{"name":"2023/02/09/11/34/67325938-333a-4de0-aa30-d5966f5c31ae.jpg","author":"Departament de Salut","type":"0","location":"0","weight":679853}

El Departament de Salut ha presentat avui a Olot el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025 (PLAPRESC) amb l’objectiu de reduir el 2030 la taxa de temptatives i mort per suïcidi en més d’un 15% i en més d’un 20% en els grups prioritaris, així com reduir l’estigma social mitjançant actuacions de tipus comunitari.

El nou Pla, que implementarà un conjunt de mesures per fer un abordatge integral i comunitari, ha comptat amb una alta participació -uns 300 professionals de diferents àmbits-, i s’articula com una estratègia nacional de prevenció que reflecteix l’aposta clara del Departament per la salut mental en aquesta legislatura. És també una prioritat de salut pública ja que el suïcidi és la principal causa de mort no natural i la segona causa de mort en joves d’entre 15 i 29 anys a Catalunya (2,39 morts per 100.000 habitants).

Durant la presentació del Pla, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha remarcat que “cal trencar tabús i fer més èmfasi en l’acompanyament i el suport, tant als propis supervivents, com al seu entorn”.

Principals línies d’actuació

Una de les principals línies d’actuació del PLAPRESC serà la de promoure mesures de prevenció i control de la conducta suïcida per tal de donar una resposta adequada a cada situació i rebaixar l’estigma de la societat respecte al suïcidi. També incorporarà l’atenció als supervivents, a la família i als professionals, i s’activaran els circuits de derivació a recursos de suport comunitaris, com ara les entitats de supervivents.

“El PLAPRESC ha de permetre donar resposta el més personalitzada possible, millorar l’accessibilitat i efectivitat de les estratègies de recuperació”, ha reblat el conseller Argimon.

D’altra banda, el PLAPRESC crearà una comissió de seguiment interdepartamental per coordinar el treball conjunt entre tots els departaments de la Generalitat de Catalunya implicats i altres administracions i organismes. Un dels objectius es crear un sistema que integri el conjunt de dades de tots els agents implicats en l’atenció al suïcidi.

El nou Pla també potenciarà els punts d’activació i la millora de la qualitat del Codi Risc Suïcidi, un instrument pioner i clau a Catalunya vigent des del 2014, per al monitoratge i seguiment de les persones amb conductes suïcides. Es revisarà el procediment del Codi en els serveis d’urgències generals i altres serveis assistencials, que no són de salut mental, per identificar-ne l’adequació a les bones pràctiques basades en l’evidència científica. També s’articularà el telèfon del 061 Salut Respon, eina transversal del sistema de salut, com a via per a l’atenció no presencial al suport i a l’acompanyament en casos de risc de suïcidi, per tal de donar una resposta el més personalitzada possible i, en cas de necessitat, millorar l’accessibilitat del sistema sanitari.

El nou PLAPRESC també inclou un conjunt d’actuacions de prevenció multisectorials. En la prevenció i detecció del risc de suïcidi destaca la formació de professionals d’atenció primària i comunitària, d’educació social, centres penitenciaris i justícia juvenil, entre altres.

També es reforçaran accions per millorar la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida en casos de persones víctimes de violència, abús i/o situacions límit, així com també mesures per millorar la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida en gent gran, persones amb malalties cròniques i discapacitats, persones amb dolor, malaltia avançada i d’altres persones vulnerables, de forma integrada i coordinada amb els diferents àmbits i serveis implicats.

A Catalunya, durant el 2019, es van produir 441 morts per suïcidi, de les quals el 73% van ser homes i més de 2.600 persones van patir les conseqüències traumàtiques i de dol. El suïcidi presenta també un gradient social clar: la taxa de suïcidis és més alta en les persones en condicions socioeconòmiques desfavorables i la taxa de temptatives de suïcidis té un major predomini en les dones.

A l’acte de presentació del pla, també hi ha participat el director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addicions de l’Hospital del Mar, Víctor Pérez, que ha remarcat que “si alguna cosa hem après, i així ho demostra l’evidència científica, és que la prevenció del suïcidi és un problema sanitari però, no només, i si volem millorar es necessita una estratègia integral multisectorial de prevenció del suïcidi que s’articula en aquest Pla que estem presentant”. 

També hi ha intervingut el director de Salut Mental de l'Hospital Universitari Parc Taulí i professor titular de Psiquiatria del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Diego J. Palao Vidal, que ha destacat que “el repte és gegantí, els objectius ambiciosos, però a partir d’avui comptem amb un pla multisectorial de prevenció del suïcidi que ens ajudarà a reduir les conductes suïcides i el seu impacte: trio la vida”.

Finalment, la presidenta fundadora de l'Associació “Després del Suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS) a Barcelona”, Cecília Borràs, ha subratllat que “el Pla també contempla la postvenció, que són aquelles activitats desenvolupades per o amb els familiars supervivents per tal de facilitar la seva recuperació i també prevenir comportaments suïcides”.

Annex:

Us adjuntem el més destacat de la trajectòria professional dels ponents que han participat en la presentació del Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya

Cecília Borràs és la presidenta fundadora de l'Associació Després del Suïcidi - Associació de Supervivents (DSAS) a Barcelona, una entitat pionera de supervivents a l’Estat, creada el 2012 arran de la mort per suïcidi del seu fill.

Doctora en Psicologia per la UB, graus de Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Mediambiental (UPF) i en Gerontologia Social (UB), entre d'altres títols de formació de postgrau. Professionalment, durant més de vint anys s’ha dedicat a la recerca clínica, atenció psicoterapèutica i neuropsicològica a l’Hospital Vall d'Hebron. Posteriorment va continuar com a CEO en una empresa privada d’investigació clínica.

Actualment és docent a diferents institucions i es dedica, des de la seva Fundació, a l'acompanyament en el dol per la mort per suïcidi i a la promoció de la prevenció del suïcidi des de la DSAS.

Diego J. Palao Vidal és metge especialista en psiquiatria, director de Salut Mental de l'Hospital Universitari Parc Taulí i professor titular de Psiquiatria del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Lidera el grup de recerca Neurociències Parc Taulí-INc-UAB, on coordina el Programa de Depressió i Prevenció del suïcidi. Pertany al Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions de Catalunya, coordinant grups i impulsant projectes assistencials, com ara el Codi Risc Suïcidi.

Va ser vicepresident segon de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, desprès de ser president de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental.

Actualment és membre electe del Board de la European Psychiatric Association (també de la secció de Suicidology and Suicide Prevention). Va ser membre del Comitè Executiu de la Sociedad Española de Psiquiatría.

Víctor Pérez Sola és el director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addicions de l’Hospital del Mar. Metge especialista en Psiquiatria, doctorat en Medicina per la UAB.

Des de 2013 desenvolupa la seva activitat laboral com a director de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addicció (INAD) amb una àrea de captació primària que comprèn la regió costanera de Barcelona i els sectors d'atenció mèdica del Nord de Barcelona. És el director del Grup d'Investigació en Salut Mental de l'IMIM i professor titular de psiquiatria de la UAB.

Des de l'any 2004 és coordinador nacional de la European Alliance Against Depression (EAAD).

Actualment és el tresorer del Consorci i membre de Comitè Directiu. En col·laboració amb l'EAAD ha desenvolupat tres projectes europeus de disseny i implementació d’estratègies de Prevenció i tractament de la malaltia depressiva. Precisament, arran d'aquests projectes s'han proposat i avaluat diferents estratègies multinivell per a la detecció de la depressió i la prevenció de la conducta suïcida i s'ha desenvolupat, avaluat i implementat un instrument en línia IFightDepression de referència a nivell europeu.

Més info: Pla de prevenció del suïcidi 2021-2025 (PLAPRESC)