“Hem de construir espais de memòria col·lectiva per combatre els discursos d’odi i intolerància, i educar els joves en el respecte, l’equitat, la igualtat i la llibertat.” Així ho ha afirmat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en l’acte d’homenatge a les persones deportades de Sant Adrià de Besòs ‒José Álvarez, Alfredo Rionda i Antonio Conesa‒, durant el qual s’han col·locat tres llambordes stolpersteine en record seu. La consellera també ha visitat l’espai on es construirà el futur Bosc d’empremtes, al parc Campus Diagonal-Besòs. “Memorials com el que s’hi instal·larà o les llambordes que avui col·loquem en aquest espai, també emblemàtic, ens ajuden no només a no oblidar, sinó també a reflexionar sobre el present i el futur”, ha assegurat la consellera.

Mantenir viva la memòria

La consellera ha recordat que “homenatjar, escriure els seus noms, evocar els llocs on van viure abans del seu exili, permet que aquestes persones tornin a ser presents entre nosaltres”. I ha afegit que “nosaltres no els volem oblidar. Ni a ells ni a tants altres homes i dones que van lluitar contra el feixisme, als qui devem la més forta de les conviccions que res de tot allò no ha de tornar a passar mai més”.

Ciuró ha reiterat que recordar aquestes persones és més necessari que mai, sobretot per “les amenaces que ens assetgen actualment, com per exemple el racisme, els discursos totalitaris o la proliferació de formacions polítiques d’extrema dreta que, amb el seu populisme i conductes autoritàries, pugnen per imposar-se en l’àmbit polític i social”. Ciuró ha tornat a declarar que la millor garantia perquè aquests actes no es tornin a repetir és la memòria que reivindica els valors democràtics, la llibertat i els drets individuals i col·lectius. I ha reiterat que “des del Govern combatrem qualsevol idea xenòfoba i neutralitzarem aquelles ideologies que qüestionin els valors democràtics”.

En aquest sentit, Lourdes Ciuró ha tornat a posar de manifest el seu compromís en la presentació d’una llei catalana de memòria democràtica que, entre altres mesures, evitarà actes públics d’exaltació o d’homenatge al franquisme o actes contraris a la dignitat de les víctimes o dels seus familiars.

La consellera ha visitat el lloc on es construirà el memorial Bosc d’empremtes, en record de les persones afusellades pel franquisme al Camp de la Bota. Ciuró ha afirmat durant el seu parlament que “el futur Bosc d’empremtes, de l’escultor Francesc Abad, ens ajudarà a mantenir viva la memòria de tots aquells homes i dones antifeixistes republicans de diversa procedència que van patir la repressió més cruenta de la dictadura franquista”. “Al Camp de la Bota, no ho oblidem, van ser afusellades quasi 1.700 persones”, ha afegit la consellera.

A l’acte hi han assistit també l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete; el director de la Fundació b_TEC (Campus Diagonal-Besòs), Jordi Bosch, i l’escultor i autor de l’obra, Francesc Abad; per part del Departament, el director general de Memòria Democràtica, Toni Font, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, entre altres.

Lourdes Ciuró també ha aprofitat l’estada a Sant Adrià de Besòs per visitar l’Ajuntament, on ha signat el llibre d’honor.

El Camp de la Bota i la construcció del monument memorial

El Bosc d’empremtes estarà ubicat en una zona central del parc Campus Diagonal-Besòs, entre el Fòrum i el barri de la Mina. Una part d’aquest espai formava part de l’antic Camp de la Bota, que fou utilitzat per la dictadura franquista per dur a terme la seva repressió criminal.

L’obra evoca un raspall disposat de cap per amunt sobre una empremta dactilar. És una imatge inspirada en la cita “cal passar el raspall a contrapel per la història”, del filòsof judeoalemany Walter Benjamin. El monument Bosc d’empremtes estarà format per 1.686 tubs de ferro disposats en 36 fileres. Cada tub tindrà 6 metres d’alçada i 50 mil·límetres de diàmetre. Estaran situats sobre una empremta digital de 12 metres de llargada i gairebé 8 metres d’amplada. L’empremta i els tubs representen la singularitat de cadascuna de les 1.686 persones que van ser afusellades pel franquisme al Camp de la Bota, entre 1939 i 1952.

Homenatge a les persones deportades de Sant Adrià de Besòs

L’homenatge ha consistit en la col·locació de tres llambordes stolpersteine, en record dels deportats José Álvarez, Alfredo Rionda i Antonio Conesa, que ha tingut lloc a la placeta Macià, davant del refugi antiaeri, que està integrat a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica.

Les llambordes stolpersteine són micromonuments urbans creats per l’artista alemany Günter Demnig en record a totes les persones deportades i perseguides pel nazisme. Es tracta d’uns blocs de ciment, d’aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades de les persones detingudes i deportades.

Des de l’any 2017 el Memorial Democràtic coordina la implantació del projecte Stolpersteine a Catalunya.

Perfils biogràfics

Nom	Data de la deportació	Camp	Situació final	Lloc on es col·locaran
José Álvarez	1941	Mauthausen	Assassinat (7.9.1942)	Placeta Macià
Antonio Conesa	1944	Neuengamme Sachenhausen	Alliberat	Placeta Macià
Alfredo Ronda	1940	Mauthausen Gusen	Assassinat (17.01.1942)	Placeta Macià

José Alvárez i Alfredo Rionda, nascuts a Gijón els anys 1912 i 1918 respectivament, foren deportats a Mauthausen. José Álvarez va ser assassinat en aquest camp el 7 de setembre de 1942, i Alfredo Rionda, el 17 de gener de 1942, al subcamp de Gusen. Gràcies al testimoniatge d’Andrés Álvarez Menéndez (1916-2011), germà de José Álvarez i militant de la CNT de Sant Adrià de Besòs, es va poder saber que es van exiliar a França el febrer de 1939. En el moment de la invasió nazi de França, el maig de 1940, els dos deportats i el germà que aporta el testimoni estaven integrats en una Companyia de Treballadors Estrangers, que actuava com a tropa de complement de l’exèrcit francès. A la frontera francobelga van ser sorpresos per la III Divisió SS- Tokenkopf. José Álvarez i Alfredo Rionda van ser capturats, mentre que Andrés Álvarez va poder fugir. José Álvarez i Alfredo Rionda, van ser traslladats durant uns mesos a camps de presoners de guerra d’Alemanya i, posteriorment, a Mauthausen i Gusen, on van morir.

Antonio Conesa Montes, nascut a Sant Adrià de Besòs el 1914, és un cas de deportació més tardà. A la fi de la Guerra Civil, el febrer de 1939, es va exiliar a França, i el 4 de juny de 1944 va ser deportat. Se’n desconeix el motiu, però per les dates podria ser que Antonio Conesa hagués tingut relació amb la resistència francesa contra l’ocupant nazi. Des de l’estació de Compiègne (França) va ser enviat al camp de concentració de Neuengamme (a prop d’Hamburg), on va arribar el 7 de juny de 1944. El mes de juliol de 1944 va ser traslladat al camp de Sachsenhausen, proper a la ciutat de Berlín. A la fi de la Segona Guerra Mundial va ser alliberat.

60 noves peces fins a finals d’any  

El  Memorial Democràtic preveu col·locar fins a finals d’any un total de 60 llambordes stolpersteine en 10 municipis de Catalunya:

Municipi	Comarca	Nombre de llambordes	Data prevista
Sant Adrià de Besòs	Barcelonès	3	7/9/2021
Caldes de Montbui	Vallès Oriental	11	3/10/2021
Terrassa	Vallès Occidental	11	15/10/2021
Juneda	Garrigues	5	16/10/2021
Sant Sadurní d'Anoia	Alt Penedès	7	29/10/2021
Flix	Ribera d'Ebre	10	7/11/2021
Amposta	Montsià	8	Data sense determinar
Figueres	Alt Empordà	1	Data sense determinar
Sant Joan Despí	Baix Llobregat	1	Data sense determinar
Agullana	Alt Empordà	3	Data sense determinar

330 stolpersteine a Catalunya   

En aquests moments, a Catalunya hi ha 330 stolpersteine.  Amb la col·locació de les 60 noves peces, a finals de 2021 n’hi haurà 390 arreu de Catalunya. El Memorial Democràtic s’encarrega d’adquirir les llambordes i coordinar-ne la instal·lació.   

Actualment, n’hi ha a Amposta, Albatàrrec, Barcelona, Cardona, Castellar del Vallès, Cervera, Cubelles, els Guiamets, Esparreguera, Figueres, Girona, Gironella, Granollers, Granyena de Segarra, Igualada, Lleida, Manresa, Mataró, Mollerussa, Navàs, Olesa de Montserrat, les Oluges, la Prenyanosa, el Pont de Vilomara i Rocafort, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Ripollet, Roses, Rubí, Sant Antolí i Vilanova, Sant Cugat del Vallès, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Sanaüja, Santa Perpètua de Mogoda, Talavera, Tàrrega, Torà, Tarroja de Segarra, Torrelles de Foix, Vallfogona de Riucorb, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Pontils, Santa Coloma de Queralt, Sabadell, Salt, Súria i Vallbona d’Anoia.   

82.000 stolpersteine per tot el món

Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera stolpersteine l’any 1996.  Des de llavors, ha col·locat més de 82.000 llambordes en record dels deportats a més de vint de països com França, Finlàndia, Lituània, Polònia o l’Argentina. Stolpersteine és un terme alemany que vol dir ‘pedres que ens fan ensopegar’. Segons Demnig, aturar-se i inclinar-se per llegir la inscripció de la llamborda és una mostra de respecte cap a les víctimes.