L’acte d’homenatge se celebrarà aquest dijous a les 11.30 a l’Espai 1522 de Manresa, amb la presència de la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech. Després s’instal·larà una de les quatre llambordes

El Memorial Democràtic instal·larà quatre llambordes Stolpersteine aquest dijous a Manresa (Bages), per retre homenatge a quatre manresans víctimes del nazisme i deportats a camps de concentració. Amb aquestes noves peces, la ciutat tindrà 28 Stolpersteine.

Les llambordes Stolpersteine són plaques artístiques urbanes creades per l’artista alemany Gunter Demnig, en record a totes les persones deportades pel feixisme alemany. Es col·loquen davant l’última residència on la persona va viure en llibertat.

Acte d’homenatge i instal·lació

L’acte d’homenatge se celebrarà a les 11.30 a l’Espai Manresa 1522, al carrer Mestre Blanch, 4. L’historiador Jordi Pons Pujol farà una glossa de les víctimes homenatjades. Hi haurà parlaments de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i de la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech.  

En acabar l’acte, tots els assistents es traslladaran a peu fins a la plaça de Sant Domènec. L’alcalde i la directora general deixaran un ram de flors davant la placa d’homenatge als manresans deportats. Seguidament aniran caminant fins al carrer Talamanca, 15, per instal·lar-hi la llamborda Stolpersteine en homenatge al deportat Felip Díez Sada.  

Les altres tres llambordes s’hi hauran instal·lat abans de l’acte, amb la presència d’alumnes de diversos instituts de la ciutat.

Projecte Manresa-Mauthausen

Amb el propòsit de reivindicar la memòria històrica i prendre consciència del passat de la ciutat, els instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer van engegar l’any 2013 el Projecte Manresa-Mauthausen tot coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), el qual des de 2017 també té una llamborda Stolpersteine. En el marc d’aquest projecte, els alumnes fan cada any diverses accions commemoratives, com ara viatges anuals a Mauthausen o vídeos divulgatius.

Un treball de recerca, l’inici de tot

L’any 2016, dues estudiants de l’Institut Pius Font i Quer, Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, van realitzar el treball de recerca de Batxillerat sobre els deportats manresans als camps nazis. El tutor era l’historiador Jordi Pons, membre de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

La investigació va permetre localitzar 17 domicilis dels 24 deportats manresans documentats fins a aquell moment.Arran de la tasca de les estudiants i del tutor, Òmnium Cultural i l’Associació Memòria i Història de Manresa van presentar una instància a l’Ajuntament demanant la col·locació de les llambordes a totes les víctimes del nazisme de la ciutat.  

Posteriorment, el mateix Jordi Pons i l’Associació Memòria i Història de Manresa han anat ampliant la recerca i han documentat un total de 35 manresans deportats. 
 
Manresa, segon municipi de l’Estat a instal·lar Stolpersteine

Manresa va ser el segon municipi de l’Estat que va instal·lar llambordes Stolpersteine, quan al gener de 2017 el mateix Gunter Demnig va col·locar les primeres 21 peces a la ciutat. Al 2018 se’n van col·locar 3 més. Navàs va ser el primer municipi de l’Estat en instal·lar-ne, amb 6 llambordes l’any 2015.

95 noves peces fins a finals d’any 

El Memorial Democràtic preveu col·locar fins a finals d’any un total de 95 llambordes Stolpersteine a 17 municipis de Catalunya: 

 389 Stolpersteine a Catalunya  

En aquests moments, a Catalunya hi ha 294 Stolpersteine. Amb la col·locació de les noves 95 peces, a finals de 2021 n’hi haurà 389 arreu de Catalunya. El Memorial Democràtic és l’encarregat d’adquirir les llambordes i coordinar-ne la instal·lació.  

 Actualment, n’hi ha a Albatàrrec (1), Barcelona (1), Cardona (3), Castellar del Vallès (5), Cervera (3), Cubelles (1), els Guiamets (1), Esparreguera (7), Figueres (11), Girona (16), Gironella (7), Granollers (7), Granyena de Segarra (1), Igualada (10), Lleida (11), Manresa (24), Mataró (15), Navàs (6), Olesa de Montserrat (10), les Oluges (1), la Prenyanosa (1), el Pont de Vilomara i Rocafort (1), Prats de Lluçanès (2), Puig-reig (9), Ripollet (4), Roses (1), Rubí (11), Sant Antolí i Vilanova (1), Sant Cugat (6), Sant Vicenç de Castellet (1), Sanaüja (1), Santa Perpètua de Mogoda (1), Talavera (1), Torà (1), Tarroja de Segarra (1), Torrelles de Foix (1), Vallfogona de Riucorb (1), Vilafranca del Penedès (9), Vilanova i la Geltrú (17) Pontils (1), Santa Coloma de Queralt (3), Sabadell (61), Súria (14) i Vallbona d’Anoia (1).

75.000 Stolpersteine per tot el món  

Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine l’any 1996.  Des de llavors, ha col·locat més de 75.000 llambordes en record dels deportats a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. Stolpersteine és un terme alemany que vol dir ‘pedres que ens fan ensopegar’. Segons Demnig, aturar-se i inclinar-se per llegir la inscripció de la llamborda és una mostra de respecte cap a les víctimes. Es tracta d’uns blocs de ciment, d’aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades de les persones detingudes i deportades.  

El Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic és una institució pública adscrita al Departament de Justícia que té per missió la recuperació,  la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya del període 1931-1980. L’entitat rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.