Justícia

.

En homenatge a Bonifaci Servitja, víctima del nazisme

El Memorial Democràtic instal·la una llamborda stolpersteine a Sant Salvador de Guardiola

El Memorial Democràtic preveu col·locar, fins a finals d'any, 61 llambordes stolpersteine en 11 municipis de Catalunya

query_builder   3 setembre 2021 11:02

event_note Nota de premsa

En homenatge a Bonifaci Servitja, víctima del nazisme

El Memorial Democràtic instal·la una llamborda stolpersteine a Sant Salvador de Guardiola

El Memorial Democràtic preveu col·locar, fins a finals d'any, 61 llambordes stolpersteine en 11 municipis de Catalunya

.

L’acte d’homenatge se celebrarà a les 11 h davant de l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola

El Memorial Democràtic instal·larà una llamborda stolpersteine aquest dissabte a Sant Salvador de Guardiola (Bages), per retre homenatge a Bonifaci Servitja, deportat a Mauthausen i alliberat l’any 1945. L’acte ha estat organitzat per l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola i el Memorial Democràtic, amb la col·laboració de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Les llambordes stolpersteine són plaques urbanes creades per l’artista alemany Gunter Demnig, en record a totes les persones deportades pel feixisme alemany. Habitualment, s’emplacen davant de l’última residència on la persona va viure en llibertat. En el cas de Bonifaci Servitja, el seu darrer domicili va ser a les Farreres, dins del terme municipal de Manresa. De comú acord amb la família i l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, la llamborda es col·locarà davant del seu domicili natal, a Sant Salvador de Guardiola.

Acte d’homenatge

L’acte d’homenatge se celebrarà a les 11 h davant de l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, amb música del Quartet Brossa. Posteriorment s’instal·larà la llamborda en record del deportat davant la porta del seu domicili natal (carrer de Dalt, 1). Hi participaran el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; l’alcaldessa de Sant Salvador de Guardiola, Georgina Mercadal, i el president de l’Amical de Mauthausen, Juan M. Calvo. També hi assistiran Jordi Pons, membre de de l’Associació Memòria i Història de Manresa, i Daniel Servitja, fill de Bonifaci Servitja, en representació de la família del deportat.

61 noves peces fins a finals d’any  

El Memorial Democràtic preveu col·locar fins a finals d’any un total de 61 llambordes stolpersteine en 11 municipis de Catalunya:

   

Municipi

Comarca

Nombre de llambordes

Data prevista

Sant Salvador de Guardiola

Bages

1

4/9/2021

Sant Adrià del Besòs

Barcelonès

3

7/9/2021

Caldes de Montbui

Vallès Oriental

11

3/10/2021

Terrassa

Vallès Occidental

11

15/10/2021

Juneda

Garrigues

5

16/10/2021

Sant Sadurní d'Anoia

Alt Penedès

7

29/10/2021

Flix

Ribera d'Ebre

10

7/11/2021

Amposta

Montsià

8

Data sense determinar

Figueres

Alt Empordà

1

Data sense determinar

Sant Joan Despí

Baix Llobregat

1

Data sense determinar

Agullana

Alt Empordà

3

Data sense determinar

 

Bonifaci Servitja, exili i deportació

Va néixer el 1913, fill d’una família treballadora. El 1936 vivia a ca la Rosa, a les Farreres, on treballava de mosso. El cop d’estat feixista li va comportar la mobilització militar. Amb la derrota republicana, es va exiliar a França, on va ser internat als camps de concentració del Rosselló. Iniciada la II Guerra Mundial, les autoritats franceses el van mobilitzar i es va integrar a una Companyia de Treballadors auxiliar de l’exèrcit francès. Després de la derrota davant Alemanya, va ser capturat i reclòs, com a presoner de guerra. Arran de l’acord entre Franco i Hitler, l’agost de 1940, les SS el van deportar al camp nazi de Mauthausen.

Despullat de la seva identitat i reduït al número 5287, va aconseguir sobreviure al treball extenuant, els maltractaments, la fam i el fred. Des de 1941 va ser enviat a treballar en kommandos exteriors, com el de Vöcklabruck i el de Zipf. El 5 de maig de 1945 va viure l’alliberament del camp per part de les tropes aliades, però la pervivència de la dictadura franquista va impedir que pogués retornar a casa.

Instal·lat a Marsella, es va casar. Va obtenir la nacionalitat francesa i va poder tornar a Catalunya i retrobar-se amb els seus germans.

 329 Stolpersteine a Catalunya   

En aquests moments, a Catalunya hi ha 329 stolpersteine.  Amb la col·locació de les 61 noves peces, a finals de 2021 n’hi haurà 390 arreu de Catalunya. El Memorial Democràtic s’encarrega d’adquirir les llambordes i coordinar-ne la instal·lació.   

Actualment, n’hi ha a Amposta, Albatàrrec, Barcelona, Cardona, Castellar del Vallès, Cervera, Cubelles, els Guiamets, Esparreguera, Figueres, Girona, Gironella, Granollers, Granyena de Segarra, Igualada, Lleida, Manresa, Mataró, Mollerussa, Navàs, Olesa de Montserrat, les Oluges, la Prenyanosa, el Pont de Vilomara i Rocafort, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Ripollet, Roses, Rubí, Sant Antolí i Vilanova, Sant Cugat del Vallès; Sant Vicenç de Castellet, Sanaüja, Santa Perpètua de Mogoda, Talavera, Tàrrega, Torà, Tarroja de Segarra, Torrelles de Foix, Vallfogona de Riucorb, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú,  Pontils, Santa Coloma de Queralt, Sabadell, Salt, Súria i Vallbona d’Anoia.   

82.000 Stolpersteine per tot el món 

Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera stolpersteine l’any 1996.  Des de llavors, ha col·locat més de 82.000 llambordes en record dels deportats a més de vint de països, com ara França, Finlàndia, Lituània, Polònia o l’Argentina. Stolpersteine és un terme alemany que vol dir ‘pedres que ens fan ensopegar’. Segons Demnig, aturar-se i inclinar-se per llegir la inscripció de la llamborda és una mostra de respecte cap a les víctimes. Es tracta d’uns blocs de ciment, d’aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades de les persones detingudes i deportades. 

El Memorial Democràtic

El Memorial Democràtic és una institució pública adscrita al Departament de Justícia que té per missió recuperar,  commemorar i fomentar la memòria democràtica a Catalunya del període 1931-1980. L’entitat rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia, fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. 

1  

Imatges

.

. 127