• Segons la consellera de la Presidència, la Ley general de comunicación audiovisual de l’estat espanyol “pot marcar un abans i un després pel català”

• Vilagrà ha reivindicat que, juntament amb el Departament de Cultura, “plantarem cara on calgui per defensa la producció audiovisual catalana i la llengua catalana”

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha insistit, en el Ple del Parlament, que “ens ho juguem tot en el català en els propers 10 anys”, remarcant que l’avantprojecte de la Ley general de comunicación audiovisual “pot marcar un abans i un després pel català”. Vilagrà ha manifestat que si l’adaptació de la Directiva Europea a la Ley Audiovisual espanyola no contempla l’ús del català, “la llengua quedarà en una situació de debilitat en la producció audiovisual que pot ser letal per la llengua”.

 
La consellera Vilagrà ha reivindicat que “l’Estat espanyol fa tard els seus deures d’adequar la normativa europea” pel que fa a la regulació del sector de l’audiovisual i ha subratllat que “quan s’hi posa, ho fa malament o, si més no, contra els interessos de Catalunya”. “La transposició tardana és un problema, però el com s’ha fet aquesta és el més greu”, ha dit la consellera deixant clar que el Govern “defensarà les competències, una bona llei i sobretot la llengua i la cultura catalanes”.

Durant la interpel·lació, la consellera Vilagrà ha manifestat que, juntament amb el Departament de Cultura, “plantarem cara on calgui per defensar la producció audiovisual catalana i la llengua catalana, i també els drets dels catalanoparlants de trobar els continguts en català a les plataformes i a les xarxes”. Vilagrà ha reivindicat que el Govern ha presentat al·legacions davant l’Administració de l’Estat i que defensarà la presència de la nostra llengua “tantes vegades com calgui” i que el Govern aprofitarà “tots els espais de negociació amb l’estat que tinguem, també en la Comissió Bilateral: Generalitat – estat espanyol, perquè no podem deixar passar aquest tren”.

En el ple del Parlament, la consellera ha exigit que el Govern espanyol “no treballi a la contra de la defensa de la llengua i la cultura catalanes, també davant els reptes de producció i distribució audiovisual actuals”. I concretament en l’adaptació de la Ley General de Comunicación Audiovisual “per tal que aquesta permeti regular i protegir el català”. Vilagrà ha remarcat que l’ús del català i d’altres llengües cooficials diferents de l’espanyol no es contemplen “i per això les nostres al·legacions han anat en aquesta línia”.

En aquest sentit, la consellera ha subratllat que la presència del català a les plataformes de televisió “és pràcticament nul·la”, segons les dades recollides pels informes del CAC i els diversos recomptes que se’n van fent “i això no ens ho podem permetre”. Per tant, ha reivindicat que “hi hagi també la protecció de les llengües cooficials diferents al castellà” i al·lega que “hi hagi una reserva del 30% per les llengües com la catalana dins el un 50% de reserva d’obra europea en els catàlegs dels prestadors de serveis”. 

La consellera de la Presidència ha reblat que “urgeix que es reculli i s’incorpori les noves mesures previstes en la Directiva (UE) 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell. “Perquè no pot ser, de cap manera, que la immensa majoria de catalans i catalanes vulguin veure continguts doblats en català a les plataformes de vídeo a demanda i no en trobin, segons diverses enquestes”, ha manifestat. I ha afegit, que “els propers anys ens ho juguem tot amb el català a l’audiovisual. Per nosaltres és una línia vermella que no es pot traspassar i no deixarem passar ni una oportunitat de lluitar per la defensa de la llengua”.

Al Parlament, la consellera també ha apel·lat a totes les formacions que es posin al costat del Govern “si tenen interès a mantenir viu el català” i que “activin tots i cadascun dels ressorts dels quals disposin per fer que aquesta llei incorpori una sensibilitat cap a la llengua catalana i les llengües cooficials, ja que ara només es planteja una protecció del castellà”. Ha conclòs, que el que cal “és un acord de país més enllà de la Generalitat”.