La primavera de 2021 (mesos de març, abril i maig) ha estat termomètricament normal a gran part del territori, amb l’excepció de zones de Ponent, el Prepirineu occidental, punts de la Catalunya central i la conurbació de Barcelona on es pot qualificar de càlida. D’altra banda l’estació ha estat freda a punts de la Garrotxa amb anomalies negatives durant els tres mesos de l’estació, especialment durant l’abril.
L’estació ha estat seca a tot el país i en 29 de les 108 estacions amb més de 20 anys de dades, la d’enguany ha estat una de les 4 primaveres amb un valor més baix de precipitació acumulada, essent a les estacions de Vinebre (Ribera d’Ebre) i Cabanes (Alt Empordà), la més seca dels seus 22 i 28 anys de dades respectivament.
Abril fred
Després d’un març globalment càlid a Catalunya, l’abril va presentar una anomalia negativa en la temperatura mitjana, especialment a àmplies zones del prelitoral, litoral empordanès i litoral Sud. En destaca l’episodi de fred dels dies 7 i 8 ocasionat per una massa d’aire freda d’origen continental, que va provocar que en 12 de les 149 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades s’assolís la temperatura mínima absoluta d’un mes d’abril. En canvi, el bloqueig de masses fredes durant el maig va propiciar un comportament càlid, resultant una primavera termomètricament normal (figura 1).
Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de la primavera 2021 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.