Acollir les persones que fugen dels seus països d’origen perquè la seva vida està en risc, ja sigui per raons de gènere, d’orientació sexual, d’ètnia o ideològica, “és una obligació internacional que ens parla del respecte pels drets humans de totes les persones” ha assegurat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge durant l’acte del Dia Mundial de les Persones Refugiades que s’ha dut a terme aquest matí al Palau Robert de Barcelona.

A la Unió Europea es viu una crisi sense precedents per l’incompliment de les obligacions dels estats en matèria d’asil i refugi. L’any 2020, l’Oficina d’Asil i Refugi de l’Estat espanyol, que és qui te les competències en matèria d’asil, només va concedir l’estatus de persona refugiada al 5% de les sol·licitants – molt per sota del 33% de mitjana al conjunt de la Unió Europea – i al 35% se’ls va concedir una protecció menor mitjançant l’autorització de residència per raons humanitàries. La resta de sol·licituds van ser denegades, “abocant aquestes persones a la irregularitat, expulsant-les dels programes d’acollida i havent d’esperar tres anys per regularitzar la seva situació mitjançant l’arrelament social” ha explicitat la consellera. 

A Catalunya hi ha 2.309 persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades -754 dones, 1.239 homes, 316 persones no binàries- que reben suport integral d’entitats especialitzades, la gran majoria mitjançant el Programa Estatal d’Acollida, però també mitjançant programes municipals i propis. El Nou Pacte Europeu de Migracions i Asil, la darrera proposta de la Comissió per acabar amb la crisi de gestió de les arribades, obre una via per acabar amb la crisi humanitària. Ara bé, segons ha afirmat la consellera Tània Verge, aquest pacte, “malgrat tenir algunes propostes positives com són els mecanismes addicionals de compliment del dret d’asil i els protocols per fer front a situacions de crisi, empara malauradament el relat dels països que es neguen a complir amb el dret internacional i els permet no acollir persones refugiades a canvi de diners.”

Per tal de poder atendre més i millor a les persones refugiades, des de Catalunya fa anys que es reivindiquen els recursos econòmics estatals i europeus per poder desenvolupar les competències d’acollida que es tenen reconegudes. Uns recursos necessaris perquè Catalunya es construeixi com “alternativa al model d’Europa Fortalesa que s’ha anat apuntalant. La mateixa Europa on és limiten els drets sexuals i reproductius de les dones, com a Polònia, o es vulneren els drets del col·lectiu LGBTI+, com a Hongria” ha puntualizat la consellera Verge.

Des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes s’abordaran els reptes que presenta l’acollida i refugi a Catalunya desenvolupant un nou model català de refugi que incorpori els fonaments expressats en el Manifest acordat pel Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades. A més, ha explicat la consellera, es treballarà per “integrar les polítiques d'igualtat de gènere, les polítiques públiques LGBTI+, i la igualtat de tracte i no-discriminació en tots els programes i actuacions vinculades a la protecció internacional, des d’un enfocament integral dels Drets Humans”.

L’acte s’ha tancat amb la lectura del manifest del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades a Catalunya en motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades on es demana a totes les institucions “crear una normativa europea amb dotació pressupostària i aplicable directament als estats membres, que garanteixi el respecte al dret internacional, als drets humans i als drets dels infants, que conribueixi a desenvolupar el Pacte Mundial sobre els Refugiats i el Pacte Mundial per la Migració Segura, Ordenada, regular.” El manifest també reclama a l’Estat, “la necessitat de fer efectiu un sistema d’acollida català i des de la proximitat” i “la regularització de la situació administrativa de les persones sol·licitants de protecció internacional quan reben una resolució desfavorable”, entre altres mesures.

A l’acte també hi han participat Xavier Alonso, de la Delegació del Govern davant la UE; Dolors Calvo, coordinadora d’Apip-Acam; Diego Fernández Maldonado- Del Pino del Servei Jesuïta a Migrants, i una representació de persones mentores i mentorades que han exposat el programa de mentoria, una experiència d’implicació de la ciutadania per accelerar l’autonomia de les persones refugiades.

Per a més informació podeu contactar amb comunicacio.igualtat@gencat.cat

L’acte també es pot veure aquí