El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presentat aquest migdia el Cost Humà de la Guerra Civil, una base de dades extensa, completa i disponible a Internet, que recull, amb noms i cognoms, totes les víctimes de la guerra civil a Catalunya, tant les nascudes al país com a fora i tant d’un bàndol com de l’altre. Actualment, aquest cercador de víctimes mortals - impulsat pel Centre d’Història Contemporània - acumula informació de 40.000 persones però se superaran les 70.000 quan s’hagin introduït totes les dades recopilades. Les dades principals bàsiques seran d’accés públic i obert a través d’una cerca al web www.gencat.cat/vicepresidencia/morts-guerra-civil mentre que el Centre oferirà a familiars i personal autoritzat altres informacions complementàries. El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha subratllat que amb aquesta eina “es posa costat per costat totes les víctimes” i, és per tant, “un veritable servei públic i una eina de treball imprescindible”. La presentació de la base de dades significa la culminació d’aquest projecte engegat fa 25 anys per “la tenacitat exemplar d’un home just” com era Josep Benet.

 

El vicepresident del Govern ha destacat que aquest banc de dades és el primer lloc de tot l’Estat on es documenta totalment el cost humà de la guerra civil “per a ambdós bàndols sense distinció”. És per això que ha assegurat que “és una eina per fer un exercici de reflexió necessari sobre els morts” de la guerra civil i ha defensat que “aquest és un projecte que apel·la a un passat recent per comprendre el present i fer front al futur” perquè “un país sense memòria no és un país normalitzat, un país que no té clar el seu passat no pot edificar el seu futur lliure de càrregues”.  El vicepresident ha recordat, a més, que el primer dret de la dignitat personal és el dret a la identitat i en aquest sentit s’ha felicitat que amb aquesta base dades “es retorna el nom a cada víctima”.   En els mateixos termes s’han expressat el director del Centre d’Història Contemporània, Josep M. Roig, i l’historiador, Josep M. Solé i Sabaté, que han coincidit a subratllar que, així, “se’ls retorna la dignitat”. Soler ha titllat aquest projecte com “una obra de país” mentre que Roig ha afegit que s’insereix en “un desvetllament notable de l’interès per la guerra civil”.

 

Partint de la pàgina inicial del web del Centre d’Història Contemporània s’accedeix a un cercador que ofereix un ventall d’informació bàsica sobre els morts a la guerra civil. En un primer apartat trobem les dades personals que inclouen nom, cognom, data i lloc de naixement, veïnatge, estat civil... En un segon apartat, es pot consultar la condició: civil, militar, o eclesiàstica. I en un tercer, es contemplen les circumstàncies genèriques de la mort o desaparició de la víctima (data, lloc i causa). Més enllà, però, d’aquesta recerca primària, també es pot accedir - de manera restringida i autoritzada - a una altra informació més completa i detallada com són les circumstàncies concretes de la mort, fotografies o les fonts d’informació. Aquestes dades s’hauran de sol·licitar directament al Centre d’Història Contemporània de Catalunya i es lliuraran, prèvia petició i justificació, a familiars i persones interessades.

 

La base de dades inclou els morts de la Guerra Civil a Catalunya, de tots els bàndols i de qualsevol nacionalitat; els morts al front, però també els altres derivats de situacions resultants del conflicte bèl·lic. Així es consideren també morts a conseqüència de la guerra els causats per la violència revolucionària inicial a la reraguarda, els produïts pels Fets de maig de 1937, els dels bombardejos, els malferits al front que moren als hospitals de reraguarda o bé els morts a Catalunya en la seva condició de refugiats d’altres indrets. El vicepresident ha afegit però que “aquest és un banc de dades obert perquè sempre hi ha un matís, un document nou que es pot incloure”.

 

La informació s’ha aconseguit, durant tots aquest anys, per diverses fonts. Més enllà del treball de camp i d’entrevistes a testimonis i supervivents de la guerra, també s’ha consultat la documentació dels jutjats, dels registres municipals; arxius comarcals; la Causa General; els fons parroquials; els llibres de registre i sortida en hospitals civils; els fons penitenciaris. També s’ha consultat bibliografia i publicacions periòdiques, així com el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya (1936-1939) i la Gaceta de República (1936-1939) a més de la premsa diària com La Vanguardia  o La Humanitat.  L’estudi – coordinat en la darrera fase per Jordi Oliva-  s’ha completat amb la recerca municipi per municipi feta per un equip de més de cent investigadors.

 

El Cost Humà de la Guerra Civil és un projecte iniciat l’any 1985 pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya amb l’objectiu de poder arribar a un coneixement total i cert de les pèrdues humanes com a conseqüència directa o indirecta de la Guerra Civil a Catalunya.  El vicepresident ha subratllat que aquest projecte forma part del “llegat i testament” del llavors director del Centre, Josep Benet,   de “l’acció tenaç” del qual “va néixer tota la maquinària que ha permès de mica en mica la recuperació de la nostra memòria documental i humana, la memòria històrica”.  En aquest sentit, el vicepresident ha recordat la creació del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, l’Arxiu Nacional, el Museu d’Història de Catalunya o el Memorial Democràtic.