El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha presentat aquest migdia les línies de treball del Departament pels propers anys. Ho ha fet durant la taula rodona “Pandèmia i post pandèmia, i ara què? Lliçons, reptes i oportunitats per al Sistema de Salut de Catalunya” a l’Hospital Clínic de Barcelona. “Dues paraules seran clau en la meva gestió com a conseller de Salut: recuperació i transformació” aquest ha estat el primer missatge que ha volgut destacar el titular de Salut.

En total, 9 grans eixos de treball que resulten dels aprenentatges fets durant la pandèmia de la Covid-19 i que busquen fonamentalment la recuperació en el seu sentit més ampli i la transformació per respondre millor al que la ciutadania necessita. Argimon també ha assenyalat que és imprescindible “mantenir els dos grans actors al centre del sistema: la comunitat i els professionals”. Aquestes són les 9 línies estratègiques amb què es treballarà els propers anys:

• La pandèmia ha constatat el gran efecte que les desigualtats tenen en la salut i és per això que cal entendre el sistema de salut com un factor de cohesió social i de reducció de les desigualtats. D’aquesta manera s’intentarà reduir l’impacte que els determinats de salut poden tenir sobre la salut de les persones.
• Es destinaran més recursos al sistema de salut: 5.000 M€ en 5 anys.
• El benestar emocional i la salut mental de la població passen a ser una prioritat en aquest Govern, posant èmfasi en la població més jove i els col·lectius més vulnerables. En aquesta línia Argimon ha presentat quatre accions concretes en aquest àmbit: reforçar els equips d’atenció primària per poder dur a terme una atenció emocional i psicològica més global, a posar en marxa un Pla de prevenció del suïcidi, a potenciar la intervenció domiciliària en l’atenció de la salut mental de la població infantil i juvenil i desenvolupar les alternatives a la hospitalització tradicional.
• La transformació de l’atenció primària que ha estat cabdal en la resolució, contenció i monitoratge de la pandèmia. Per dotar del lideratge necessari es promouran nous perfils professionals a l’atenció primària com psicòlegs, fisioterapeutes o nutricionistes i s’ampliarà el Pla d’Enfortiment de l’Atenció Primària amb l’objectiu d’arribar al 25% del pressupost de Salut. Pel que fa a les infraestructures d’aquests centres i consultoris, Salut implementarà un Pla d’inversions sanitàries en infraestructures i equipaments, així com un Pla d’inversions en tecnologies i sistemes d’informació per a l’atenció primària.
• El model assistencial ha de constituir-se en xarxa i això implica introduir reformes en l’atenció especialitzada i en els centres hospitalaris. Una línia estratègica que implica una transformació dels recursos assistencials amb perspectiva territorial, així com una major col·laboració entre proveïdors i la creació d’aliances estratègiques per garantir una atenció sanitària integrada i integral. En aquest sentit Argimon ha posat d’exemple que “els hospitals de les zones metropolitanes han de donar suport a les zones més aïllades i despoblades amb major dèficit de professionals”. També ha fet una crida a l’organització interna dels centres, que s’hauran d’adaptar, com ja han fet durant la pandèmia, a les necessitats de cura dels pacients i on la “infermeria hi té un paper cabdal”.
• La recuperació de l’activitat diagnòstica i de tractament de patologies que la Covid-19 ha ocultat i retardat, prioritzant la gradual accessibilitat als centres. En aquesta línia cal reforçar la reforçar la presencialitat a l’atenció primària i augmentar la capacitat diagnòstica en qualsevol punt d’atenció del sistema.
• La salut pública ha d’estar integrada al sistema sanitari per promoure un abordatge intersectorial, com ha la col·laboració amb les escoles durant la pandèmia. Per avançar en aquest sentit, Salut incrementarà la dotació de recursos econòmics, humans i tecnològics en els serveis territorials de salut pública tant de vigilància epidemiològica com de protecció i promoció de la salut, enfortirà la salut ambiental per mitigar l’impacte de la contaminació i l’escalfament global i incorporarà el concepte de salut en totes les accions del govern.
• El replantejament de l’atenció i la cura de les persones grans o amb dependència que passa per integrar els recursos d’atenció sanitària i atenció social, una situació encara no resolta. La creació de l’Agència Integrada Social i Sanitària d’atenció a les persones, participada pels departaments de Drets Socials i de Salut i amb la participació del món local, i l’atenció sanitària integrada i farmacoterapèutica a les persones que viuen en centres residencials de gent gran i de persones amb discapacitat són reptes a desenvolupar durant els propers anys.
• Els professionals davant la pandèmia han treballat sota el lideratge clínic i el canvi continu, amb professionalitat, compromís, generositat i lideratge. Uns esforços que s’han de de reconèixer i transformar dotant al sistema de perfils adaptats a les noves necessitats i millorant les condicions de treball dels professionals.

Unes línies de treball pels propers anys que aniran acompanyades d’una visió transversal en perspectiva de gènere, visió territorial i aspectes mediambientals. Argimon ha conclòs el seu discurs demanant al món de la salut “esforç, compromís col·lectiu i esperit crític”.

Adjuntem l'arxiu de la taula rodona: “Pandèmia i post pandèmia, i ara què? Lliçons, reptes i oportunitats per al Sistema de Salut de Catalunya” a l’Hospital Clínic de Barcelona:
https://gencat-my.sharepoint.com/:v:/g/personal/peticionszoom_salut_gencat_cat/EaHw0RPly3hEsqkqe-acXPABJD5XzUHnjnpH3HPZILBvkA?e=1DFDDO

Barcelona, 21 de juny de 2021