La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, ha participat aquest migdia en el lliurament dels premis del I concurs Les millors mels catalanes. El concurs, organitzat pel sector apícola amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, s’ha fet coincidint amb la celebració del Dia Mundial de les Abelles.
El concurs ha tingut la participació de 65 mostres de mels diferents: 20 de romaní, 18 de mil flors, 10 de muntanya i 17 monoflorals. Les mels guanyadores d’aquesta primera edició del concurs han estat la de Maria Castell en la modalitat de romaní; Florenci Martí, en les categories de mil flors i també en la de muntanya i Salvador Mallofré en la de monofloral, que han rebut trofeu.
També s’han lliurat diplomes als segons classificats a Remei López, en la modalitat de romaní; Jordi Llaugí en la de de mil Flors; Rossend Margalef en la mel de muntanya i Anna Mor en la monofloral (neret).
A més, també ha estat distingida la mel presentada per Jordi Llaugí amb el premi reina de les mels que s’atorga a la més ben puntuada pels membres del jurat, format per experts i especialistes en apicultura, amb un trofeu especial i un diploma acreditatiu.
Amb aquesta iniciativa, el sector apícola de Catalunya vol conscienciar els consumidors sobre la importància de les abelles en la sostenibilitat del territori català i vol donar a conèixer els diferents tipus de mel que es poden obtenir segons l'entorn i la flora del rusc.
En la seva intervenció, la consellera d’Agricultura s’ha mostrat convençuda que amb aquests premis “reforcem el paper de l’alimentació com a àmbit que impacta directament en la vertebració i cohesió territorial i configura una identitat compartida al voltant dels productes autòctons i la cultura gastronòmica pròpia i diferencial del nostre país.”
Teresa Jordà també ha posat de manifest el paper dels apicultors “no només perquè teniu cura de les abelles i produïu la mel, sinó precisament per la pol·linització. Sense ella, cap altre aliment seria possible. I cal també donar un reconeixement a aquest rol importantíssim a través dels vostres productes, les mels.”
“Sou sens dubte un exemple de com el sector primari i els ambientalistes poden formar part d’un mateix equip. Cal complicitat entre totes dues parts. Sense l’apicultura no hi ha producció i amb aquesta producció es contribueix a preservar la biodiversitat i a cuidar el medi ambient”, ha afegit la consellera.
Preservar les abelles
El premi de Les millors mels catalanes s’ha fet coincidir amb el Dia Internacional de les Abelles, una celebració declarada per l’ONU l’any 2017, que té per objecte conscienciar sobre la necessitat de preservar les abelles i donar a conèixer la seva funció com a pol·linitzadors del 71% de les espècies que es conreen, sobretot fruites i verdures.
D’altra banda, la iniciativa també s’emmarca dins la campanya Catalunya, on el menjar és cultura, impulsada pel Departament d’Agricultura per posar en valor els aliments produïts a Catalunya a fi de garantir un sistema alimentari complet, competitiu, arrelat territorialment i basat en la seva diversitat, i, alhora, consolidar Catalunya com a país de referència pel prestigi del seu sistema alimentari.
Han participat també a l’acte el responsable del Sector de l’Apicultura d’Unió de Pagesos, Josep Maria Claria; el responsable de Sectors Ramaders d’Unió de Pagesos, Jordi Armengol; el representant de la Sectorial d’Apicultura de JARC, David Álvarez; el president de la FCAC, Ramon Sarroca, i representants de les associacions d’apicultors catalanes.
Catalunya té 2.066 explotacions apícoles
Catalunya, amb 2.066 explotacions apícoles, és la sisena comunitat autònoma en nombre d’explotacions apícoles i representa un 6% del total d’Espanya.
En concret, l’any 2019, a Catalunya, hi havia 126.045 arnes que van produir 2,1 milions de kg de mel i 51.703 kg de cera.
El Departament d’Agricultura promou l'acció beneficiosa de les abelles en el medi ambient amb la convocatòria de dues línies d’ajut. La primera consisteix en una ajuda destinada al sector apícola i que té per objecte afavorir l’increment de la pol·linització que fan les abelles mitjançant el manteniment del nombre d’arnes durant un període mínim de tres mesos abans de la data de la sol·licitud i un període mínim d’un mes després de la seva presentació. Els fons dels ajuts al sector apícola per a la pol·linització provenen 100% dels pressupostos del DARP. Del 2018 al 2021 s’han concedit 310.000 euros sota aquest concepte.
L’altre línia d’ajuts està destinada a la millora de la producció i comercialització dels productes de l’apicultura, cofinançada per la UE (el 50%), MAPA (25%) i DARP (25%). Aquesta línia contempla actuacions destinades a l'assistència tècnica a apicultors i a organitzacions d’apicultors, lluita contra les agressions i les malalties de l’arnar, en particular contra la varroasi, racionalització de la transhumància, mesures de suport als laboratoris d'anàlisi dels productes apícoles i mesures de suport a la repoblació de la cabanya apícola. En aquest cas, del 2018 al 2021 s’han concedit més de 1,7 milions d’euros.
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat