Justícia

.

Justícia crearà a Girona una nova unitat per a joves amb delictes de violència contra els pares

query_builder   6 maig 2021 16:16

event_note Nota de premsa

Justícia crearà a Girona una nova unitat per a joves amb delictes de violència contra els pares

L’equip especialitzat en les agressions filioparentals es trasllada als pisos que ocupaven els funcionaris de l’antiga presó de Girona

La nova ubicació permetrà l’ampliació de places i la convivència en un entorn obert, sense les barreres de seguretat del centre de justícia juvenil Montilivi

.
.

Noves instal·lacions per a menors que han comès un delicte de violència filioparental. El Departament de Justícia trasllada la unitat de Girona, que continuarà a la ciutat, però en un equipament més gran i amb capacitat per créixer. Els joves abandonen les dependències del Centre Educatiu Montilivi (Lluís Santaló, 1), on havien estat fins ara, per instal·lar-se en uns pisos situats a l’exterior, amb entrada directa des del carrer, sense les mesures de seguretat dels equipaments tancats, que són recintes per a menors que han comès delictes més greus. En concret, Justícia trasllada el servei als habitatges per a funcionaris de l’antiga presó de Girona (Menorca, 16), que estaven en desús. Les noves dependències, de 300 metres quadrats, han estat reformades perquè funcionin com un pis o una residència d’estudiants.

Girona doblarà el nombre de places

De moment, la unitat de Girona manté el mateix nombre de places, però l’any que ve Justícia aprofitarà les noves dependències per crear una segona unitat per a sis menors més. Per tant, el 2022, els pisos de l’antiga presó acolliran dues unitats, amb un total de dotze joves.

Avui, la Generalitat té dues unitats per a joves que han comès delictes de violència filioparental. Una és la de Girona, creada el 2018, amb capacitat per a sis persones; l’altra és a Barcelona, i es va posar en marxa el 2017, amb capacitat per a cinc persones més. Es tracta d’uns serveis que estan situats dins de les ciutats, perquè els menors puguin reconduir la seva conducta sense trencar amb les seves relacions socials quotidianes.

A banda de l’increment del nombre de places a Girona, la Generalitat estudia la creació de noves unitats de violència filioparental en altres demarcacions en els propers anys.

Agressions sostingudes en el temps

Els usuaris d’aquest servei han de tenir entre catorze i divuit anys, perquè els menors de catorze anys encara no tenen responsabilitat penal. Són joves que han agredit físicament els seus pares de manera sostinguda en el temps. La violència física, majoritàriament contra les mares, sovint va acompanyada d’amenaces, insults, coaccions i altres formes de maltractament psicològic. En la majoria dels casos els episodis de violència filioparental estan relacionats amb conductes molt impulsives i amb problemes de salut mental, detonats o agreujats pel consum de drogues, principalment, de marihuana.

Quan els jutges consideren que es pot acreditar que hi ha hagut un delicte d’aquestes característiques, poden resoldre quatre opcions: la primera, que el menor quedi en llibertat vigilada, és a dir, que dormi a casa i que tingui el seguiment setmanal d’un psicòleg, que li fixa uns objectius i un calendari per assolir-los; la segona, que vagi a viure amb un familiar; la tercera, que vagi a viure amb una família d’acollida, i la quarta, que convisqui en un pis com els que la Generalitat té a Girona o a Barcelona. En el cas dels menors d’edat, les decisions dels jutges no s’anomenen “penes” sinó “mesures educatives”.

Un parèntesi d’entre 9 i 15 mesos

Fora del pis compartit, els menors fan vida normal. Cada dia surten per anar a estudiar. Quan tornen, treballen unes regles bàsiques de convivència i, sobretot, s’han d’espavilar i assumir la responsabilitat de les tasques domèstiques: fer-se el llit, netejar, consensuar els menús, anar a comprar i cuinar. En paral·lel, reben l’atenció dels psicòlegs i educadors socials del Departament de Justícia que conviuen amb ells, al mateix habitatge, tant de dia com de nit.

La mitjana de la durada de l’internament és d’entre nou i quinze mesos. És un parèntesi en la convivència amb la família, per acabar amb una situació límit, de gran estrès, tant per als pares com per als fills. L’objectiu de la convivència és reconduir la conducta i reconstruir unes relacions familiars amb límits clars, respectuoses i emocionalment gratificants. 

Pares i fills: part de la solució

Els professionals que conviuen amb els menors treballen amb el grup de convivència i amb les famílies. Identifiquen l’origen dels conflictes i els detonants de la violència. Al llarg del procés, els psicòlegs fan de mediadors entre les parts, faciliten l’acceptació dels fets, l’admissió d’errors mutus i les disculpes. El treball consisteix a proporcionar les eines per anticipar, evitar i gestionar els conflictes abans que esclati la violència. Fa quatre anys que el Departament de Justícia va crear aquest servei.

Més de 400 menors que agredeixen els pares de manera sostinguda

A Catalunya, un 8 % dels menors que passen per la justícia juvenil ho fan per haver maltractat els pares o tutors. Són 435 joves, segons dades del 2020, la majoria nois i de nacionalitat espanyola.

Nous usos per a uns pisos desocupats des de fa set anys

Amb el trasllat de la unitat filioparental als habitatges de l’antiga presó de Girona, el Departament de Justícia aconsegueix dos objectius. El primer, un espai adequat a les necessitats de tractament, amb entrada directa des del carrer, sense les mesures de control del Centre Educatiu Montilivi, destinat a menors que han comès delictes més greus; a Montilivi, les habitacions, per exemple, eren en realitat cel·les adaptades. I, el segon, capacitat per ampliar el servei, amb una nova unitat que quedarà situada a la segona planta del bloc de pisos.

 

Els pisos de l’antiga presó van estar ocupats per funcionaris dels serveis penitenciaris fins el 1995. Llavors, es van reformar per adaptar-los a la funció de centre obert, per a presos en tercer grau. El 2014, amb la inauguració del Centre Penitenciari Puig de les Basses, les antigues presons de Girona i Figueres van quedar buides. En aquell moment, la Generalitat va adaptar la presó de Girona per convertir-la en un centre obert, que és la funció que fa actualment. Des de llavors i fins ara, els pisos havien quedat desocupats.

Noves instal·lacions per a menors que han comès un delicte de violència filioparental. El Departament de Justícia trasllada la unitat de Girona, que continuarà a la ciutat, però en un equipament més gran i amb capacitat per créixer. Els joves abandonen les dependències del Centre Educatiu Montilivi (Lluís Santaló, 1), on havien estat fins ara, per instal·lar-se en uns pisos situats a l’exterior, amb entrada directa des del carrer, sense les mesures de seguretat dels equipaments tancats, que són recintes per a menors que han comès delictes més greus. En concret, Justícia trasllada el servei als habitatges per a funcionaris de l’antiga presó de Girona (Menorca, 16), que estaven en desús. Les noves dependències, de 300 metres quadrats, han estat reformades perquè funcionin com un pis o una residència d’estudiants.

Girona doblarà el nombre de places

De moment, la unitat de Girona manté el mateix nombre de places, però l’any que ve Justícia aprofitarà les noves dependències per crear una segona unitat per a sis menors més. Per tant, el 2022, els pisos de l’antiga presó acolliran dues unitats, amb un total de dotze joves.

Avui, la Generalitat té dues unitats per a joves que han comès delictes de violència filioparental. Una és la de Girona, creada el 2018, amb capacitat per a sis persones; l’altra és a Barcelona, i es va posar en marxa el 2017, amb capacitat per a cinc persones més. Es tracta d’uns serveis que estan situats dins de les ciutats, perquè els menors puguin reconduir la seva conducta sense trencar amb les seves relacions socials quotidianes.

A banda de l’increment del nombre de places a Girona, la Generalitat estudia la creació de noves unitats de violència filioparental en altres demarcacions en els propers anys.

Agressions sostingudes en el temps

Els usuaris d’aquest servei han de tenir entre catorze i divuit anys, perquè els menors de catorze anys encara no tenen responsabilitat penal. Són joves que han agredit físicament els seus pares de manera sostinguda en el temps. La violència física, majoritàriament contra les mares, sovint va acompanyada d’amenaces, insults, coaccions i altres formes de maltractament psicològic. En la majoria dels casos els episodis de violència filioparental estan relacionats amb conductes molt impulsives i amb problemes de salut mental, detonats o agreujats pel consum de drogues, principalment, de marihuana.

Quan els jutges consideren que es pot acreditar que hi ha hagut un delicte d’aquestes característiques, poden resoldre quatre opcions: la primera, que el menor quedi en llibertat vigilada, és a dir, que dormi a casa i que tingui el seguiment setmanal d’un psicòleg, que li fixa uns objectius i un calendari per assolir-los; la segona, que vagi a viure amb un familiar; la tercera, que vagi a viure amb una família d’acollida, i la quarta, que convisqui en un pis com els que la Generalitat té a Girona o a Barcelona. En el cas dels menors d’edat, les decisions dels jutges no s’anomenen “penes” sinó “mesures educatives”.

Un parèntesi d’entre 9 i 15 mesos

Fora del pis compartit, els menors fan vida normal. Cada dia surten per anar a estudiar. Quan tornen, treballen unes regles bàsiques de convivència i, sobretot, s’han d’espavilar i assumir la responsabilitat de les tasques domèstiques: fer-se el llit, netejar, consensuar els menús, anar a comprar i cuinar. En paral·lel, reben l’atenció dels psicòlegs i educadors socials del Departament de Justícia que conviuen amb ells, al mateix habitatge, tant de dia com de nit.

La mitjana de la durada de l’internament és d’entre nou i quinze mesos. És un parèntesi en la convivència amb la família, per acabar amb una situació límit, de gran estrès, tant per als pares com per als fills. L’objectiu de la convivència és reconduir la conducta i reconstruir unes relacions familiars amb límits clars, respectuoses i emocionalment gratificants. 

Pares i fills: part de la solució

Els professionals que conviuen amb els menors treballen amb el grup de convivència i amb les famílies. Identifiquen l’origen dels conflictes i els detonants de la violència. Al llarg del procés, els psicòlegs fan de mediadors entre les parts, faciliten l’acceptació dels fets, l’admissió d’errors mutus i les disculpes. El treball consisteix a proporcionar les eines per anticipar, evitar i gestionar els conflictes abans que esclati la violència. Fa quatre anys que el Departament de Justícia va crear aquest servei.

Més de 400 menors que agredeixen els pares de manera sostinguda

A Catalunya, un 8 % dels menors que passen per la justícia juvenil ho fan per haver maltractat els pares o tutors. Són 435 joves, segons dades del 2020, la majoria nois i de nacionalitat espanyola.

Nous usos per a uns pisos desocupats des de fa set anys

Amb el trasllat de la unitat filioparental als habitatges de l’antiga presó de Girona, el Departament de Justícia aconsegueix dos objectius. El primer, un espai adequat a les necessitats de tractament, amb entrada directa des del carrer, sense les mesures de control del Centre Educatiu Montilivi, destinat a menors que han comès delictes més greus; a Montilivi, les habitacions, per exemple, eren en realitat cel·les adaptades. I, el segon, capacitat per ampliar el servei, amb una nova unitat que quedarà situada a la segona planta del bloc de pisos.

 

Els pisos de l’antiga presó van estar ocupats per funcionaris dels serveis penitenciaris fins el 1995. Llavors, es van reformar per adaptar-los a la funció de centre obert, per a presos en tercer grau. El 2014, amb la inauguració del Centre Penitenciari Puig de les Basses, les antigues presons de Girona i Figueres van quedar buides. En aquell moment, la Generalitat va adaptar la presó de Girona per convertir-la en un centre obert, que és la funció que fa actualment. Des de llavors i fins ara, els pisos havien quedat desocupats.

4  

Imatges

Un dels joves de la unitat recull a la cuina

Un dels joves de la unitat recull a la cuina 275

Els joves, a l'hora de dinar, al menjador de la unitat

Els joves, a l'hora de dinar, al menjador de la unitat 193

La consellera Capella parla amb els joves, durant la visita a la unitat

La consellera Capella parla amb els joves, durant la visita a la unitat 308

La consellera Capella, el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, i la directora general d'Execució Penal a la Comunitat i de Justicia Juvenil, Gisela Torns, durant la visita a la unitat

La consellera Capella, el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, i la directora general d'Execució Penal a la Comunitat i de Justicia Juvenil, Gisela Torns, durant la visita a la unitat 260