Gràfic. Evolució de la taxa AROPE- 2013-2020

La taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) a Catalunya augmenta en 2,7 punts i passa del 23,6% del 2019 al 26,3% el 2020, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta taxa, que mesura la pobresa relativa, té en compte el nombre de persones que es troben en risc de pobresa (ingressos baixos en relació amb el conjunt de la població), amb privació material severa o amb baixa intensitat de treball. Tots els components de la taxa AROPE l’any 2020 experimenten un empitjorament comparats amb els de l’any anterior. Així, la taxa de pobresa passa del 19,5% al 21,7%, la baixa intensitat de treball del 8,3% al 9,8% i la privació material severa del 5,7% al 6,2%.

Els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 35.030 euros i de 14.170 euros per persona l’any 2019, xifres que suposen un augment del 5,1% i 4,8%, respectivament, en relació amb l’any anterior.

L’Enquesta de condicions de vida (ECV) del 2020 recull  les condicions de vida en el moment de l’entrevista, tot i que la informació sobre els ingressos, les prestacions socials i la intensitat en el treball de les llars catalanes fan referència a l’any 2019, malgrat que el treball de camp s’ha dut a terme durant el quart trimestre del 2020. Per aquest motiu, l’efecte de la crisi sanitària originada per la covid-19 és només parcial, ja que les dades econòmiques reflecteixen la situació de l’any 2019.

Pel que fa als indicadors del nivell de privació de les llars, que recullen aspectes subjectius de les condicions de vida, les privacions més freqüents l’any 2020 són les següents: no poder atendre despeses imprevistes de 750 euros (passa en un 33,4% de les persones, mentre que al 2019 era en un 26,1%) i no poder-se permetre almenys una setmana de vacances a l’any (passa en un 30,6% de les persones, mentre que al 2019 era en un 27,6%).

D’altra banda, ha augmentat el nombre de persones que viuen en llars i que afirmen arribar amb facilitat o amb certa facilita a final de mes. Aquesta és la situació del 54,9% de la població el 2020, mentre que era del 49,1% l’any 2019.

Distribució de la renda i índexs de desigualtats

Els ingressos mitjans nets anuals de les llars catalanes l’any 2019 van ser de 35.030 euros (ingressos de l’any anterior a l’Enquesta), un 5,1% més que l’any anterior.

Les transferències socials (incloent-hi les pensions) han incrementat la renda original de les famílies un 33,5%, mentre que l’any 2019 ho van fer un 32,3%. El 61,4% de les llars catalanes han rebut almenys un tipus de prestació social (prestacions per vellesa, desocupació, supervivència, malaltia o invalidesa, o ajuts per a la família, l’habitatge o els estudis, entre altres). Del total de llars que han rebut prestacions, un 56,9% han estat per vellesa o supervivència, un 28,6% per atur i el 35,3% restant han estat beneficiàries d’alguna altra prestació o subsidi.

Els indicadors de desigualtat han augmentat l’any 2020. L’índex S80/S20 mostra com el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 6 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides, mentre que l’any anterior era del 5,4. Així mateix, l’índex de Gini també augmenta i passa del 31,2 el 2019 al 31,7 el 2020. (Un índex de Gini igual a 0 indicaria màxima igualtat i a 100 màxima desigualtat.)

Llindar de risc de pobresa

El llindar de risc de pobresa ha augmentat un 6,5% i se situa en 11.366 euros en les llars formades per una sola persona. Aquest llindar (que es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les llars catalanes) acostuma a augmentar o disminuir seguint la tendència dels ingressos mitjans.

El llindar de risc de pobresa es calcula en funció de la distribució de la renda entre totes les llars del territori considerat. En el cas de Catalunya, com a referència es pot utilitzar el llindar propi de Catalunya (que només té en compte la distribució de la renda de totes les persones que viuen a Catalunya) o el del conjunt d’Espanya. L’Idescat aplica el llindar de Catalunya (11.366 euros per persona que viu sola), del qual s’obté una taxa de pobresa del 21,7%, mentre que l’INE aplica el llindar del conjunt d’Espanya (9.626 euros per persona que viu sola), del qual s’obté una taxa de pobresa del 16,7%

Taxa de risc de pobresa

La taxa de risc de pobresa del 2020 empitjora 2,2 punts respecte de l’any 2019 i mostra que un 21,7% de persones se situen per sota del llindar de risc de pobresa (per tant, tenen ingressos baixos en relació amb el conjunt de la població).

La taxa de risc de pobresa abans de tot tipus de transferència social és del 42,2%. Aquesta taxa passa a ser del 25,4% quan es comptabilitzen les pensions de vellesa i supervivència, i del 21,7% quan es comptabilitzen totes les transferències socials. L’any 2019 aquests percentatges eren del 43,6%, del 26,4% i del 19,5%, respectivament.

Principals variables de la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE)

Per edats, la població menor de 16 anys segueix sent la que té la taxa AROPE més elevada (35,7%), amb un augment de 2,7 punts en relació amb l’any anterior. La taxa de la població de 16 a 64 anys (25,9%) ha augmentat 1,7 punts, mentre que la de la població de 65 anys i més (19,7%) és la que ha incrementat més en relació amb la de l’any anterior (6,7 punts).

La nacionalitat és una de les variables estretament relacionades amb el risc de pobresa. Així, les persones majors de 16 anys de nacionalitat estrangera presenten una taxa AROPE del 61,6% (amb una pujada de 8,3 punts respecte a l’any anterior), mentre que les de nacionalitat espanyola tenen una taxa d’un 19,5% (amb una pujada d’1,9 punts respecte a la de l’any anterior).

Segons la composició de la llar, la taxa de risc de pobresa o exclusió social augmenta 1,2 punt percentual a les llars sense fills dependents i se situa en el 20,2%, mentre que a les llars amb fills dependents augmenta 3,9 punts percentuals i se situa en el 32,3%.

En relació amb l’activitat econòmica, són els aturats els que tenen una taxa AROPE més elevada, del 53,8%, mentre que la taxa dels ocupats és del 13,4%, semblant a la dels jubilats (14,7%).

El lloguer imputat[1] com a part de la renda

L’any 2020, la inclusió del lloguer imputat representa un increment d’un 13,7% en els ingressos mitjans de les llars catalanes. També milloren els indicadors de desigualtat, si es té en compte la renda en espècies que reben les llars que disposen d’un habitatge sense haver-ne de pagar un lloguer (lloguer imputat). L’índex S80/S20 passa del 6,0 al 5,3 amb lloguer imputat i l’índex de Gini, del 31,7 al 29,8.

Si es comptabilitzen els lloguers imputats com un ingrés més, la taxa AROPE es redueix i passa del 26,3% al 25,8%. En el cas dels col·lectius amb una propensió més alta a disposar d’habitatge en propietat, com és el cas de les persones més grans de 65 anys, la disminució de la taxa és més evident, i passa del 19,7% al 12,9%.

Sobre la necessitat de rebre ajuda per a béns bàsics

El 13,9% de les llars catalanes declaren haver demanat ajuda a familiars, amics o entitats privades o religioses per a béns bàsics durant l’any 2020. Concretament, un 9,3% manifesten haver demanat ajuda a familiars i amics, un 1,9% a entitats privades o religioses i un 2,7% tant a familiars i amics com a entitats.

Sobre la pèrdua d’una font d’energia necessària per a la vida diària a causa de dificultats econòmiques

Un 1,3% de les llars catalanes declaren que durant l’any 2020 han estat privades d’una font d’energia necessària per a les activitats de la vida diària, per causes econòmiques (una disminució de 0,9 punts respecte de l’any 2019).

 

[1] Component no monetari dels ingressos de la llar que estima el valor de l’ús que la llar fa de l’habitatge quan és de propietat.

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 255

Taules

Taules
XLSX | 52