Després de passar gairebé un any en captivitat, 24 tortugues nascudes a la platja de la Mar Bella de Barcelona l’agost de l’any passat s’han alliberat al mar, a la mateixa platja on van néixer. El projecte de head starting, pel qual els animals es mantenen en captivitat els primers 1 o 2 anys, està recollit en diferents programes de gestió i conservació de la tortuga marina i busca millorar les taxes de supervivència de l’espècie, que el primer any són del voltant de l’1%.

A l’alliberament, tancat al públic per les circumstàncies sanitàries, hi han assistit representants de les entitats responsables del programa: la Generalitat de Catalunya, el CRAM, el CT BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), el Zoo de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats que van gestionar el més de mig miler de voluntaris quan van participar en la custòdia del niu, coordinats pel Centre de la Platja: Anèl·lides, Ocean52, Oceanogami, No Mas Colillas i WWF.

La nidificació de les tortugues al Mediterrani Occidental és un fenomen recent  que està creixent de forma exponencial i que respon a una adaptació dels animals a l’escalfament cada cop més ràpid de les zones posta tradicionals. La pèrdua de platges originals aptes per a la nidificació pot tenir un efecte important en la supervivència de l’espècie a mig termini i per això tant la comunitat científica com els gestors de l’espècie consideren que qualsevol niu que es faci en aquestes noves zones de posta ha de ser tractat amb la màxima cura i s’ha de vetllar per la seva viabilitat. 

Un niu a Barcelona, un fet insòlit

El juliol de 2020 un grup de joves que es trobaven a la platja al vespre van sentir uns sorolls estranys en una zona d’obres i en acostar-s’hi van veure una tortuga de grans dimensions movent i espolsant sorra de manera molt vistosa. Van avisar els experts i l’endemà es va poder identificar el niu, a pocs metres de l’aigua i en una zona amb risc de desmuntar-se i quedar al descobert en cas de pluges fortes. Després de valorar les condicions del niu amb l’assessorament de l’equip de la Dra. Elena Abella del CT BETA de la UVic-UCC, una part dels ous, així com algunes de les cries nascudes a la platja, van anar a les instal·lacions que la Fundació CRAM té al Prat de Llobregat, amb l’objectiu d’assegurar el desenvolupament dels ous i millorar la supervivència de les cries. També es van traslladar alguns ous al Zoo de Barcelona i algunes tortugues a l’Oceanogràfic de València, per tal de diversificar i ampliar el nombre de centres amb experiència en cria de tortugues.

Dels 77 ous que va pondre la tortuga en van néixer 72 tortuguetes, de les quals 42 van anar al mar el primer dia i 24 més s’hi ha afegit avui. En total, doncs, més del 90% de les tortuguetes nascudes han pogut anar al mar, la qual cosa es considera un gran èxit. 6 d’aquests animals van morir per diferents raons vinculades segurament a problemes de desenvolupament, tot i que les elevades mortalitats són un fenomen normal en aquesta espècie.

En el cas de Barcelona, és el primer cop que es documenta un niu de tortuga a la ciutat, un fet insòlit no tant pel tipus de platja com per la gran metròpoli que s’alça darrera la platja i el trànsit d’embarcacions que hi ha. L’absència de platges naturals a les nostres costes fa que aquests animals es trobin un entorn nocturn molt humanitzat, amb unes condicions de soroll, il·luminació i de presència de persones i animals a les que no estan acostumades. Per això, en una part important dels casos no s’atreveixen a pujar fins la part alta de la platja i acaben fent el niu a la vora de l’aigua, on s’inunda i no és viable. Només en els casos en que la tortuga no és vista per ningú, aquesta arriba a una zona seca i fa els nius que no es detecten fins que en surten les cries uns dos mesos després.

La sensibilització ciutadana, clau per a un futur més amable

El niu de Barcelona, que arribava en un moment especialment sensible per la ciutadania després d’uns mesos de confinament, va generar una gran expectació i centenars de persones es van apuntar per fer de voluntàries a través de diferents les entitats coordinades pel Centre de la Platja de l’Ajuntament de Barcelona.

La sensibilització de totes aquestes persones, i la implicació de l’Ajuntament facilitant-los un marc de treball i impulsant campanyes de difusió d’aquests esdeveniments, són clau per a crear en un futur un ambient més amable perquè les tortugues, ja siguin aquestes mateixes mares com les seves filles nascudes aquí, puguin tornar a pondre a Catalunya.

El projecte científic

Aquest increment de nius i les previsions que cada cop serà més habitual han despertat l’interès del món científic per conèixer què està passant, d’on vénen aquestes mares, qui són els pares, com es comporten i també com són les platges on fan els nius i les seves condicions d’incubació. Per això fa uns anys que cada estiu s’autoritza un projecte científic pluridisciplinar en què hi participen les Universitats de Vic, de Barcelona, de València, Politècnica de València, l’Estació Biològica de Doñana i l’Oceanogràfic de València, amb el suport de la Fundació CRAM i, des de fa un parell d’anys, el Zoo de Barcelona i el CRARC.  

Els resultats d’aquest projecte i d’altres que s’estan fent a nivell estatal i internacional (NIDOS-Caretta, liderat per la UB i finançat per la Fundación Biodiversidad i COMING, liderat per la UVic-UCC i finançat per MedPan), han de servir a les administracions per poder traçar estratègies de conservació de l’espècie en totes les fases del seu cicle i, si cal, establir canvis en la gestió de les platges, ja sigui a nivell de neteges, il·luminació, transports de sorra, com de tancaments temporals i localitzats de petits trams, així com reduir altres impactes en la fase adulta i juvenil com la pesca accidental o el volum de plàstics al mar.

El 2021, nou rècord de nius

Tot i que tot just estem a mitja temporada de cria de tortugues, aquest any 2021 ja s’han detectat 5 nius a les platges de Catalunya, un nou rècord que un cop més confirma que aquest fenomen fins ara excepcional s’està establint clarament a les nostres costes. Enguany s’han detectat nius a Calafell, Tarragona, Sant Jaume d’Enveja (2) i Arenys de Mar. 3 d’aquests nius es van fer en tres nits consecutives, per la qual cosa se sap que són 3 animals diferents com a  mínim i, per distribució, podria ser que al menys 2 dels animals haguessin fet una segona posta. La filopatria, el fenomen pel qual una tortuga fa una segona posta, al mateix lloc o proper, el mateix any o anys alterns, és pròpia de zones ben establertes i ja es va detectar l’any passat amb la tortuga Mascletà, que va fer 2 nius a Vila-seca després d’intentar-ho a Castelldefels el 2016.

Les anàlisis genètiques que es puguin fer en un futur ens donaran més informació sobre quantes mares reproductores tenim a Catalunya i un nombre aproximat de pares.

Recordem que en cas de veure tortugues a la platja cal no molestar-les i trucar immediatament al 112.