L’Oficina per a la Reforma Horària ha fet balanç dels primers set mesos d’aprovació del Pla Viure Millor (Pla de Transició per a la Reforma Horària), un pla que ha vingut molt condicionat per la crisi i les restriccions derivades de la pandèmia. En aquest sentit, la transformació digital ha suposat un revulsiu tant per a les empreses, administracions públiques, comerços així com per a la comunitat educativa i universitària.
Segons el director de l’Oficina per a la Reforma Horària, Alexis Serra, “l’aposta per a la digitalització durant la pandèmia ha propiciat una transformació en la forma de treballar, també en la pròpia administració i ha de permetre una millor distribució dels diferents usos del temps”. És per això que “el bon ús de la digitalització ha de ser una gran alidada de la Reforma Horària”, ha remarcat.
Entre les mesures que ja s’han complert del Pla Viure Millor figuren: el foment del teletreball a l‘administració pública, com a sistema d’organització flexible de la jornada laboral entre els perfils professionals adequats; l’aplicació de noves tecnologies de la informació i comunicació remota que permeten fer tràmits, gestions, i fins i tot treballar de forma no presencial; facilitar la tecnologia i la cultura organitzativa necessària per tal de realitzar trobades i reunions virtuals. Així com promoure solucions factibles per a petites i mitjanes empreses; l’elaboració de pautes per garantir el dret a la desconnexió digital, en assumptes laborals, dels treballadors del sector públic o la formació en competències relacionades en la humanització dels horaris i de les agendes de càrrecs públics.
La digitalització també ha ajudat a fer un gran pas en la promoció de serveis assistencials, comunitaris i hospitalaris, de les eines telemàtiques que faciliten la comunicació amb els serveis que no requereixen, estrictament, una visita presencial com són les e-consultes o el canal La Meva Salut.
El director de l’Oficina per a la Reforma Horària també ha destacat la importància del desenvolupament de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Reforma Horària “per anar incorporant les polítiques del temps i de la reforma horària en el món local. Per exemple, la contribució per a què Barcelona i Catalunya esdevinguin capital mundial de les polítiques del temps durant el proper mes d’octubre”, a través del suport a la International Time Use Week i al Congrés mundial de la IATUR (International Association for Time Use Research), principal congrés mundial de recerca sobre usos del temps. Una aposta d’aliances entre administracions públiques, en relació a les polítiques del temps, que implica diferents administracions com són el Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la AMB i la Diputació de Barcelona, així com la Barcelona Time Use for a Healthy Society, com a entitat civil impulsora.
Un altre dels avenços és l’establiment progressiu, per part de la Generalitat, de no convocar els actes públics mes tard de les 18.00h.
El Pla Viure Millor té, a data d’avui, un nivell de compliment del 53% de mesures finalitzades o en fase de desenvolupament i un 47% de mesures pendents d’iniciar-se.
En aquest sentit, la pandèmia ha esdevingut un banc de proves alhora de modificar diversos hàbits de la vida quotidiana: avançar l’hora de sopar i, en molts casos, l’hora d’anar a dormir incrementant les hores de son.
El Pla Viure Millor suposa el primer pla transversal per desenvolupar els compromisos signats pel pacte per a la Reforma Horària, el juliol de 2017. Es va preveure la seva execució al llarg del 2020-2021. És per això que es previst que a inicis de 2022 el Govern, prèvia valoració de l’estat d’execució en aquell moment decideixi si el vol actualitzar o fer-ne un de nou.
El passat mes d’octubre de 2020 el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla Viure Millor (Pla de Transició cap a la Reforma Horària). Un Pla que disposa de tres Objectius Estratègics, 12 Objectius Operatius i 88 Mesures a desenvolupar, de moment fins a finals d’aquest any.
El director de l’Oficina per a la Reforma Horària ha lamentat que en aquets primers set mesos “no s’ha pogut avançar en diferents àmbits i sectors fortament colpejats per la crisi derivada de la covid-19 com són les mesures vinculades en l’àmbit de l’educació, la cultura o l’oci nocturn” que hauran d’esperar a una situació de recuperació post pandèmia.
