Es tracta de l’únic vertebrat endèmic de Catalunya i és l’amfibi més amenaçat d’Europa, catalogat en perill crític d’extinció a la llista vermella de la UICN

La reintroducció es fa en el marc del projecte de conservació LIFE Tritó Montseny, on participen el PN del Montseny (Diputació de Barcelona i Girona), la Generalitat de Catalunya, l’empresa pública Forestal Catalana i el Zoo de Barcelona

Ens els últims 10 anys, s’han reintroduït gairebé 1.500 d’exemplars de tritó a diferents torrents del Montseny

L’any 2018, es va posar en marxa una instal·lació al Zoo sobre l’espècie que reforça els projectes de cria en captivitat duts a terme en els centres de la Generalitat de Catalunya i pretén sensibilitzar i educar els visitants sobre la seva situació

328 exemplars de Tritó del Montseny, un amfibi endèmic en perill crític d’extinció, s’han amollat al seu hàbitat natural procedents de centres de cria. La feina constant de tots els centres de cria ha fet possible que aquesta primavera s’hagin reintroduït a l’hàbitat natural concretament 60 exemplars juvenils i 268 larves d’aquesta espècie en diferents torrents. D’aquests, 21 larves han nascut al Zoo, i la resta de larves i tots els juvenils procedeixen dels centres de cria de la Generalitat de Catalunya: el Centre de Fauna de Torreferrussa i el del Pont de Suert.

Aquesta reintroducció es fa en el marc del projecte LIFE Tritó Montseny, coordinat per la Diputació de Barcelona, que compta amb la participació de Forestal Catalana, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el GRENP i el Zoo de Barcelona mateix. La reintroducció, que es va fer a finals de maig i començaments de juny, se suma a la feta l’any passat, en la qual es van amollar 235 individus més, i el seu èxit es reflecteix en el fet que des de l’any 2010 s’han amollat al seu hàbitat natural gairebé 1.500 d’exemplars de tritons en sis torrents diferents.

L’objectiu del programa de conservació és, d’una banda, mantenir un reservori genètic als centres per garantir el futur de l’espècie davant la crítica situació a la natura de les poblacions originals, i, de l’altra, augmentar la seva àrea de distribució amb l’amollada d’exemplars en nous torrents. Gràcies a aquest programa de reintroducció, la cria en llibertat de l’espècie s’ha multiplicat en els últims anys.

És imprescindible també fer un seguiment continu de la població introduïda una vegada ja fan vida a la natura. Aquestes reintroduccions suposen una feina de coordinació entre diferents institucions i científics per assegurar que el torrent on s’amollen els animals compleix els requisits que necessita l’espècie, i també per seleccionar acuradament els individus perquè tinguin la variabilitat genètica necessària per fundar una població sana.

Un amfibi endèmic en situació de vulnerabilitat extrema

Les primeres poblacions d’aquesta espècie, l’únic vertebrat endèmic de Catalunya, van ser descobertes l’any 1980, però es van atribuir a l’espècie del tritó pirinenc. Més tard, l’any 2005, estudis morfològics van concloure que es tracta d’una espècie per si mateixa, el tritó del Montseny, amb dues sub-espècies, l’oriental i l’occidental. L’espècie solament viu en uns trams de 7 torrents que posats linealment no fan ni 3,5 km. Per tant, el perill d’extinció és altíssim.

Els centres que crien tritons, claus per a la seva supervivència

Dins els treballs coordinats entre diferents institucions de salvaguarda de l’espècie, l’any 2007 es va iniciar el programa de cria en captivitat de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrussa adscrit a la Generalitat situat a Santa Perpètua de Mogoda. L’any 2013, i atesa la situació d’alta vulnerabilitat davant problemes que pogués patir l’espècie en captivitat, el Zoo de Barcelona es va incorporar al programa coordinat de cria de l’espècie. Poc després, s’hi va sumar un tercer centre de cria també de la Generalitat situat al Pont de Suert, i també el Zoo de Chester a Anglaterra.