Totals anuals escadussers

La precipitació de l’any pluviomètric o any hidrològic 2020-2021 és la recollida en el període comprès entre l’1 de setembre de 2020 i el 31 d’agost de 2021, o sigui que s’inicia amb la tardor d’un any i finalitza amb l’estiu de l’any següent.

La precipitació del 2020-2021 ha sigut en general escassa i ha quedat per sota dels 400 mm a un 30% del territori, en una àrea que es dibuixa com a franja latitudinal centrada a Catalunya des de Ponent fins a la costa Central, i també a part de l’Empordà, Costa Daurada i desembocadura de l’Ebre (figura 1).

De fet, no s’han assolit ni els 300 mm en punts de la Ribera d’Ebre, Segrià, les Garrigues, Urgell i Pla d’Urgell, cosa que climàticament no crida massa l’atenció, però tampoc a localitats del Barcelonès i Maresme on destaca el cas exagerat del Masnou - Port Esportiu (XOM) amb només 250,7 mm, el total més baix d’enguany.

Només a un 20% del territori s’han recollit més de 700 mm, però enlloc no s’ha arribat al llindar dels 1.500 mm, lluny per tant dels més de 1.800 mm recollits en el precedent any pluviomètric 2019-2020 a la zona dels Ports i a l’alta muntanya del Pallars.

Els valors més elevats s’han donat a l’alta muntanya del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran amb poc més de 1.400 mm.

Figura 1: Mapa de la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2020-2021

Mapa elaborat amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

El 2020-2021 un any sec en general

Gairebé arreu s’ha de qualificar d’any sec, ja que la precipitació recollida suposa entre un 50% i un 90% respecte de la precipitació mitjana climàtica corresponent al període 1961-1990. En destaquen indrets a l’Alt Empordà, Alt Penedès, Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Anoia i Maresme on no s’ha assolit ni el 50% respecte de la mitjana climàtica. 

Només una petita part del territori l’any 2020-2021 es pot considerar que ha gaudit de pluviositat normal, distribuïda aquesta al nord en petites àrees del Pirineu i Prepirineu, al sud en una franja que abasta des del sud de les Garrigues fins al nord del Montsià a la zona dels Ports, i també molt localment a punts esparsos de l’interior, litoral o prelitoral  (figura 2).

Figura 2: Mapa del percentatge de precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2020-2021 respecte de la mitjana climàtica

Mapa elaborat amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2020-2021 ha estat sec tant a les Occidentals com a les Orientals. Només es pot qualificar de normal a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, i a un tram final del riu Ebre.

Un dels més secs per algunes de les sèries més llargues disponibles

A la majoria d’estacions que disposen com a mínim de 20 anys el 2020-2021 ha quedat en el grup d’anys més secs de la respectiva sèrie històrica.

De les 19 sèries que ja disposen de 71 anys amb inici el 1950, l’any pluviomètric 2020-2021 queda en el grup dels cinc més secs a sis localitats: Figueres, Moià, Vic, Igualada, i també a Vilafranca del Penedès i Girona, on el 2020-2021 hi ha estat el més eixut de tota la sèrie.  

Més extrem és encara el cas de l’Observatori Fabra de Barcelona, on durant l’any 2020-2021 només s’hi han recollit 338,9 mm, el valor més baix dels darrers 108 anys i que el situa per tant com a any més sec de tots i rècord de la sèrie. Aquest fet contrasta amb l’acumulat de l’any pluviomètric 2019-2020 que va resultar el  setè més plujós de la sèrie amb 895,5 mm (figura 3).

Figura 3: Evolució de la precipitació de l’any pluviomètric 2020-2021 a l’Observatori a l’Observatori Fabra (1914-2021)

La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades completes el 1938, per això, el valor és nul aquell any.

Totes quatre estacions, seques

Pocs sectors, i només durant l’hivern i l’estiu, han presentat superàvit de precipitació estacional. En general, la majoria de territori ha patit mancança de pluja durant tot l’any i el percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 ha estat inferior al 90% tant a la tardor, com a l’hivern, primavera i estiu de l’any pluviomètric 2020-2021 (figura 4).

La tardor del 2020 va ser seca en general, però sobretot al litoral Sud, a punts de la Catalunya Central i a les Garrigues, mentre que plujosa a àrees del Pirineu, Prepirineu oriental, massís del Port, Lluçanès i sectors del litoral Central.

L’hivern 2020-2021 va ser plujós a l’oest i sec sobretot a l’est, amb una excepció puntual al Vallès Occidental causada per només un episodi: l’excepcional aiguat del 18 de desembre.

La primavera del 2021 també va ser seca a tot el país, amb precipitació inferior al 50% respecte de la mitjana climàtica a Ponent, prelitoral Sud, prelitoral i litoral Central i a l’extrem nord-est del país.

L’estiu també estat sec a gran part del país, molt sec a l’extrem nord-est i àrees del litoral i prelitoral Central, però en canvi ha estat molt plujós o fins i tot extremadament plujós a punts al terç sud.

Figura 4: Mapes de percentatge de la precipitació estacional respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 per a la tardor, l’hivern, la primavera i l’estiu de l’any pluviomètric 2020-2021

Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

 Pocs episodis de precipitació destacats

Tot i que l’any pluviomètric 2020-2021 ha quedat emmarcat entre dos importants episodis de pluja, el de finals d’agost del 2020 amb més de 150 mm al Ripollès, Osona i Berguedà, i l’episodi recent d’inici de setembre del 2021 que ha deixat més de 250 mm a Alcanar, durant l’any pluviomètric pròpiament dit es compten ben pocs episodis de certa entitat.

El setembre del 2020 un episodi de neu al Pirineu va deixar més de 30 cm a cotes altes de la Val d’Aran. Durant el novembre del 2020 es van donar dos episodis; un a l’inici entre els dies 3 i 7 que va deixar més de 300 mm al massís dels Ports, i l’altre a finals del mes, entre els dies 25 i 28, quan va deixar més de 180 mm al massís del Montseny i més de 40 cm de neu a la capçalera del Ter. Després, el dia 18 de desembre, un episodi excepcional i molt local va sumar més de 300 mm a punts del Vallès Occidental.

Finalment, els dies 9 i 10 de gener de 2021 va caure la nevada més important a Catalunya des del 2010, amb gruixos màxims de fins a 60 cm al Priorat, Terres de l’Ebre i punts del Pirineu.

Però des del gener fins a finals d’agost del 2021 no s’ha produït cap episodi amb precipitació abundant que sigui molt destacable, fora de les importants tamborinades que a l’estiu han afectat les comarques del terç sud i que han sumat més de 200 mm a àrees de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.

Mantell nival molt modest al Pirineu

En  mitjana, 2020-2021 ha estat en general un any amb poca presència de neu al Pirineu. Tot i les primerenques nevades del setembre de 2020, a mitjans de maig ja s’havia fos bona part del gruix del mantell (figura 3).

En analitzar l’històric de les sèries disponibles a les estacions del Pirineu es conclou que 2020-2021 s’hi ha acumulat un mantell nival molt modest i que durant bona part de l’any s’ha situat per sota de la mitjana corresponent. En general el 2020-2021 es compta entre el grup d’anys pluviomètrics que han presentat un valor baix de gruix de neu mitjà anual, i fins i tot dels més baixos com per exemple a Núria (1.971 m).

Figura 3: Evolució del gruix de neu mitjà diari de l’any pluviomètric 2020 -2021

Corbes dels anys més  i menys nivosos (blau-vermell) i actual (verd). Es sobreposen a la mitjana climàtica diària de la sèrie dels anys disponibles

Els valors acumulats

A continuació es mostren les estacions meteorològiques gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2020-2021 ha estat superior als 1.000 mm, ubicades gairebé totes en l’alta muntanya al Pirineu:

Fora de l’alta muntanya, els valors més alts de precipitació, superiors als 900 mm, recollits a les estacions de la XEMA i de la XOM, han estat els següents:

Pel que fa als valors més baixos, les quantitats mesurades a les estacions gestionades per l’SMC són les que es presenten a la taula següent:

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació definitiva del Butlletí de l’any pluviomètric 2020-2021 a partir del pròxim mes d’octubre. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.

8 de setembre de 2021