Territori

Mapa del soroll

Territori i Sostenibilitat publica l'estudi que avalua la població exposada al soroll de les grans aglomeracions urbanes

query_builder   28 abril 2021 10:34

event_note Nota de premsa

Territori i Sostenibilitat publica l'estudi que avalua la població exposada al soroll de les grans aglomeracions urbanes

  • L’estudi correspon a grans aglomeracions urbanes que engloben quasi 3.200.000 de persones
  • En les zones estudiades la principal font que contribueix al soroll és el trànsit
  • L’estudi serveix de base per dissenyar els corresponents Plans d’Acció quinquennals, que s’estan elaborant actualment, i que han de planificar i prioritzar actuacions per a la millora progressiva de la qualitat acústica a les zones estudiades
Mapa de l'indicador Ld de l'aglomeració del Baix Llobregat I
Mapa de l'indicador Ld de l'aglomeració del Baix Llobregat I

La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat ha publicat els resultats dels Mapes estratègics de soroll corresponents a la fase 3 (2017-2022) de les grans aglomeracions urbanes supramunicipals de Catalunya que comprenen un total de 21 municipis. Els mapes s’ha presentat en el marc de la Setmana Sense Soroll, que es celebra fins al 2 de maig.

Aquests mapes, que també es poden consultar a través d’un visor específic, tenen en compte el soroll que prové del trànsit rodat, el trànsit ferroviari, els aeroports i les zones industrials.

Tal i com marca la normativa europea, els mapes serveixen de base per dissenyar els corresponents Plans d’Acció quinquennals que han de planificar i prioritzar actuacions per a la millora progressiva de la qualitat acústica a les zones estudiades. Actualment s’està ultimant l’elaboració d’aquests plans d’acció i es preveu que s’aprovin al llarg de 2021.

A Catalunya hi ha 8 aglomeracions supramunicipals que engloben 21 municipis que suposen quasi 3,2 milions de persones:

  • Barcelonès I: Barcelona i Sant Adrià de Besòs.
  • Barcelonès II: Badalona i Sant Coloma de Gramenet.
  • Baix Llobregat I: Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desver.n
  • Baix Llobregat II: Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans.
  • Vallès Occidental I: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell.
  • Vallès Occidental II: Terrassa i Viladecavalls.
  • Gironès: Girona i Salt.
  • Tarragonès: Tarragona i la Canonja.

La publicació que s’ha presentat inclou els resultats dels estudis fets en aquestes vuit aglomeracions supramunicipals, que són els mapes que aprova la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic per donar compliment a les obligacions d’informació que estableix la Directiva europea.

Resultats de l’estudi

L’estudi s’ha centrat en el soroll procedent del trànsit viari, trànsit ferroviari, trànsit aeri i el procedent de les instal·lacions industrials. Així mateix, tot i que la Directiva no ho demana, a Catalunya també s’ha estudiat una cinquena tipologia de font de soroll anomenada oci i que correspon a les activitats comercials/restauració/oci.

Gràfics en horari dia i horari nit, valorant l'afectació de les fonts de soroll sobre la població
Gràfics en horari dia i horari nit, valorant l'afectació de les fonts de soroll sobre la població

Igual que a la resta de grans aglomeracions urbanes d’Europa, la font principal de soroll en les grans aglomeracions catalanes és el trànsit viari, que afecta en menor o major mesura al 99,8% de la població total.

Pel que fa a la distribució de l’afectació relativa de les fonts de soroll sobre la població, la principal correspon al trànsit viari, seguit de la tipologia oci, transit ferroviari, soroll industrial i en últim terme el soroll de trànsit aeri.

L’estudi també conclou que gairebé el 18% de la població d’aquestes zones està exposada a nivells superiors als objectius de qualitat acústica durant el dia i prop del 28% durant la nit.

Gràfica
Entre les zones estudiades, l’aglomeració del Barcelonès I és la que té més població exposada tant en valor absolut com en percentatge (nit). Això  es deu a la seva densitat de població i a la mobilitat tant interior com d’entrades i sortides entre poblacions veïnes, ja que el trànsit rodat és la font predominant del soroll ambiental de les ciutats.
Comparativa dels percentatges
Comparativa dels percentatges de la població al soroll total, a l'indicador Lden i Ln comparant fase 2 i fase 3

No obstant, l’estudi també constata que hi ha hagut una lleugera millora en la qualitat acústica en els darrers cinc anys respecte a les dades recollides durant el quinquenni 2012-2017, tot i que cal continuar avançant encara més.

Taula comparativa
Taula comparativa de la població exposada al soroll total, comparant fase 2 i fase 3, extraient l'aglomeració del Barcelonès I dels càlculs

Aquesta millora es fa més visible si considerem separadament l’aglomeració del Barcelonès I (que pot provocar distorsions en l’anàlisi de les dades a causa del seu pes poblacional ) i la resta d’aglomeracions. En aquest cas s’observen disminucions de 3 i 7 punts en les franges de dia i nit, respectivament.

Gràfica

L’estudi també recull les dades pel que fa al que s’anomenen zones tranquil·les urbanes i, que segons la Directiva europea cal preservar especialment. Es tracta de zones amb un criteris acústics de qualitat, que se situen en menys 55 dB(A) durant el dia i en menys 45 dB(A) a la nit. En aquest cas s’observa que un 26,4% de població es troba per sota els 55 dB(A) en període dia i un 22,2% de població per sota els 45 dB(A) en període nit.

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 1135