La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha afirmat avui que Catalunya “ha de tenir un millor cicle d’acolliment lingüístic”, que “l’eina principal per fer sentir a totes les persones ben acollides a casa nostra, és la llengua” i que “tothom ha de poder tenir accés al català i poder aprendre la llengua pròpia del país”. Per a Garriga, cal que les persones que comencen a utilitzar el català “se sentin acollides i acompanyades”. “Amb una visió global, hem de treballar per aconseguir els objectius d’incrementar el coneixement, facilitar l'accés i potenciar l’ús la llengua catalana”, ha subratllat.  

La consellera Garriga ha respost, al Parlament de Catalunya, a dues interpel·lacions al Govern en matèria lingüística. La primera, sobre les polítiques en aquest àmbit, a càrrec del grup parlamentari de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i la segona, sobre la necessitat d'elaborar un Pacte nacional per la Llengua, a càrrec del grup parlamentari de Ciutadans.

Garriga ha assenyalat que en el context “ric i divers” del país, en què es parlen més de 300 llengües i en què el castellà “gaudeix d’una salut de ferro”, les úniques “que necessiten d’un estat fort a darrere per seguir existint, són la llengua catalana, l’occità aranès i la llengua dels signes catalana”. “El seu futur depèn de com se les cuidi, i de les polítiques que se’n faci arreu dels Països Catalans” i per això cal que “treballem junts per tenir una societat plurilingüe on totes les llengües han d’estar en igualtat de condicions, començant per la catalana”, ha afegit.   

En aquest sentit, la consellera de Cultura ha explicat que des de la Secretaria de Política Lingüística, es treballa en l’elaboració d’un Pacte Nacional per la llengua, que actualment es troba en una primera fase de disseny. Per a Garriga el Pacte és una de les prioritats de la legislatura perquè a Catalunya “no s’ha arribat mai a la normalització lingüística, i és important que tornem a trobar-nos tots per aconseguir-la”. En aquest sentit, ha ressaltat que “al llarg dels últims anys hem fet molta feina, però el context en què vivim ha canviat tant que hem de fer una revisió de fons de les polítiques lingüístiques del nostre territori per poder avançar”. “L’objectiu del Pacte Nacional per la Llengua és el d’asseure’ns tots al voltant d’una taula per parlar d’aquelles llengües que a dia d’avui mostren dubtes de viabilitat a casa nostra, com són el català, l’occità i la llengua de signes catalana, idiomes amb dificultats objectives que s’han incrementat amb la globalització”, ha apuntat.  

Garriga també ha explicat que es treballa conjuntament amb l’Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) per analitzar de manera prospectiva l’evolució sociolingüística de Catalunya per als propers 15-20 anys per tal d’establir un Pla pluriennal de política lingüística. Finalment, que s’està revisant el funcionament dels mecanismes de promoció i protecció de la llengua en tots els àmbits.  

La consellera Garriga ha ressaltat la necessitat de fomentar l’oferta i el consum en català en tots els àmbits de la cultura, amb incidència especial en l’àmbit audiovisual. “Volem fer créixer l’oferta i el consum de cinema, i les sèries doblades i subtitulades al català, cooperant amb el sector i donant-hi suport per mitjà de línies de subvenció. Treballarem per disposar d’un programa d’acció amb distribuïdores i amb plataformes en línia per a la incorporació de continguts en català a Disney+, Netflix, RakutenTV, FilminCAT que es veurà reforçat amb una nova línia per al foment del doblatge de sèries per a plataformes”. Garriga també ha alertat de “l'amenaça que suposa l’Avantprojecte de la Llei general de comunicació audiovisual d’àmbit estatal, en la qual ja hi estem treballant”.   

Per a la consellera, a més, cal revisar a fons l’execució el model d’immersió i de conjunció lingüística en el sistema educatiu i reforçar l’oferta de formació així com fomentar l’adopció de la llengua entre la població adulta, tot enfortint l’acció del Consorci per la Normalització Lingüística. També ha apuntat la necessitat de reforçar el català a les universitats; a l’empresa; en l’àmbit judicial, en què l’ús del català “podria qualificar-se de marginal o residual”; en l’àmbit internacional, i entre les administracions.