Les fotografies oficials del president de la Generalitat, Pere Aragonès, són obra de la reconeguda artista catalana Laia Abril, que n’ha fet tres propostes:

• Una a l’exterior: davant l’escola bressol Dolors Canals. Aquesta serà la fotografia que es distribuirà a ajuntaments i altres institucions o entitats.
• Dues al Palau de la Generalitat: al Pati dels Tarongers i a la Sala de Govern.

La fotògrafa Laia Abril ha intentat retratar, com fa amb els personatges de les seves històries, de forma “molt directa i el més natural possible, sense grans pretensions, buscant una expressió propera i relaxada”. Les localitzacions volen emfatitzar l’art i la cultura (davant de l’obra de Tàpies, a la Sala de Govern), així com la infantesa, el futur i la vida al carrer (davant de l’escola Dolors Canals), mostrant proximitat.

La fotografia oficial del president, que es distribuirà a ajuntaments, organismes oficials i institucions públiques, i també serà present als despatxos dels alts càrrecs de la Generalitat i d’altres equipaments públics, està feta a peu de carrer, buscant una estètica diferenciada dels fons cromàtics o d’espais institucionals.

Laia Abril 

Laia Abril (1986) és una artista barcelonina que treballa amb fotografia, text i so, en projectes basats en llargues recerques sobre realitats ocultes i incòmodes al voltant del dol, la biopolítica i els drets de la dona. Després de llicenciar-se en Periodisme i estudiar fotografia a Nova York, el 2009 va entrar a FABRICA, la residència de creació de Benetton a Itàlia, on va treballar durant 5 anys com a editora i fotògrafa a la revista COLORS Magazine.

La seva obra s'ha exposat en més de 15 països i forma part de col·leccions privades i públiques com la del Centre Pompidou i el FRAC, a França; el Musée de l’Elysée i el Fotomuseum Winterthur, a Suïssa, o la del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona. Els seus projectes han estat secundats per la Magnum Foundation (Nova York, 2019), el Visionary Award (Londres, 2018), o el FotoPress (Barcelona, 2016), i la seva carrera ha estat  reconeguda, entre d’altres, amb el Prix de la Photo Madame Figaro (Arles, 2016), The Hood Medal (Londres, 2019) i el FOAM Paul Huf Award (Amsterdam, 2020).

Autora de diversos llibres, el 2018 publica A History of Misogyny. Chapter one: On Abortion, nominat al prestigiós Premi Deutsche Börse i guanyador del Premi al Millor Llibre Aperture-Paris Photo.

Abril està representada per la galeria parisenca Els Filles du Calvaire, i es troba desenvolupant el seu pròxim llibre: On Rap (Dewi Lewis, 2021), i la seva propera instal·lació: On Mass Hysteria (Le Bal, Paris & Musée de l’Elysée 2023). Actualment, la seva obra està itinerant a Amsterdam, Paris i Bristol, i també a Barcelona, amb una intervenció en el Gran Teatre del Liceu, amb la peça Silent Song (2021).

Abril va estar assistida en la il·luminació per la fotògrafa Tanit Plana. Es dona la circumstància que, pocs dies després de prendre possessió com a president, Pere Aragonès va visitar l’exposició Púber, d’aquesta artista, al Centre Cívic Can Basté, al districte de Nou Barris.

Escola Bressol Dolors Canals 

La fotografia oficial exterior del president s’ha fet davant l’escola bressol Dolors Canals, a la Gran Via de les Corts Catalanes, al barri de Provençals del districte de Sant Martí de Barcelona.

L’escola bressol porta el nom de Dolors Canals, que va ser una metgessa, biòloga i pedagoga, que va morir a Barcelona el 31 de març de 2010, a l’edat de 97 anys. Va ser l’encarregada de les Guarderies de Guerra (1936-1939), reconegudes internacionalment per la seva organització i metodologia aplicada amb rigor científic. Posteriorment, aquest mateix programa el va aplicar al Centre pilot de Guarderies de Guerra de Nova York, durant la Segona Guerra Mundial.

De la trajectòria de Dolors Canals destaca la recerca científica en el coneixement del desenvolupament humà des del naixement fins als tres anys, destriant la relació entre genètica i cultura. Va ser una ferma defensora de les escoles 0-3, com a espais potenciadors de desenvolupament i cultura.

L’edifici de l’escola bressol, construït el 2016, és obra dels arquitectes Felip Pich-Aguilera i Teresa Batlle Pagès, de Pich Architects, amb la col·laboració d’Àngel Sendarrubias (estructures) i Eduardo Romero (instal·lacions). Es va construir en un solar situat a l’interior d’uns jardins públics, de manera que forma part del parc. Es va conformar en forma d’U, amb façana principal i accés al carrer Perú.