L’Idescat presenta l'índex socioeconòmic territorial (IST), una estadística nova que aporta novetats importants en el coneixement de la realitat territorial. S’ofereix un índex sintètic per petites àrees que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya, que són d’especial interès a nivell inframunicipal.

L'índex socioeconòmic territorial resumeix informació de 6 indicadors: població ocupada, treballadors de baixa qualificació, població amb estudis baixos, població jove sense estudis postobligatoris, estrangers de països de renda baixa o mitjana, i renda mitjana per persona.

Els resultats de l’IST es proporcionen per agrupacions censals, una divisió de Catalunya en 853 unitats territorials de similar grandària poblacional (unes 9.000 persones de mitjana). Cada agrupació censal té entre 5.000 i 20.000 habitants i està constituïda per un conjunt de seccions censals territorialment contigües i amb semblança socioeconòmica.

El valor mitjà del conjunt de Catalunya és 100; per tant, quan un valor de l’IST és inferior a 100 equival a un nivell socioeconòmic inferior a la mitjana catalana, i com més baix sigui el valor de l’IST més baix és el nivell socioeconòmic del territori que representa. Per a l’anàlisi de resultats s’han definit 6 categories de nivell socioeconòmic segons el valor de l’IST: molt baix (menor de 75), baix (de 75 a 90), mitjà baix (de 90 a 100), mitjà alt (de 100 a 110), alt (de 110 a 125) i molt alt (major de 125).

Hi ha forts contrastos socioeconòmics a l’interior dels municipis de més de 50.000 habitants

La disponibilitat de dades inframunicipals permet quantificar el nivell socioeconòmic dels barris i aportar informació sobre la segregació territorial. En els 23 municipis de més de 50.000 habitants viuen 4 milions de persones, que sumen més de la meitat de la població de Catalunya i que s’han distribuït en un total de 475 agrupacions censals.

Barcelona és el municipi amb contrastos més grans entre agrupacions censals. L’any 2018, el nivell socioeconòmic més baix es troba a Barcelona 3 (la Riereta) (IST 64,9) i el més alt a Barcelona 78 (les Tres Torres) (IST 138,6). El segueix Badalona, amb contrast entre Badalona 9 (Sant Roc Oest - sector Plaça de Camarón de la Isla) (IST 51,8) i Badalona 1 (Centre) (IST 123,1). En tercer lloc Girona, amb diferències entre Girona 2 (la Font de la Pólvora - Vila-roja) (IST 57,4) i Girona 7 (Montjuïc) (IST 126,1).

Sabadell, Terrassa i Mataró són altres municipis amb importants contrastos socioeconòmics al seu interior. Els valors extrems es localitzen, respectivament, a les agrupacions censals de Sabadell 7 (Can Puiggener) (IST 63,7) i Sabadell 3 (Centre, Museu d'Art-Imperial) (IST 125,8); Terrassa 6 (Ca n'Anglada) (IST 64,3) i Terrassa 3 (Centre - Estació del Nord) (IST 122,5); i Mataró 7 (Rocafonda) (IST 63,9) i Mataró 2 (Eixample - districte censal 1) (IST 118,4).

Les agrupacions censals amb els nivells socioeconòmics més alts i els més baixos es corresponen a barris de l’àmbit urbà

Les 10 agrupacions censals amb nivell socioeconòmic més alt de Catalunya l’any 2018 són:

• Barcelona 78 (les Tres Torres) amb IST 138,6
• Barcelona 82 (Can Castelló, Modolell i Can Ballescar) 136,5
• Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central - el Colomer - Pla de la Pagesa - Can Majó) 135,6
• Barcelona 83 (el Turó Parc) 134,6
• Barcelona 77 (Can Ràbia i la Nena Cases) 133,6
• Barcelona 72 (la Font dels Ocellets i Santa Gemma) 133,4
• Sant Cugat del Vallès 7 (Turó de Can Mates - Bell Indret - Colònia Oller - Can Gatxet) 132,6
• Sant Cugat del Vallès 2 (Torreblanca - Torrenegra - Sol i Aire - Sant Medir) 131,9
• Barcelona 76 (els Caputxins, Can Ponsic i Santa Amèlia) 131,6
• Barcelona 81 (Mandri) 131,3

A l’altre extrem, les 10 agrupacions censals amb nivell socioeconòmic més baix de Catalunya són:

• Salt 3 (Nucli urbà Nord-oest) amb IST 37,1
• Santa Coloma de Gramenet 13 (el Fondo Alt) 50,6
• Badalona 9 (Sant Roc Oest - sector Plaça de Camarón de la Isla) 51,8
• Figueres 4 (Oest) 59,2
• Balaguer 2 (Nucli urbà Oest - Nucli Antic) 56,6
• Girona 2 (la Font de la Pólvora - Vila-roja) 57,4
• Salt 2 (Nucli urbà Nord-est) 58,1
• Tortosa 3 (Nord-est) 59,6
• Montornès del Vallès 1 (Nord) 61,0
• Canovelles 1 (Nucli urbà Centre i Est) 61,7

 

Resultats per barris de Barcelona

En el municipi de Barcelona es presenten resultats per les seves 190 agrupacions censals, i també pels 73 barris de la ciutat definits per l’Ajuntament.

Segons l’IST, l’any 2018 els barris de Barcelona amb més nivell socioeconòmic expressat en índex Catalunya=100 són Les Tres Torres (136,3), Sant Gervasi-Galvany (131,8) i Sant Gervasi-la Bonanova (130,2) i els de menys nivell socioeconòmic són Ciutat Meridiana (67), la Trinitat Vella (73,4) i Torre Baró (73,8). L’IST del conjunt del municipi de Barcelona és de 108,9.

Resultats per àmbits del pla territorial

Àmbit Metropolità

En cada una de les 5 comarques de l’àmbit Metropolità les agrupacions censals més freqüents són les que presenten un nivell socioeconòmic alt i mitjà alt de l’IST. El Barcelonès i el Maresme es caracteritzen perquè les agrupacions censals de nivell socioeconòmic alt són les més freqüents (88 de 272 al Barcelonès i 20 de 48 al Maresme), mentre que a les comarques del Baix Llobregat (37 de 107), Vallès Occidental (32 de 106) i Vallès Oriental (20 de 43) les agrupacions censals més freqüents són les nivell socioeconòmic mitjà alt.

A les comarques metropolitanes es localitzen 35 agrupacions censals de nivell socioeconòmic molt alt: 24 a Barcelona, 7 a Sant Cugat del Vallès i 1 a Esplugues de Llobregat, Gavà, Sant Joan Despí i Sabadell respectivament.

A l’altre extrem, 41 agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: 8 a l’Hospitalet de Llobregat, 7 a Barcelona, 6 a Badalona, 6 a Santa Coloma de Gramenet, 3 a Mataró, 2 a Terrassa i 1 als municipis següents: Canovelles, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, les Franqueses del Vallès, Martorell, Montornès del Vallès, Sabadell i Sant Adrià de Besòs.

Comarques Gironines

Les Comarques Gironines es caracteritzen per tenir la majoria de les agrupacions censals en els nivells socioeconòmics baix i mitjà baix de l’IST: 42 de les 75 agrupacions censals estan en aquests nivells.

Un total de deu agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Figueres 1 (Centre Nord), Figueres 4 (Oest), Figueres 5 (Est), Girona 2 (La Font de la Pólvora - Vila-roja), Lloret de Mar 2 (Litoral Central i Oest), Lloret de Mar 4 (Interior Central), Olot 1 (Centre Nord i Nord), Roses 1 (Litoral Central i Oest), Salt 2 (Nucli Urbà Nord-Est) i Salt 3 (Nucli Urbà Nord-Oest).

Una agrupació censal té nivell socioeconòmic molt alt, Girona 7 (Montjuïc), i 7 tenen nivell alt: Garrotxa Sud (Vall d'en Bas), Girona 3 (Eixample Nord-Est), Girona 5 (Eixample Sud-Est), Girona 11 (Montilivi, Creueta, Palau, l'Avellaneda), Gironès Oest i Nord-Oest (Bescanó), Gironès Centre (Quart) i Pla de l'Estany (sense Banyoles).

Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona es caracteritza per tenir la majoria de les agrupacions censals (26 de 50) en els nivells socieoconòmics intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt. A més, hi ha més agrupacions censals en els nivells inferiors (baix i molt baix) que en els nivells superiors (alt i molt alt).

Sis agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Reus 9 (Fortuny, Juroca, Montserrat), Salou 1 (Nucli Urbà Litoral), Tarragona 7 (Torreforta i barris adjacents), Tarragona 8 (Campclar), Tarragona 9 (Bonavista) i Valls 3 (Sud).

Cinc agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic alt: Cambrils 2 (Est), Reus 6 (Ample, Mineta, Niloga, Poetes), Tarragona 5 (Nou Eixample Nord-Oest), Tarragona 12 (Urbanitzacions de Llevant) i Tarragonès Centre Nord (els Pallaresos).

Terres de l’Ebre

Les Terres de l’Ebre, a més de tenir la majoria de les agrupacions censals al nivell baix de l’IST (15 de 17), no en tenen cap en el nivell mitjà alt o alt, fet que determina que aquest territori sigui en conjunt el de nivell socioeconòmic més baix de Catalunya.

Dues agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Tortosa 3 (Nord-Est) i Montsià Sud-Oest (Ulldecona - la Sènia) i 8 tenen nivell mitjà baix: Amposta 2 (Sud), Baix Ebre Oest (Roquetes), Ribera d'Ebre Nord (Flix), Ribera d'Ebre Sud (Móra d'Ebre), Sant Carles de la Ràpita 2 (Sud), Terra Alta, Tortosa 1 (Sud-Est) i Tortosa 2 (Oest).

Ponent

Ponent es caracteritza per tenir la majoria de les seves agrupacions censals en els nivells socioeconòmics baix i mitjà baix de l’IST: 23 de les 35 agrupacions censals estan en aquests nivells.

Cinc agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Balaguer 2 (Nucli urbà Oest - Nucli Antic), Guissona, Lleida 5 (Centre Històric, Rambla Ferran-Estació), Lleida 8 (Mariola) i Mollerussa 1 (Centre).

Una agrupació censal té nivell socioeconòmic alt, Lleida 12 (Vila Montcada - Ciutat Jardí, Raimat, Sucs) i 6 tenen nivell mitjà alt: Balaguer 3 (Nucli urbà Sud-Est), Lleida 3 (Camp d'Esports, Joc de la Bola, Xalets - Humbert Torres), Lleida 4 (Cappont), Lleida 6 (Instituts - Templers, Caparrella, Butsènit), Lleida 12 (Vila Montcada - Ciutat Jardí, Raimat, Sucs), Segarra (sense Cervera i Guissona) i Segrià Centre Nord (Alpicat-Torrefarrera).

Comarques Centrals

Les Comarques Centrals es caracteritzen per tenir la majoria de les agrupacions censals (30 de 38) en els nivells intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt. A més, hi ha més agrupacions censals en els nivells inferiors (baix i molt baix) que en els nivells superiors (alt i molt alt).

Tres agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic molt baix: Manresa 1 (Antic i Districte Censal 6), Manlleu 1 (Centre Nord) i Vic 2 (Sud-Oest).

Una agrupació censal té nivell socioeconòmic alt, Bages Centre (Santpedor), i 17 tenen nivell mitjà alt: Bages Nord-Est (Sallent - Artés), Bages Centre Est (Sant Fruitós de Bages), Bages Sud i Sud-Oest (Castellbell i el Vilar - Sant Salvador de Guardiola), Bages Nord-Oest i Oest (Súria - Cardona), Berga 1 (Nucli Urbà Oest, Sud i Est - Exterior), Berguedà Nord (Bagà), Berguedà Sud (Gironella – Puig-reig), Manresa 6 (Carretera de Santpedor), Moianès, Osona Nord (Sant Pere de Torelló - Sant Quirze de Besora), Osona Nord-Est (Roda de Ter), Osona Est (Taradell), Osona Sud-Est (Tona), Osona Sud (Centelles), Osona Oest (Prat de Lluçanès), Osona Centre (Sant Hipòlit de Voltregà) i Vic 4 (Nord-Oest).

Alt Pirineu i Aran

L’Alt Pirineu i Aran es caracteritza per tenir la majoria de les agrupacions censals (8 de 9) en els nivells intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt.

Cap agrupació censal té nivell socioeconòmic molt baix i 1 té nivell baix, la Seu d'Urgell 1 (Sud-Est).

Quatre agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic mitjà alt: Alta Ribagorça, Aran, Cerdanya (sense Puigcerdà) i Pallars Sobirà.

Penedès

El Penedès es caracteritza per tenir la majoria de les agrupacions censals (38 de 53) en els nivells intermedis de l’IST, mitjà baix i mitjà alt. A més, hi ha més agrupacions censals en els nivells inferiors (baix i molt baix) que en els nivells superiors (alt i molt alt).

Una única agrupació censal té nivell socioeconòmic molt baix: El Vendrell 4 (Nucli Urbà Nord i Exterior Nord-Oest).

Quatre agrupacions censals tenen nivell socioeconòmic alt: Igualada 4 (Centre Nord i Nord-Est), Sitges 2 (Exterior i Urbanitzacions), Sitges 3 (Est) i Vilafranca del Penedès 5 (La Girada - Molí d'en Rovira - Poble Nou Sud-Oest).