Quant a la precipitació, 2020 es pot qualificar, en general, d’any plujós, amb una anomalia de +29,1 % respecte de la mitjana climàtica del període 1981-2010. La variabilitat de la precipitació a Catalunya queda palesa en els darrers anys, durant els quals s’ha registrat anys força secs (2015, 2017, 2019; el 2017 va ser el més sec des de 1950) i anys força plujosos (2018, 2020; el 2018 va ser el segon més plujós també des de 1950).
Evolució des de mitjan segle XX fins a l’actualitat
Per al conjunt de Catalunya, i per al període estudiat (1950-2020), es pot afirmar amb tota seguretat que la temperatura mitjana anual ha augmentat clarament, i ho ha fet a un ritme de +0,26 °C/decenni, valor que significa un augment d’1,8 °C en els darrers 71 anys. Es manté la diferència en el ritme d’increment de la temperatura màxima (+0,32 °C/decenni) respecte del de la temperatura mínima (+0,19 °C/decenni), i tots aquests valors son estadísticament significatius, de manera que son resultats força robustos i fiables des del punt de vista estadístic. A més, totes les estacions de l’any presenten també una tendència estadísticament significativa envers l’augment de la temperatura, essent més elevada a l’estiu (+0,37 °C/decenni) i menor a la tardor (+0,21 °C/decenni). Així, l’augment de la temperatura a Catalunya no només es consolida, sinó que tendeix a presentar un ritme cada cop més accelerat.
El comportament de la precipitació no és tan evident, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,2 %/decenni), però és un valor sense significació estadística (per a un nivell de confiança del 95%, que és el criteri considerat a tot el BAIC). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una clara disminució de 5,3 % per decenni.
L’anàlisi de dues sèries centenàries a Catalunya, com son les de l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, el Baix Ebre) i de l’Observatori Fabra (Barcelona, el Barcelonès), mostra resultats força similars. Així, als dos observatoris la temperatura mitjana anual ha augmentat a un ritme de 0,15 ºC/decenni des de l’inici de les observacions (1905 a l’Obs. de l’Ebre i 1914 a l’Obs. Fabra), la temperatura màxima continua presentant un augment superior al de la mínima (valors gairebé idèntics també als dos observatoris: +0,18 °C/dec per a la màxima i +0,12 °C/dec per a la mínima) i l’estiu és l’estació de l’any amb un augment més marcat (la temperatura mitjana d’aquesta estació de l’any augmenta 0,20 °C per decenni als dos punts). Cal esmentar que l’any 2020 ha estat el més càlid des de 1914 a l’Observatori Fabra i el quart més càlid a l’Observatori de l’Ebre des de 1905. La precipitació presenta a ambdós observatoris una tendència gairebé neutra (+0,26 %/decenni) i sense ser estadísticament significatiu.
Altres variables analitzades
En els diferents capítols del butlletí s’analitza l’evolució recent d’altres variables, com els índexs climàtics d’extrems, la sequera pluviomètrica, les variables marines i els estadis fenològics dels éssers vius. En fem tot seguit un breu resum:
- En el període 1950-2020, han augmentat pràcticament a tot Catalunya els índexs associats amb un clima més càlid: “Nombre de dies càlids”, “Nombre de dies d’estiu”, Nombre de dies de calor”, “Nombre de nits tropicals”, “Nombre de nits càlides”, “Amplitud tèrmica anual” i “Indicador de durada de la ratxa càlida”. Per contra, disminueixen gairebé arreu del país els índexs lligats a un clima més fred, com ara el “Nombre de dies freds” i el “Nombre de nits fredes”.