu són un dels focus principals de les conclusions de la segona part de l’informe a l’hora d’analitzar les intervencions que poden contribuir a millorar les condicions de vida de les persones joves durant l’etapa actual i també la de post-pandèmia. “El lleure educatiu ha sorgit com un espai privilegiat per treballar necessitats i aspectes nuclears de la vida de les persones joves i per pal·liar problemàtiques juvenils que sorgiran o s’agreujaran arran de la crisi associada a la Covid-19", apunta l'estudi.
En aquest sentit, el text situa el lleure educatiu en una “posició estratègica a l’hora de treballar en l’adquisició de competències i aprenentatges de manera transversal”, tant pel que fa a habilitats socials com a competències psicoemocionals sobretot en els infants i adolescents més desafavorits. Per tot plegat, en destaca la seva “importància tàctica per al desplegament de les polítiques de joventut” de manera innovadora i inclusiva.
Experiències de joventut activa i solidària
Més enllà del lleure educatiu, durant el confinament s’han dut a terme moltes altres iniciatives solidàries per part de persones joves. Per donar-hi llum, Joventut té elaborat el recull “Experiències de joventut activa en temps de confinament”, que mostra 12 experiències de joves (d’una tria de més de 100 experiències arreu de Catalunya) que es van implicar en accions de solidaritat: cangurs a famílies amb dificultats de conciliació de vida laboral i familiar; compres domiciliàries per a gent gran o depenent; suport a persones amb problemes de salut o mobilitat; activitats d’entreteniment; projectes artístics compromesos amb la comunitat, o impuls de xarxes de suport mutu.
Aquest recull s’ha presentant també aquest matí a continuació de la presentació de l’informe sobre joventut i desigualtats. L’exposició del recull ha anat a càrrec de la integrant del col·lectiu I+ Carolina Astudillo i, posteriorment, l’estudiant d’Educació Social Adriana Torroella ha ampliat l’experiència “Treballant en una residència de gent gran durant el confinament”, que ella mateixa va protagonitzar.
Durant la cloenda de l’acte també s’ha recordat que el recull d’experiències s’ha traduït a diferents idiomes per donar visibilitat a la solidaritat juvenil catalana a nivell internacional.
