• Es tracta d’un pont originalment gòtic situat sobre el riu la Muga, que comunica els dos marges, donant continuïtat al Camí Vell d’accés al nucli urbà

 

El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el Pont Vell, a Castelló d’Empúries (Alt Empordà), així com delimitar-ne l’entorn de protecció. És una construcció d’ús públic que actualment forma part dels equipaments viaris del municipi i es troba situat a l’extrem sud-oest del nucli del municipi. Es tracta d’un pont originalment gòtic de 130 metres de longitud salvats per set arcades. Situat sobre el riu la Muga, comunica els seus dos marges, donant continuïtat al Camí Vell d’accés al nucli urbà.

 

Tradicionalment també s’ha conegut amb altres noms com Pont Nou, Pont Major i Pont dels set arcs. Al llarg de la seva història, el Pont Vell ha patit diversos danys i intervencions però, per la seva importància, sempre ha estat restaurat de tal manera que ha arribat als nostres dies amb una notable unitat d’estil i amb un correcte estat de conservació.

 

El primer pont sobre la Muga va ser una passera construïda al segle XI quan els Comtes d’Empúries es van establir a Castelló d’Empúries. Se’n té constància des del 1279 en documents en els quals surt esmentat com el  “ponte novo de Castilione”.

 

El primer pont de pedra bastit entre 1286 i 1287 disposava de nou arcs de mig punt de diferents amplades. Possiblement, el nom actual de Pont Vell es va originar el 1875, amb ocasió de la inauguració del pont metàl·lic. Fruit del pas del temps, guerres, terratrèmols i riuades, el pont va patir diversos danys i, com a conseqüència, actualment només queda sencera una de les nou arcades originals, concretament la tercera començant per Ponent.

 

Actualment, el Pont Vell és un pont ampli, bastit amb pedra i maons, format per set arcades o ulls de diferent tipologia i mides: tres arcs de mig punt al centre, un arc apuntat al nord-est i tres arcs carpanells a sud-oest. Els pilars estan reforçats amb tallamars que també actuen de contraforts. Després de diverses reformes i restauracions, queda un arc de pedra mentre que els altres són de maó. Les baranes es van construir en maó en la darrera restauració.