La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez, ha presidit  avui l’acte de presentació dels estudis Les violències masclistes vers les dones grans: una aproximació feminista i interseccional i Diagnòstic de necessitats específiques per a l'abordatge de les violències masclistes en les dones amb discapacitat i propostes d'actuació, encarregats per l’ICD a les entitats expertes Fundació Aroa i l’Associació Dones No Estàndards, respectivament.

La presidenta de l’ICD ha exposat que “des de l’Institut Català de les Dones som conscients de la importància d’aplicar l’anàlisi interseccional a les realitats de les dones. Aquests estudis fan diferents encreuaments d’eixos d’opressió com són l’edat i la discapacitat”. També ha explicat que s’està treballant en un altre estudi sobre la violència masclista en les dones d’una població minoritzada, com és el cas de les dones gitanes, que es publicarà més endavant.

Martínez ha subratllat que “la investigació Les violències masclistes vers les dones grans: una aproximació feminista i interseccional esperem que serveixi per visibilitzar un col·lectiu de dones que la societat actual tendeix a invisibilitzar i es redueixin les discriminacions que pateixen i es posi en valor tot allò que aporten sense demanar res a canvi, dones a les que aprofitem per agrair el seu importantíssim paper en la vida”.

Pel que fa a l’estudi Diagnòstic de necessitats específiques per a l'abordatge de les violències masclistes en les dones amb discapacitat i propostes d'actuació, la presidenta de l’ICD ha destacat que “aborda les mancances d’una societat capacitista i masclista, les deficiències de les pràctiques professionals i com aquesta realitat genera situacions de violència, tan actives com passives. L'objectiu és el de poder millorar la detecció i elaborar un conjunt de propostes d'acció, interpel·lar la societat en el seu conjunt per eliminar la doble discriminació que viuen”.

Dones grans
Les conclusions de l’estudi Les violències masclistes vers les dones grans: una aproximació feminista i interseccional, han estat exposades per l’experta Neus Pociello, directora de la Fundació Aroa, qui ha explicat que la investigació va sorgir del grup de treball d’anàlisi de la violència masclista de l’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’ICD davant la manca de coneixement de les violències masclistes en aquest col·lectiu de dones especialment vulnerables.

La finalitat d'aquest estudi és conèixer la situació de les dones de més 60 anys pel que fa a l'impacte de les violències masclistes i les respostes existents al territori, des de la base de la gerontologia feminista, identificar els buits existents i fer propostes de millora pel disseny de mesures i actuacions de recerca, detecció, sensibilització, prevenció, protecció, atenció i recuperació, que garanteixin plenament el dret de les dones grans a una vida lliure de violències masclistes.

Pociello ha destacat que “es tracta d’un estudi qualitatiu i pioner a nivell mundial. Les dones grans reben l’impacte dels efectes acumulatius de la discriminació”. I ha denunciat que “analitzem rangs d’edat més petits quan les dones son més joves i en canvi no es fan els mateixos rangs d’edat quan es parla de dones de més de 60 anys i s’inclouen dins un mateix rang diferents generacions dones”. 

Aquesta experta ha posat sobre la taula que “les dones grans reben l’impacte dels efectes acumulatius de la discriminació i les desigualtats de gènere al llarg de les seves vides, a més, el seu present està travessat per l’impacte de la discriminació estructural i sistèmica normalitzada al món, l’edatisme i el masclisme”.

Algunes de les dades que han servit de base a l’estudi son:

• El 45% de les dones de més de 60 anys preguntades a l’Enquesta de Violència masclista a Catalunya identifiquen haver patit violència masclista al llarg de la seva vida. Un 5,1% revela haver-la patit en el darrer any.
• Les dones de més de 60 anys son el 6,49% de les dones que truquen a la línia d’atenció a dones en situació de violència masclista 900900120.
• Els feminicidis comesos a Catalunya entre els anys 2012 i 2020 han estat de dones de més de 60 anys en un 20%.  Pel davant està el 29 % de dones entre 41 i 50 anys i en el mateix nivell, el 20% les dones de 18 a 30 anys.
• L’assassí era la parella/cònjuge en el 58% dels casos, el fill en el 21% de les ocasions, l’exparella en el 14%, i el gendre en el 7%.

La investigació, que s’ha fet en base a dades i 23 entrevistes a dones, 7 grups focals i entrevistes a 93 professionals d’atenció directa, desvetlla que:

1. Hi ha una invisibilitat dels problemes de les dones grans per edatisme estructural, principalment de les dones per intersecció de gènere.
2. Hi ha una normalització de les violències masclistes per part de les dones, que les han patit al llarg de tota la seva vida.
3. Dones grans amb factors psicosocials de risc i vulnerabilitat (Pobresa, discapacitat, aïllament, etc.)
4. Formes de violències: negligència, abandonament, violència econòmica, violència psicològica i emocional.
5. Violència en l’àmbit de la parella i de la família, principalment.
6. No accés a la xarxa d’atenció a les violències masclistes: factors estructurals de desconeixement i de falta d’identificació de les violències.
7. Polítiques públiques amb una mirada genèrica sobre la violència masclista: falta de perspectiva del cicle vital.
8. Absència d’integració de perspectiva de gènere i cicle vital en l’abordatge de les violències masclistes per part de les polítiques públiques.
9. Absència de dades concretes que visibilitzen la violència cap a dones grans.

Dones amb discapacitat

Carme Riu, presidenta de l’Associació Dones no estàndards, ha presentat els resultats de la investigació Diagnòstic de necessitats específiques per a l'abordatge de les violències masclistes en les dones amb discapacitat i propostes d'actuació juntament amb Asun Pié, doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i professora / investigadora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Pié ha subratllat que “es una investigació qualitativa amb grups focals amb representativitat dins les diversitats de discapacitats i professionals de diferents àmbits d’atenció”.  Aquesta experta ha denunciat “la dificultat per a que es detecti violència masclista en els propis domicilis i que es faci denúncia ja que hi ha una dependència d’aquella mateixa persona que agredeix. Una dependència marcada per la precarietat. Cal autogestió d’assistència personal i que elles puguin controlar aquest servei”. Ambdues han exposat els resultats de l’estudi que s’han classificat en 6 grans àmbits:

1.- Treball i Ocupació

1. a) Violències en relació amb la impossibilitat d’accés al mercat laboral:  Precarietat econòmica, major dependència de tercers, augment de la fragilitat, feminització i discapacitació de la pobresa, aïllament social, relegació a tasques domèstiques i de la llar, incompliment de les quotes dedicades a persones amb discapacitat, manca d’accés a la formació que reprodueix manca d’oportunitats d’accés al món del treball.
2. b) Violències en l’accés al mercat de treball remunerat: Ocupació de posicions per a les que estan sobrequalificades, bretxa salarial, greuge comparatiu econòmic, incompliment de la missió central dels centres especials de treball.

c)Violències en l’exercici de l’activitat laboral: Les dones que treballen reben en major proporció violències masclistes i capacitistes que en la majoria de casos, no es denuncien per por a perdre la feina.

2.- Accés a la Salut

a)Violències en l’atenció, el tracte: desconsideració en l’atenció i el tracte, infantilització com a substrat d’altres problemes, menysteniment de la seva experiència i informació sobre la salut, maltractament i vexacions, manca d’adaptació d’espais i recursos, infradiagnòstic i manca de seguiment mèdic en problemes de salut no associats a priori a la diversitat funcional, infravaloració dels cossos i les vides

1. b) Violències en la pràctica mèdica: violència destacable en les àrees de la maternitat i sexualitat, normalització de la pràctica d’esterilització sense consentiment directa o de forma coaccionada, prejudicis i estereotips de passivitat sexual que afavoreixen la manca de detecció d’abusos sexuals (tot i tenir 3 probabilitats més que la resta de dones de patir abusos sexuals), tendència a la sobremedicació, omissions del dret a l’atenció (per raó de tendència a l’infradiagnòstic), tractaments condicionats per l’hegemonia cultural (ex: implants coclears), informació esbiaixada.

3.- Educació

1. a) Violències en l’accés al sistema ordinari d’educació: dificultats d’accessibilitat generalitzades (percentatges de dones amb discapacitat a la baixa a mesura que augmenta el nivell d’estudis), tendència a l’expulsió dels circuits ordinaris, incompliment de la legislació nacional vigent, canvis d’etapa educativa especialment conflictius, segregació també en l’àmbit no formal.

b)Violències en els espais de formació: bullying, socialització secundària basada en prejudicis i estereotips de gènere i funcionalitat que les inferioritzen, manca d’adaptació d’espais i materials, manca de formació del professorat.

4.- Justícia i cossos de seguretat

a)Violències en l’àmbit de les forces i cossos de seguretat: dificultats destacables per denunciar situacions d’abús (por a represàlies, a ser jutjades, a no ser preses en consideració), barreres actitudinals, testimonis dubtosos per raó de discapacitat,  inaccessibilitat, manca de formació dels cossos policials, manca d’aplicació de protocols consensuats.

b)Violències en l’àmbit de la justícia: justícia percebuda com a eina de control i fiscalització, tendència generalitzada a no creure-les (especialment a les dones amb problemes de comunicació i a les dones psiquiatritzades), tendència a desestimar denúncies, re-victimització, major risc de retraumatització, foment de les incapacitacions.

5.- Serveis Socials

a)Violències en l’accessibilitat i atenció dels serveis socials: escàs nombre de dones amb diversitat funcional que arriben a serveis socials, percepció de serveis socials com a possibles fiscalitzadors, manca de recursos, suports i ajudes que facilitin acompanyar front a controlar, excessiva burocratització dels serveis, manca d’accessibilitat.

b)Violències en el camp dels recursos d’habitatge: dificultats d’accés a l’habitatge que impacta en les oportunitats d’una vida autònoma, crisi del model residencial (aquest incrementa el risc d’explotació, violència i abús, lluny de l’escrutini públic), necessitat d’impulsar la vida independent a través de l’assistència personal.

c)Violències en la provisió de suports: violències produïdes pels proveïdors de la cura (família o institucions residencials), l’autogestió de l’assistència personal actua com a preventiu.

6.- Vida social, emocional i sexual

a)Violències en l’àmbit de la parella:  violències físiques i sexuals (20,7% de dones amb diversitat funcional front el 13,8% de la resta de dones), dificultats de les dones per a detectar la pròpia violència soferta (violència de baixa intensitat o reiterada/normalitzada), aïllament social i dependència econòmica com a factors d’alt risc, violència psicològica la més comuna.

b)Violències en l’àmbit familiar: de les agressions que es denuncien el 30% son abusos dins el nucli familiar, relegació a tasques de cura familiar, baixos nivells de detecció, aïllament social.

c)Violències en l’establiment de relacions socials: manca de xarxes i vincles socials significatius, manca d’accés a la vida cultural i oci

d)Violències en el dret a la sexualitat: prejudicis sobre la seva sexualitat (infantilització i repressió) que redunda en la manca d’informació i coneixements sobre sexualitat, la qual cosa dispara el risc de patir abusos sexuals.

L’estudi Diagnòstic de necessitats específiques per a l'abordatge de les violències masclistes en les dones amb discapacitat i propostes d'actuació ha estat realitzat per l’Associació Dones No Estàndards (DONNES) en col·laboració amb el Grup de Treball de Dones amb Discapacitat del Consell Nacional de les Dones de Catalunya.