Justícia

.

Justícia ha lliurat avui 100 restes òssies no identificades de la fossa de Santa Magdalena a l'Ajuntament de Miravet

Consellera Ciuró: "Avui recuperem la dignitat de les víctimes que van lluitar aquí, però també la de totes les de la Guerra Civil"

S'ha refermat en el seu compromís de presentar un projecte de llei integral en matèria de memòria democràtica que agrupi en un únic text les previsions de les normes vigents

query_builder   25 juny 2021 15:25

event_note Nota de premsa

Justícia ha lliurat avui 100 restes òssies no identificades de la fossa de Santa Magdalena a l'Ajuntament de Miravet

Consellera Ciuró: "Avui recuperem la dignitat de les víctimes que van lluitar aquí, però també la de totes les de la Guerra Civil"

S'ha refermat en el seu compromís de presentar un projecte de llei integral en matèria de memòria democràtica que agrupi en un únic text les previsions de les normes vigents

La consellera també ha recorregut els treballs d’excavació a la fossa del Mas de Santa Magdalena (Móra d’Ebre)

.
La consellera Ciuró descobreix una placa al cementiri de Miravet

La consellera Lourdes Ciuró s’ha desplaçat avui a la població de Miravet per fer el lliurament de 100 restes òssies encara no identificades a l’alcalde del municipi, Antonio Llambrich. Els dos titulars han signat l’acta d’entrega de les restes.

“El d’avui és un d’aquells actes que ens colpeix. Per la seva simbologia: la de l’Ebre va ser la principal batalla de la Guerra Civil i va suposar l’inici de la derrota final de l’exèrcit republicà. I perquè és una nova prova empírica de la barbàrie que suposa qualsevol guerra i, en aquest cas concret, la tràgica Batalla de l’Ebre: més de 100.000 baixes entre ferits, morts i desapareguts”. Així ho ha explicat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, durant el seu parlament avui a les Terres de l’Ebre.

Ciuró ha entregat a l’Ajuntament de Miravet les restes de més de 100 combatents recuperats d’una fossa del municipi. 100 persones, la majoria joves d’entre 20 i 35 anys, que van morir en l’anonimat.  La consellera ha asseverat que eren “100 soldats que tenien unes famílies que no van poder tancar el dol perquè no van recuperar els cossos dels seus éssers estimats i que ara hem exhumat gràcies a la feina incasable del Govern per recuperar la memòria de les víctimes de la Guerra Civil, a través del Memorial Democràtic”.

Lourdes Ciuró ha destacat que avui “recuperem una part de la nostra història, perquè les fosses com aquestes ens ajuden a conèixer com s’organitzaven els hospitals de campanya republicans, i alhora recuperem la dignitat de les víctimes que van lluitar aquí, però també la de totes les de la Guerra Civil. I no ens cansarem d’homenatjar-les perquè recordar-les és recordar també la memòria de totes les víctimes dels totalitarismes.”

Ciuró ha afegit que “aquí a Miravet, sumem una nova placa de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica, que té ja senyalitzats 127 espais arreu del nostre país que van ser representatius de la lluita per les llibertats democràtiques”.

“Des del Govern i des de la conselleria que represento, la de Justícia, combatrem qualsevol idea xenòfoba i neutralitzarem aquelles ideologies que qüestionin els valors democràtics. I ho farem de la manera més efectiva: amb la memòria històrica, un mirall que ens posa davant d’aquells errors del passat que no hem de permetre que es repeteixin”, ha manifestat.

Finalment, la consellera  s’ha refermat en el seu compromís de presentar un projecte de llei integral en matèria de memòria democràtica que agrupi en un únic text les previsions de les normes vigents “perquè reforçant la nostra memòria, ens reforcem davant els totalitarismes”, ha conclòs.  Ciuró ha finalitzat amb un “sentit record cap a totes les vides, somnis i esperances dels milers de persones que la guerra va estroncar i especialment les dels més de 300 cossos recuperats darrerament a Móra i Miravet”.

Visita a la fossa de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre

Prèviament, la consellera ha visitat també la fossa de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre, situada al costat d’un antic hospital de guerra utilitzat per l’exèrcit republicà durant la Batalla de l’Ebre. També ha visitat l’Ajuntament i s’ha reunit amb alcalde, Joan Piñol, i a altres membres del consistori i ha signat el llibre d’honor.

La fossa de Santa Magdalena és una de les més importants del país en tant que fins al febrer de 2021 s’hi van poder recuperar les restes de 54 republicans morts a la Batalla de l’Ebre. Fins ara, es compten més de 64 rases o zones d’enterrament en les quals s’ha estat treballant durant els últims mesos i han permès exhumar les restes de més de 180 cossos.

La consellera ha recordat que “cada cos que recuperem enforteix la nostra memòria històrica, ens immunitza davant el feixisme i és una nova oportunitat de fer justícia a les víctimes i a les seves famílies, que encara que sigui 80 anys més tard, volen poder tancar el dol, després d’anys de dolor, per l’absència i sense un cos a on plorar”.

Pla de fosses

La fossa del Mas de Santa Magdalena és la 34a actuació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha facilitat la recuperació de les restes mortals de 393 persones.

Nou d’aquestes persones han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb els perfils genètics dels familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.

A banda d’aquestes nou persones, el Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca recuperat d’una fossa de Pamplona, arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat en tenia una mostra genètica.

Mostres d’ADN 

El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car.

En canvi, la donació d’ADN per part dels familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’encarrega d’extreure la mostra del frotis bucal.

El Cens de persones desaparegudes disposa d’uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.

5  

Imatges

Ciuró descobreix una placa al cementir de Miravet.

Ciuró descobreix una placa al cementir de Miravet. 984

Foto al consistori de Móra d'Ebre

Foto al consistori de Móra d'Ebre 487

Lliurament de 100 cossos a Miravet

Lliurament de 100 cossos a Miravet 836

Signatura al llibre d'honor de l'Ajuntament de Móra d'Ebre

Signatura al llibre d'honor de l'Ajuntament de Móra d'Ebre 428

Signatura del lliurament dels cossos a Miravet

Signatura del lliurament dels cossos a Miravet 888