El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria, dona per acabada la intervenció arqueològica al cementiri de Montjuïc, iniciada el passat 28 d’abril. L’excavació ha descartat l’existència d’una fossa al lloc on, segons les recerques històriques, podria haver estat enterrat el poeta i periodista cubà Pablo de la Torriente i onze persones més.

Cap resta humana

Els arqueòlegs han excavat la zona fins a topar amb la capa geològica, és a dir, el nivell anterior a qualsevol intervenció de l’home. No hi ha aparegut cap resta humana. El Departament de Justícia no iniciarà una nova excavació per trobar les restes del poeta perquè no hi ha cap altra hipòtesi del lloc d’enterrament.

‘El héroe de Majadahonda’ 

Poeta, periodista i revolucionari, Pablo de la Torriente va ser un intel·lectual cubà autor de diversos contes, assaigs i novel·les. Va marxar de Cuba al 1933 per exiliar-se a Nova York, a causa de la dictadura de Gerardo Machado. Amb l’inici de la Guerra Civil, va viatjar a Espanya per fer de corresponsal de guerra. Sense deixar d’enviar les cròniques, va acabar formant part de la lluita armada com a voluntari internacional. Va morir en combat a Majadahonda, pels volts del 19 de desembre de 1936, en l’anomenada Batalla de la niebla. Al seu país va convertir-se en un símbol i va ser conegut com “El héroe de Majadahonda”. A l’Havana hi ha el Centro Cultural Pablo de la Torriente, dedicat al foment de la cultura i la preservació de la memòria.

De Madrid a Barcelona

Pablo de la Torriente va ser inicialment enterrat al cementiri de Chamartín de la Rosa, a Madrid. Posteriorment, el cadàver va ser embalsamat i traslladat a Barcelona, amb la intenció de repatriar el cos a Cuba en vaixell. Les despulles, però, no van poder moure’s de Catalunya, a causa de la situació de guerra.

Les recerques històriques

La Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales va impulsar una investigació que demostrava, amb els registres del cementiri, que Pablo de la Torriente va ser enterrat provisionalment al nínxol 3.772 del cementiri de Montjuïc el 13 de juny de 1937. L’any 1939, ja acabada la Guerra, va exhaurir-se el termini d’ubicació temporal i les restes van ser exhumades i traslladades a una fossa.

La mateixa investigació feia referència a les recerques dels anys 60 i 70 de l’ambaixada cubana i de la pròpia família, amb el relat de testimonis orals que asseguraven que la fossa estava en el punt que ara s’ha excavat, a pocs metres del nínxol, i que a més de Pablo de la Torriente hi havien 11 persones més.

La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Consolat General de la República de Cuba van signar un conveni l’any 2018 per als treballs de recuperació i repatriació del poeta. El Departament de Justícia s'encarregaria de l’excavació i la identificació, l’Ajuntament permetria l’accés al cementiri i el consolat repatriaria les restes en cas d’èxit.

La memòria oral

Les excavacions arqueològiques serveixen per confirmar o descartar l’existència de fosses. De les 35 excavacions del Pla de fosses, n’hi ha 12 que han acabat sense la troballa de restes humanes.

Han passat més de 80 anys de la Guerra Civil i, quan no hi ha documentació, les recerques històriques es fonamenten en la memòria oral. La informació, però, passa de generació en generació i no sempre és exacta.

La informació que aporten els testimonis orals, sobretot si són indirectes, resulta molt incerta i l’única manera de verificar-la és mitjançant intervencions arqueològiques com la que s’ha realitzat al cementiri de Montjuïc.

Pla de fosses

L’excavació a Montjuïc ha estat la 35a actuació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha facilitat la recuperació de les restes mortals de 393 persones.

12 d’aquestes persones han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics dels familiars de les víctimes i perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.

Mostres d’ADN

El Programa disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. La donació d’ADN per part dels familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les restes de les fosses.

Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’encarrega d’extreure la mostra del frotis bucal.

Al Cens de persones desaparegudes hi consten uns 6.000 casos inscrits. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.