Martínez ha reivindicat que “l’experiència femenina i les aportacions de les dones a la Història han de ser part dels currículums escolars i acadèmics i les commemoracions, com l’Any Llibertat Ròdenas,  són una oportunitat per legitimar l’agenda de les dones com a representants d’allò social”.  També ha posat de relleu que “la figura de la Llibertat Ròdenas s’ha hagut de construir a nivell públic, hem hagut d’escriure-la,  construint la seva biografia a partir de desenes de diaris  que van recollir la seva oratòria”. En aquest sentit la presidenta de l’ICD ha subratllat què “les dones han de ser recuperades, reescrites, rellegides i reinventades davant una societat patriarcal que s’ha fet interessadament cega a les genealogies femenines”. Pel que fa als nous recursos, ha exposat que “ens permetran que l’Any Llibertat Ròdenas no s’acabi, i puguem  gaudir a dia d’avui  dels camins que ella va deixar oberts. Que la historia no ens esborri mai més”.

Per la seva banda, Dolors Marin, doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona experta en la història dels moviments socials europeus contemporanis i autora de la publicació ‘Llibertat Ròdenas. Feminista i anarcosindicalista’ ha exposat que “Llibertat Ròdenas es fa un nom perquè pren la paraula en mítings obrers. La seva figura s’ha recuperat a través dels periòdics i va ser cabdal en la història de Catalunya en els anys del pistolerisme. No escriu, parla, i arrossega les persones. Podia fer aixecar de les cadires la gent reclamant la llibertat dels presos. Era una dona d’acció”.

 Marin també destaca que “no només està a les barricades de Barcelona sinó que marxa a la Columna Durruti al front d’Aragó. Ja tenia més de 40 anys. És un nexe d’unió de les primeres anarquistes, amiga de Teresa Claramunt, i les que vindran després, Mujeres Libres i Brisas libertarias. Ella organitza que 520 infants surtin d’Aragó, on havia el front, per anar a Barcelona. A la rereguarda republicana va participar en reorganitzar la tasca hospitalària. Al final un exili trist perquè va marxar sola, passant pels camps de concentració, Bordeus, Santo Domingo i Mèxic”.

Publicació

La publicació ‘Llibertat Ròdenas. Feminista i anarcosindicalista’, elaborada per la professora i doctora en Història Contemporània, Dolors Marin, es divideix en 8 capítols que abracen des dels primers anys de la seva vida, on va participar a la Gran Vaga de Dones de 1918, fins el seu paper com a oradora anarcofeminista dels anys vint i a l’etapa republicana (1931-1936). També en destaca l’època de miliciana de la Columna Durruti al Front d’Aragó(1936-1939), o el camí i la vida a l’exili (1946-1970). El llibre, dissenyat per l’artista Bet Nel·lo, es pot consultar on line i estarà disponible en suport paper al Centre de Documentació de l’ICD, biblioteques de dones i organismes relacionats amb la memòria històrica.

Exposició

La seva vida no es pot separar de la lluita contra la presó dels seus germans, també anarquistes, la defensa de la II República, el treball per garantir la seguretat dels infants que va veure a l’Aragó o el dolor per la pèrdua de dos dels seus  fills a Rússia, tot ells temes que es representen a l’exposició itinerant de l’ICD. La mostra ha estat dissenyada per l’especialista en comunicació amb perspectiva feminista i en  cinema de no-ficció de caire social i polític, Marina Freixa. Consta de 5 plafons amb il·lustracions de l’artista gràfica, especialitzada en narració visual, Maria Farré. La mostra està documentada per l’escriptor i polític Antoni Dalmau i l'experta en la història dels moviments socials europeus contemporanis, Dolors Marin. L’exposició està disponible a les oficines territorials de l’ICD i pot ser sol·licitada per a exhibir per part d’entitats, ens locals, centres educatius.