Les 7 convocatòria anuals d'ajuts de la Llei de barris han deixat un total de 136,51 milions d'euros d'nversió pública a 14 barris de 12 municipis de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona al llarg de 17 anys d'execució, entre 2004 i 2021. 
A les Terres de l'Ebre, els 4 projectes de barris de 4 municipis han suposat una inversió pública total de 28,08 milions, dels quals la Generalitat ha aportat 56,58 milions (52,18%) i els ajuntaments, 51'85 milions (47,81%). Els projectes s'han executat en una mitjana del 72%, amb un mínim del 38% i un màxim del 100% del previst.

De les 118 actuacions impulsades, el 82% de la inversió (23 milions) s'ha centrat en millorar l'espai públic i en la dotació d'equipaments. En nombre d'actuacions, lidera també la millora d'espais públics (30), seguit de prop pels programes socioeconòmics (23 actuacions). Gran part de la inversió en millores de l'espai públic correspon a l'Ajuntament de Tortosa, que ha reurbanitzat la major part dels carrers i les places del nucli antic i ha aprofitat per millorar la mobilitat i reudir barreres arquitectòniques. Flix també va aboradar la millora dels carrers del sector Comellarets i de la Colònica de la Fàbrica. 

Quant a dotació d'equipaments, Ulldecona ha rehabilitat l'abandonat edific modernista que el Sindicat Agrícola d'Ulldecona va encarregar a Cèsar Martinell, per a transformar-lo en centre cultural per a la interpretació històrica i oficina de turisme. Flix a bastit un nou equipament, el Quarter Nou, rehabilitant la casa dels mestres i ha redissenyat l'espai de les pistes poliesportives Casino, per usar-lo com a espai esportiu per a joves.

Les diferents actuacions per a la millora social i econòmica que ha desenvolupat l'Ajuntament de Tortosa ha estat possible, en gran part, gràcies al condicionament d'un local com a oficina i punt de referència per impulsar les activitats del projecte. Destaca la rehabilitació del casal del barri de Santa Clara, que ha proporcionat al barri espais per a desenvolupar les diferents activitats previstes.

Prop d'un milió de veïns beneficiats a tot Catalunya

Les 7 convocatòries anuals d'ajuts de la Llei de barris han deixat un total de 1.123 milions d'euros d'inversió pública a 143 barris de 117 municipis de tot Catalunya. "D'aquesta xifra, 582,7 milions ha estat aportada per la Generalitat i 541 milions pels ajuntaments escollits, el que ha permès tirar endavant un total de 3.900 acutacions que han beneficiat directament prop d'un milió de persones residents en els barris corresponents", ha explicat el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavin. El secretari ha destacat en la seva intervenció "el salt endavant que ha suposat aquesta llei per dignicar aquests barris i que ha permès fer intervencions molt més integrals". La inversió per càpita en aquestes àrees ha estat de 1.135 euros. 

Les 7 convocatòria de la Llei de barris es van resoldre anualment entre 2004 i 2010. Els ajuntaments, fruit de diverses pròrrogues que es van anar aprovant, disposaven de 10 anys per executar les inversions previstes en els seus Projectes de barris i justificar-les. Com a conseqüència de la pandèmia de la COVID19, es va concedir una darrera pròrroga als municipis de la darrera convocatòria, la del 2010. Finalment, el 22 de març de 2021 es va tancar el termini d'execució per als darrers projectes de la Llei de barris, i els municipis han disposat fins el mes de juny per justificar les seves actuacions.

El futur de la intervenció als barris

Actualment, correspon al Departament de Drets Socials impulsar les polítiques de rehabilitació integral de barris, viles i àrees urbanes. Així, el Departament està desenvolupant diversos models de bases que, aprofitant la dilatada experiència en remodelació de barris de la Generalitat, tant el desenvolupat en el seu moment per Adigsa com la posterior experiència de la Llei de Barris, permetin programes d'intervenció integral per a la renovació urbana aplicant els Fons Europeus Next Generalitat.

Carles Salva, secretari d'Habitatge i Inclusió Social, ha explicat que "tal com va anunciar la consellera en seu parlamentària, l'objectiu és presentar un projecte per a la regeneració integral en els barris i les seves actuacions actives a travé de diferents prorrogues". Finalment, el secretari ha apostat per millorar l'edificació residencials: "hem actuat molt en entorns i equipaments que afavoreixen la cohesió social però, necessitem més actuació directa en edificis d'habitatge". Aquests programes hauran de desenvolupar actuacions per a regenerar el teixit urbà, rehabilitar edificis i millorar l'eficiència energètica. Paral·lelament, hauran d'impulsar mesures que corregeixin les desigualtats territorials, reforcin la cohesió social i millorin la qualitat de vida dels veïns.