La presentació d’aquest full de ruta ha tingut lloc aquest matí a la Nau Bostik del barri de la Sagrera, a Barcelona, davant d’un centenar de persones (majoritàriament en línia), i ha comptat amb la participació de la directora general de Joventut, Laia Girós; el director general de l’Agència Catalana de la Joventut, Cesc Poch; el president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Guillermo Chirino; el president del Fòrum de Joves electes de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Eloi Hernàndez; i el representant de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Lluís Vall.

Tots ells han remarcat que la Covid-19 obliga a analitzar, debatre i acordar els nous reptes i problemes que la pandèmia ha accelerat en el context d’una crisi sistèmica. Entre d’altres canvis, s’han destacat l’acceleració de processos com ara la prevalença del món virtual, l’increment de les desigualtats socials, la consolidació de la pobresa i la vulnerabilitat en el col·lectiu jove o la urgència de virar a un model productiu menys agressiu amb el medi ambient i que millori la governança democràtica. En aquest sentit, el nou full de ruta presentat avui advoca per integrar les conclusions que sorgeixen d’aquests canvis i consensuar un nou marc estratègic que posi la joventut al centre de les polítiques públiques.

Aquesta és la tasca que es durà a terme abans, després i durant el Congrés de la Joventut de Catalunya, que tindrà lloc el 7, 8 i 9 d’octubre del 2021. El congrés comptarà amb la participació de tècnics, professionals i responsables polítics de l’àmbit de la joventut, així com de joves organitzats en entitats i associacions i de joves no organitzats. És un Congrés obert a tothom que vol posar en valor la co-creació de les polítiques de joventut i en el qual es posaran en comú les conclusions dels 6 espais de reflexió, debat i co-creació que arrenquen avui.

La roda de premsa d’avui ha servit també per exposar quins són els 6 espais de treball del Congrés: projectes de vida i emancipacions; co-creació, expressió i identitats; inclusió social, feminismes i equitat; connexió i transformació digital; bé comú i justícia climàtica; i res-pública en joventut. Aquests espais seran oberts a la participació de la ciutadania i els organitzadors fan una crida a ampliar al màxim aquesta participació. Cada espai de treball serà impulsat i liderat per un grup motor format per personal tècnic del Govern i de les entitats.

Tots els representants han convidat la gent jove a participar d’aquests espais de treball, “perquè no té sentit fer polítiques de joventut sense els i les joves i hem de prioritzar la co-creació i la desconstrucció de l’adultcentrisme entre totes i tots”, ha indicat la directora general de Joventut, Laia Girós. Així mateix, la responsable de Joventut ha explicat que el nou marc que neixi del Congrés també haurà d’abordar una “major flexibilitat de les polítiques a l’hora d’atendre les persones joves, ja que tenen necessitats molt diferents entre elles”. Així mateix, Girós ha fet incidència en la justícia global i climàtica i en la perspectiva de gènere com a exigències de la joventut que cal incloure en el nou model.

Per la seva banda, el director general de l’Agència Catalana de la Joventut, Cesc Poch, ha recordat que “les dues crisis encadenades que ha patit la joventut els darrers temps ens obliguen a dissenyar unes bases per a les polítiques de joventut diferents pels propers anys”, i ha incidit en la importància del treball conjunt amb el CNJC i les entitats municipalistes.

Durant la presentació, el president del CNJC, Guillermo Chirino, ha destacat dades que afecten negativament la joventut, com són la taxa d’emancipació, l’atur, la precarietat o el benestar emocional i les ha contrastat, per exemple, amb els alts índex de participació solidària del jovent durant el confinament. “Aquest context posa de relleu la importància d’un nou Pla Nacional de Joventut i la necessitat que sigui urgent, participatiu i doni resposta a les necessitats de les joves”, ha exposat Chirino.

Al seu torn, el representant de la FMC, Lluís Vall, ha posat de relleu la importància de processos com són el despoblament, la retenció del talent o la transformació digital i ha indicat que cal que el Congrés de la Joventut els afronti “per evitar que les polítiques que es van aplicar durant l’anterior crisi no es tornin a repetir”.

Finalment, el president del Fòrum de Joves electes de l’ACM, Eloi Hernàndez, ha incidit en l’ocupació, l’atur, el món rural, la bretxa digital i la necessitat de descriminalitzar la joventut, i ha apostat per “una nova governança de les polítiques de joventut que sumin tota la diversitat”.