El Govern de la Generalitat, a proposta de la consellera de Cultura, ha aprovat  diverses mesures de protecció patrimonial destinades a preservar tant monuments com activitats de caràcter immaterial. En concret, l’executiu ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el Parc del Cementiri d’Igualada, a la comarca de l’Anoia; delimitar un entorn de protecció de l’església de Santa Cecília, a Molló, a la comarca del Ripollès, i declarar la Festa de Sant Roc d’Arenys de Mar Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

Parc del nou Cementiri d’Igualada 

En el cas del Parc del nou Cementiri d’Igualada, ara declarat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric, l’equipament va ser dissenyat pels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, construcció per la qual van guanyar el Premi FAD d’Arquitectura l’any 1992.

Es tracta d’una de les millors representacions de l’arquitectura funerària contemporània de Catalunya. El cementiri, que està integrat en un espai enjardinat que ocupa una superfície de 34 hectàrees, es va construir entre els anys 1985 i 1994; posteriorment s’amplià amb el crematori, projectat per Carme Pinós, dins d’un espai arbrat. En definitiva, els espais que ocupen el parc i que integren la part que es considera monument són: els nínxols, els panteons, la capella, l’edifici de serveis i, finalment, el crematori.

El projecte es fonamenta en un llenguatge arquitectònic propi molt allunyat de la concepció dels cementiris tradicionals. Es va idear no només com a  lloc de descans i de memòria per als difunts sinó també com un espai per passejar, de reflexió i diàleg amb la natura.

L’interès principal d’aquest espai rau en la seva concepció, que parteix d’una visió integral de totes les instal·lacions pròpies d’un cementiri dins d’un espai natural. Per aquest motiu, la majoria d’instal·lacions es van plantejar semisoterrades i amb cobertes enjardinades. L’objectiu d’aquesta actuació era aconseguir que l’impacte sobre l’entorn fos mínim i que, alhora, dotés unes construccions amb usos funeraris d’un ambient agradable i poc invasiu amb l’entorn.

Un aspecte molt destacable és la situació estratègica dels elements arquitectònics: la capella, la zona dels nínxols, el crematori, etc. Tots ells flueixen en un recorregut processal, transcendent i amb una càrrega simbòlica sobre el cicle de la vida.

Els elements que l’integren, el recorregut dels nínxols fins arribar a la zona dels enterraments, els mausoleus incrustats en el talús, la capella triangular de formigó armat inacabada, l’edifici de suport connectat a la capella i el crematori són en sí mateixos escenaris que configuren un paisatge singular.

Els materials amb què està construït el cementiri són un dels altres aspectes a destacar. Els nínxols encastats en la topografia són de formigó així com la gran capella inacabada. Els paviments estan curosament triats en els diferents trams del parc-cementiri i lliguen completament amb els tonalitats del paisatge. Són materials terrossos, de pedra, de ferro i de fusta integrats en un projecte de jardineria que evoquen el paisatge difícil i dur del lloc.

Aquests materials utilitzats en l’arquitectura moderna són de gran fragilitat, sobretot en aquest cas en què els elements estan a la intempèrie i supeditats a les inclemències del temps. Això fa que sigui necessari un control adequat del seu estat de conservació i una protecció que garanteixi la integritat dels seu valors arquitectònics.

El Parc del Cementiri d’Igualada és un espai absolutament singular que ha esdevingut un referent en l’arquitectura funerària moderna; així ha estat reconegut per experts nacionals i internacionals que han visitat l’espai de manera regular des que es va construir.

A més de la declaració del Parc com a Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el Govern també n’ha aprovat la delimitació d’un entorn de protecció delimitat pel voltant del Parc del Cementiri d’Igualada,  situat al carrer dels Països Baixos 23 d’aquesta localitat, per tal de garantir la conservació del bé i del seu entorn proper i assegurar el seu control i coherència amb la inclusió de les finques del costat del monument, ja sigui físicament o visual. Es tracta d'evitar que l'alteració d'aquest entorn pugui afectar els valors, la contemplació o l'estudi del monument.

Per això, entre altres aspectes, es vetllarà per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s'hi puguin establir en el futur. L’entorn ressegueix el traçat de la Riera d’Òdena que envolta el turó i emmarca les visuals cap el monument. Aquesta delimitació inclou un paisatge intrínsecament lligat i integrat amb el monument en la parcel·la núm. 23 situada al voltant del parc-cementiri al nord, est i sud d’aquest. Per això s’ha considerat necessari que formés part de l’entorn de protecció ja que qualsevol actuació podria malmetre i desvirtuar la concepció paisatgística per a la qual es va projectar el monument.

 

Delimitació d’un ‘entorn de protecció de  l’església de Santa Cecília

Pel que fa a la protecció de l‘entorn de  l’església de Santa Cecília, a Molló, a la comarca del Ripollès, el Govern ha considerat que aquest suposa el millor instrument per garantir la pervivència dels múltiples valors culturals, en les millors condicions possibles, d’aquest monument.

Es tracta d’evitar que l’alteració d’aquest entorn, entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi del monument històric. Per això, entre altres aspectes, s’ha acordat vetllar per la visualització correcta del bé i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur.

Es pretén assolir l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció al voltant del bé que en garanteixi suficientment la preservació, i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.

L’església de Santa Cecília de Molló, per les dimensions de la nau, l’altura i esveltesa del campanar i la posició privilegiada a la vall del riu Ritort, representa una fita en el paisatge, que es pot reconèixer des de la majoria de punts del seu entorn. Ajuden a aquesta gran visibilitat l’accidentada topografia i la predominança d’espai verd lliure a l’entorn immediat de l’església.

La delimitació de l’entorn de protecció també afecta al subsòl del monument, per la qual cosa s’ha determinat que caldrà controlar les intervencions que s'hi produeixin tant des de la vessant arqueològica, amb relació a possibles troballes relacionades amb el bé, com des de la vessant documental, per la informació històrica que puguin aportar.

D'altra banda, l'afectació sobre les construccions i la seguretat física que poden comportar les actuacions al subsòl justifiquen, per si mateixes, la necessitat del control administratiu previ i la seva supervisió per part dels òrgans de control de les intervencions.

La Festa de Sant Roc d’Arenys de Mar, Festa Patrimonial d’Interès Nacional

En el cas de la Festa de Sant Roc d’Arenys de Mar, a la comarca del Maresme, que ha estat declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional, la mesura vol preservar una manifestació de cultura popular molt arrelada en el seu territori.

La Festa de Sant Roc d’Arenys de Mar, tot i no ser una manifestació especialment multitudinària, és una de les que actualment té més popularitat i seguiment.

La tradició popular atribueix a Sant Roc la fi de l’epidèmia de pesta de l’any 1607. El poble va invocar la seva protecció, i el dia de la seva festivitat va ser el primer que no es va produir cap més mort. En agraïment, la població va fer el vot de vila, una prometença a celebrar cada any perpètuament la festivitat de Sant Roc com a prova de la devoció professada vers el sant. Tot i això, diverses investigacions recents confirmen que la festa ja es podria haver celebrat amb tota solemnitat abans de l’erecció de la parròquia de Sant Maria d’Arenys, l’any 1575.

Actualment, la Festa de Sant Roc és la festa major petita d’Arenys de Mar. El dia central és el 16 d’agost, festivitat de Sant Roc. De bon matí, els macips, noies i nois fadrins de la vila, es troben per vestir-se i preparar el material. A les 8 del matí, just abans de sortir pels carrers i cases de la vila, fan l’ofrena i el cant dels goigs a l’església parroquial. El rector fa una benedicció i els macips prenen el compromís de renovar el Vot de Vila. A continuació, fotografia de família i de colles, repic de campanes i llançament de petards per despertar el poble i anunciar l’arribada de la festa. Al llarg de les jornades del 14 i 15 d’agost s’organitzen diferents activitats lúdiques i culturals en el programa de la festa.

Els elements festius d’interès de la festa són l’Ofrena, els Goigs i la Capta. L’Ofrena a Sant Roc és un acte litúrgic presidit pel rector, el qual s’inicia amb l’entrada dels macipets amb les alfàbregues que ofereixen al sant. Tot darrere, un parell de macips entren acompanyats pels flabiolaires i la bandera de la confraria que queda col·locada a l’altar. L’acte compta amb cant de salms, lectures i pregàries que evoquen el paper dels macips com a enviats a fomentar la pau i l a fraternitat entre els arenyencs. El moment culminant és quan un macip, en nom del col·lectiu, fa el manifest per renovar el compromís del jovent a l’hora de mantenir la promesa popular i la festa. L’acte finalitza amb els Goigs de Sant Roc, que són cantats a l’església de Santa Maria pels macips i la resta d’assistents. Prèviament a la festa, s’organitza un taller per aprendre’ls i perfeccionar el cant. La Capta és un altre element rellevant, antigament els mossos del poble tenien la responsabilitat de fer la col·lecta, que es feia abans de dinar. Actualment, acabada l’Ofrena se n’encarreguen els macips, els quals porten almorratxes guarnides amb alfàbrega i plenes d’aigua perfumada. Al segle XIX se’ls afegiren les captadores, que recullen els diners amb safates adornades. Des del 2005, les noies també poden ser macipes. La funció de recollir els diners l’han assumida els macipets, nens i nenes, entre 8 i 12 anys.

Antigament, la confraria de Sant Roc era la responsable de l’organització, però des de l’any 2006 se n’encarrega el Patronat de Sant Roc, que va substituir la Junta Rectora que organitzava la festa des del 1972.